Els residus dels aparells elèctrics i electrònics, els anomenats RAEE, van generar, només l'any 2013, 50 milions de tones de deixalles a tot el món. Eva Vidal, investigadora del Departament d'Enginyeria Electrònica, ens parla en aquest vídeo de la viabilitat del reciclatge d'aquests aparells, tant des del punt de vista ambiental, com social i econòmic, i com s'està incorporant, en la formació dels futurs enginyers i enginyeres, l'anàlisi de tota la vida útil del producte (producció, ús i disposició final) a través de la incorporació de la competència de Sostenibilitat i Compromís Social en els plans d'estudis.

El Conveni de Basilea estableix el control dels moviments transfronterers dels residus perillosos i la seva eliminació. Aquest Conveni va ser adoptat el 22 de març de 1989 a Suïssa, i va entrar en vigor el 5 de maig de 1992, data en què va passar a ser un compromís internacional dels països que el van ratificar. Aquest Conveni s'ha convertit en l'acord multilateral sobre residus més important, i ha establert un règim normatiu global per a la minimització de la generació de residus, la gestió ambientalment racional dels residus perillosos i el control dels seus moviments transfronterer.

Malgrat aquesta convenció i els sistemes de gestió de residus de què disposem, Eva Vidal, investigadora del Departament d'Enginyeria Electrònica, ens explica en aquest vídeo que només el 25% dels residus que generem arriba un cicle de reciclatge adequat i que molts d'aquests van a parar a països com Ghana, on l'antic aiguamoll d'Agbogbloshie —situat als afores d'Accra—s'ha convertit en un gran abocador il·legal de deixalles electròniques i un dels punts més contaminants del planeta.

Video en stop-motion elaborat per la Factoria de l'ETSAB per a la Fira Denkmal de Leipzig, Alemanya, on l'ETSAB ha estat representada a través d'OBRA, consorci format per AADIPA, el COAC i la UPC.

Josep Puig combina un brillant recorregut acadèmic amb una reconeguda activitat professional. La seva formació s’inicia com a Dissenyador Industrial a ELISAVA (1980), i culmina a la University of Southampton com a Bachelor of Arts with First Class Honours in Design. Avui és director del Màster en Disseny i Desenvolupament de Producte a ELISAVA, on és professor del Grau en Disseny des de 1982.

Des de 2010 en Josep Puig és el responsable de l’estudi Puig[i]Cabeza Design. Abans va ser fundador de l’equip de disseny experimental TRANSATLÀNTIC (1984-1989) amb Ramón Benedito i Lluís Morillas, i soci de la firma Novell/Puig Design 1992-2009.

La trajectòria d’en Josep Puig ha obtingut entre altres premis, la Medalla ADI 1981, Delta de Plata ADI FAD 1986, Expo-Optica Madrid 1988, Lualdi Porte Milán 1997, Delta de Plata ADI FAD 2001. Delta de Plata ADI FAD 2005, Mestre de la cadena del FAD 2008 i el Primer Premi Disseny per el Reciclatge CCR 2009.

Els làsers de semiconductor, que suposen més del 90% dels làsers que es fabriquen a tot el món per produir tota mena de dispositius en l’àmbit de les telecomunicacions (ratolins d’ordinador, lectors de codis de barres, tv per cable, etc.) presenten comportaments caòtics quan són pertorbats externament. Quan la llum d’un làser reflecteix en un mirall el làser es desestabilitza d’una manera aparentment aleatòria. Sobtadament, la llum entra en un cicle molt irregular de disminució molt abrupta - fins gairebé apagar-se - i de recuperació d’intensitat. Aquestes caigudes contínues són similars a les descarregues elèctriques de les neurones, que són la base de la comunicació neuronal.

Un equip d’investigadors de la UPC ha fet servir un model matemàtic molt senzill per modelitzar el comportament de la llum làser sotmesa a pertorbacions. Amb aquest model, altres científics ja han descrit el comportament d’algunes neurones. Andrés Aragoneses, investigador del Departament de Física i Enginyeria Nuclear, ens explica en aquest vídeo com aquesta similitud permetrà estudiar millor el comportament de les neurones, i obre noves possibilitats en l'àmbit de la neurociència.

'Slow Design' és el títol de la primera conferència de Disseny i la Geltrú del curs 2014/2015 que tingué lloc dijous 25 de setembre a les 13h a la sala d'actes de l'EPSEVG, a càrrec de Josep M. Fort.

En Josep M. Fort, té el perfil del professional polivalent que combina l’arquitectura, el disseny industrial i la docència. Els primers treballs en disseny industrial de l’arquitecte Josep M. Fort (UPC, 1986) són amb empreses pioneres en disseny a Catalunya, com BD, Intent, Onadis i Benito Urban, entre d’altres. El recorregut professional d’en Fort passa també per Vilanova i la Geltrú, on com a Cap de Projectes i Obres de l’Ajuntament dirigeix els projectes en espais públics i edificis municipals entre 1988 i 1990.

En Josep M. Fort presideix l'ADI-FAD durant el període 1999-2004, forma part de l’equip de direcció a l'Escola Superior de Disseny Elisava (UPF) del 1994 al 2000, i és un dels fundadors, a l’any 2000, dels Estudis del Graduat Superior en Disseny (ETSAB/ETSEIB de la UPC). Actualment exerceix com a professor de projectes a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on començà al 1990.

En Fort és col·laborador habitual en diverses revistes i un dels autors prolífics en l’àmbit del disseny a Catalunya.

Conferència a càrrec de Gema Gómez de l'empresa Slow Fashion Spain sobre principis ètics de la producció de moda tèxtil, dins el marc del 7th International Seminar on Sustainable Technology Development: Sustainable Clothing: Production and Consumption que es va dur a terme del 9 al 20 de juny de 2014.

Conferència sobre la petjada ecològica dels teixits, a càrrec de Maddalena Ripa i Silvio Viglia de la parthenope University, dins el marc del 7th International Seminar on Sustainable Technology Development: Sustainable Clothing: Production and Consumption que es va dur a terme del 9 al 20 de juny de 2014.

Conferència sobre el reciclatge de materials tèxtils, a càrrec de Bojana Voncina del Department of textile materials design. University of Maribor, dins el marc del 7th International Seminar on Sustainable Technology Development: Sustainable Clothing: Production and Consumption que es va dur a terme del 9 al 20 de juny de 2014.