Disposar de dades objectives sobre el clima és bàsic per fer un seguiment rigorós sobre el canvi climàtic.

Josep Maria Gibert, professor de química a l'ETSEIAT i meteoròleg aficionat, té enregistrada la sèrie de dades metereològiques més antiga de Terrassa.

Des del web de l'ETSEIAT podràs consultar la metereologia de Terrassa en temps real i les dades històriques de pluges, vents i sol que es recullen a l'estació metereològica, de l'Institut Nacional de Metereologia, ubicada a l'ETSEIAT des de 1974.

Malgrat que en els darrers 30 anys s’ha reduït un 25% el consum de cru al nostre país, s’ha incrementat la compra de gas natural, i això fa que es mantingui la nostra dependència exterior: Espanya importa ja més del 75% de l’energia que consumim.

Les mesures del pla d’estalvi energètic del govern, l’augment de la factura de la llum, les noves iniciatives legals en el sector de les energies renovables o el debat de la seguretat a les centrals nuclears són només alguns exemples que ens recorden la nostra inquietant dependència energètica.

L’aposta per un nou model energètic orientat a implantar l’energia sostenible és la motivació, des de fa anys, de diferents grups i departaments de recerca de la Politècnica que lideren projectes d’investigació en l’àmbit de les energies renovables i l’eficiència energètica industrial, tal i com ens explica Josep Bordonau, director acadèmic de la Unitat de Desenvolupament KIC de la UPC.

Les Knowledge and Innovation Communities (KIC), impulsades per l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia, tenen com a objectiu fomentar un nou model d’innovació, basat en les xarxes de col·laboració, que integra universitats, centres de recerca i empreses, davant de tres reptes de futur: la societat de la informació, el canvi climàtic i l’energia sostenible.

La UPC, juntament amb ESADE, han estat escollides per planificar els projectes de recerca, innovació i educació – el triangle del coneixement – en l’àmbit de l’energia sostenible, l’anomenat KIC InnoEnergy. Format per més de 35 socis i amb sis centres d’operacions arreu d’Europa, el projecte pretén també atreure talent cap a la recerca i fomentar la cultura emprenedora impulsant la creació de patents i start ups, tal i com ens explica Josep Bordonau, director acadèmic de la Unitat de Desenvolupament KIC de la UPC

Conferència duta a terme dins l'àmbit del "Cicle de conferències 4x2" (2011) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, a càrrec de Juan Ignacio Barenys, Director i Manuel Jiménez, Director Comercial de ESKPE CONSULTING-ODATI.

En un percentatge molt elevat, els professionals amb titulació universitària ocupen al cap de pocs anys de la seva inserció en el món laboral posicions professionals que inclouen responsabilitats i feines de contingut empresarial o directiu. En les àrees relacionades amb la tecnologia és molt freqüent que per ocupar llocs de direcció TIC s’exigeixi una titulació adequada. Aquestes feines d'índole directiva són tals com dirigir o coordinar grups de treball, avaluar altres professionals, gestionar pressupostos, presentar plans i resultats, participar en negociacions i reunions, parlar en públic, etc. Conèixer aquestes habilitats i millorar i potenciar el seu domini, és un requisit indispensable definir una carrera professional d'èxit.

Passió, innovació, il·lusió, motivació, qualitat, creativitat, flexibilitat, perseverança, paciència, iniciativa, adaptabilitat, lideratge, dinamisme, autonomia, confiança, responsabilitat, emoció, fortalesa, senzillesa, coneixement.

Aquests són els valors que impregnen l’activitat de recerca dels joves investigadors i investigadores de la UPC: a la sèrie audiovisual UPC Recerca Jove ens expliquen, en primera persona, la seva implicació en la recerca, des d’un punt de vista professional, però també emocional.

Amb motiu de l’estrena de 10 vídeos més de la sèrie audiovisual UPC Recerca Jove, aquest clip recull el testimoni d’alguns d’aquests joves investigadors: per què han decidit dedicar-se a la recerca? Què els va enganxar? Qui els va animar? Què els aporta? Què poden oferir a les empreses?

Amb l’edició dels nous curtmetratges, el projecte UPC Recerca Jove ofereix més de 50 clips de divulgació científica protagonitzats per joves investigadors que presenten, amb passió, la seva feina. El projecte UPC Recerca Jove, amb una clara vocació divulgativa, té un doble objectiu: d’una banda donar a conèixer a la societat quina és la recerca estratègica que duen a terme els joves investigadors i investigadores de la Universitat i, de retruc, despertar noves vocacions científiques. La sèrie audiovisual pretén també fer un reconeixement públic als joves investigadors i als seus equips de recerca per una feina no sempre coneguda, ni reconeguda, per la societat.

La conferència va dirigida a professionals implicats en la planificació dels espais fluvials i en el projecte, execució i explotació d'obres d'aprofitament, endegament o de protecció de rius, tant des del punt de vista de l'Administració com de les empreses consultores. La conferencia també s'adreça a tots els investigadors que tinguin l'aigua i els sediments com a àmbit habitual de treball.
Per: Gary Parker. Professor dels Departaments Civil and Enviromental Engineering i Geology de la University of Illinois at Urbana-Champaign (EEUU).

Conferència duta a terme dins l'àmbit del "Cicle de conferències 4x2" (2011) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, a càrrec d'Àngel Rútia i Palomas, Director General de Protesa. Protecciones Plásticas, S.A.

L'enginyer ha d'ésser una persona compromesa socialment i capaç de desenvolupar competències transversals assumint responsabilitats ètiques des de la seva formació tècnica i humanística. L'enginyer té capacitat per ocupar càrrecs de direcció de diferents àrees en l'àmbit de la gestió global, coordinació de grups de treball i execució de grans projectes estratègics, d'entre d'altres. L'enginyer, avui, en aquests moments de macro crisi, és quasi imprescindible per incorporar talent, lucidesa, innovació i creativitat a qualsevol projecte empresarial…o social.

“Amb tantes milles per recórrer fins a la meta, és difícil valorar el risc o els avantatges de les nostres decisions”, afirma el patró d’un dels equips que competeix a la Barcelona World Race. Cansats, esgotats, arrossegant lesions, resistint amb calmants, fent front a avaries enmig de fortes tempestes o patint, fins i tot, racionament en el menjar, els navegants -enmig de la tensió i la pressió- tenen constants dubtes a l'hora de prendre les decisions. I és que, més enllà de la seva capacitat de navegació, aquesta regata és un competició de resistència física i psicològica, de precisió tècnica, d’estratègia, d’esforç i de treball en equip.

Coincidint amb la Barcelona World Race, la UPC i la Fundació per a la Navegació Oceànica de Barcelona han convocat el 1r Premi UPC-Barcelona World Race: innovació, navegació i entorn. Aquest Premi ha permès a set estudiants de la UPC, finalistes d’aquest concurs d’idees, desenvolupar durant tres mesos els seus projectes en col·laboració amb les escuderies de la regata. Tots saben que el termini per finalitzar el seu projecte s'acaba a les 24 h del dia d’arribada del primer vaixell en competició: el compte enrere ja ha començat

El terratrèmol i el tsunami del passat 11 de març a Japó i el posterior accident a la central nuclear de Fukushima ha generat un gran debat en la indústria nuclear. Actualment, funcionen al món 435 reactors nuclears, segons l’Informe sobre l’estat mundial de la indústria nuclear 2009, i el seu període mitjà d’explotació és de 25 anys.

Carme Pretel, investigador i professora del Departament de Física i Enginyeria Nuclear Obre en finestra nova explica en aquest vídeo tots els detalls de l’accident a Fukushima i què s’està fent per controlar la situació. En aquest sentit, Carme assegura que la planta nuclear va respondre amb seguretat davant el terratrèmol, però que no va poder fer front al tsunami posterior amb onades d’entre 7 i 9 metres, que superaven les previsions de disseny de la central.

En l’àmbit de l’enginyeria de seguretat nuclear, el Departament de Física i Enginyeria Nuclear de la Politècnica participa en la simulació d’esdeveniments que puguin constituir una amenaça per a aquestes barreres de seguretat i en l’establiment de protocols d’actuació. Aquesta simulació d’escenaris es fa a través d’un programa de càlcul que permet desenvolupar models de plantes nuclears i estudiar-ne el comportament en diferents supòsits que s’han produït o es podrien produir.