Els làsers de semiconductor, que suposen més del 90% dels làsers que es fabriquen a tot el món per produir tota mena de dispositius en l’àmbit de les telecomunicacions (ratolins d’ordinador, lectors de codis de barres, tv per cable, etc.) presenten comportaments caòtics quan són pertorbats externament. Quan la llum d’un làser reflecteix en un mirall el làser es desestabilitza d’una manera aparentment aleatòria. Sobtadament, la llum entra en un cicle molt irregular de disminució molt abrupta - fins gairebé apagar-se - i de recuperació d’intensitat. Aquestes caigudes contínues són similars a les descarregues elèctriques de les neurones, que són la base de la comunicació neuronal.

Un equip d’investigadors de la UPC ha fet servir un model matemàtic molt senzill per modelitzar el comportament de la llum làser sotmesa a pertorbacions. Amb aquest model, altres científics ja han descrit el comportament d’algunes neurones. Andrés Aragoneses, investigador del Departament de Física i Enginyeria Nuclear, ens explica en aquest vídeo com aquesta similitud permetrà estudiar millor el comportament de les neurones, i obre noves possibilitats en l'àmbit de la neurociència.

'Slow Design' és el títol de la primera conferència de Disseny i la Geltrú del curs 2014/2015 que tingué lloc dijous 25 de setembre a les 13h a la sala d'actes de l'EPSEVG, a càrrec de Josep M. Fort.

En Josep M. Fort, té el perfil del professional polivalent que combina l’arquitectura, el disseny industrial i la docència. Els primers treballs en disseny industrial de l’arquitecte Josep M. Fort (UPC, 1986) són amb empreses pioneres en disseny a Catalunya, com BD, Intent, Onadis i Benito Urban, entre d’altres. El recorregut professional d’en Fort passa també per Vilanova i la Geltrú, on com a Cap de Projectes i Obres de l’Ajuntament dirigeix els projectes en espais públics i edificis municipals entre 1988 i 1990.

En Josep M. Fort presideix l'ADI-FAD durant el període 1999-2004, forma part de l’equip de direcció a l'Escola Superior de Disseny Elisava (UPF) del 1994 al 2000, i és un dels fundadors, a l’any 2000, dels Estudis del Graduat Superior en Disseny (ETSAB/ETSEIB de la UPC). Actualment exerceix com a professor de projectes a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on començà al 1990.

En Fort és col·laborador habitual en diverses revistes i un dels autors prolífics en l’àmbit del disseny a Catalunya.

Conferència a càrrec de Gema Gómez de l'empresa Slow Fashion Spain sobre principis ètics de la producció de moda tèxtil, dins el marc del 7th International Seminar on Sustainable Technology Development: Sustainable Clothing: Production and Consumption que es va dur a terme del 9 al 20 de juny de 2014.

Conferència sobre la petjada ecològica dels teixits, a càrrec de Maddalena Ripa i Silvio Viglia de la parthenope University, dins el marc del 7th International Seminar on Sustainable Technology Development: Sustainable Clothing: Production and Consumption que es va dur a terme del 9 al 20 de juny de 2014.

Conferència sobre el reciclatge de materials tèxtils, a càrrec de Bojana Voncina del Department of textile materials design. University of Maribor, dins el marc del 7th International Seminar on Sustainable Technology Development: Sustainable Clothing: Production and Consumption que es va dur a terme del 9 al 20 de juny de 2014.

El recorregut professional d’en Salvi Plaja és sens dubte ric en experiències i inspirador pels futurs professionals, com avala la seva trajectòria professional. En l'any 1999 es gradua com Enginyer de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte a la UdG i comença a treballar a BRAUN, on participa en el desenvolupament d’un nou concepte propi de MINIPIMER amb la conseqüent generació de patents i prototipus funcional. Al 2000 s’incorpora a I.E.P. Il·luminació i, entre 2002 i 2007, treballa com a enginyer de producte a Troll Luxiona, on desenvolupa tasques de disseny realitzant nous productes, càlcul i disseny de reflectors i projectes especials amb Jean Nouvel (parc Poble Nou), Herzog & Demeuron (Edifici Fòrum) i David Chiperfield (Ciutat Judicial) entre d’altres.

Des del 2012 en Salvi Plaja és Design Manager a Simon Tech empresa dedicada a donar servei de I+D+i a tot el grup Simon, en un període anterior, entre 2007 i 2008 ja havia sigut responsable del Grup de I+D a SIMONLighting. Entremig, entre 2008 i 2012, va ser Director Tècnic i Industrial a Santa & Cole.

Utilitzar mètodes biotecnològics i respectuosos amb el medi ambient per aconseguir que el paper contingui les propietats del plàstic o d’altres productes derivats del petroli per fabricar tetrabricks biodegradables; modificar-lo perquè sigui antioxidant i pugui conservar durant més temps els aliments; canviar les seves propietats perquè sigui tan impermeable que serveixi per fabricar vasos de paper; o bé afegir-hi substàncies antibacterianes per fabricar apòsits a prova d’infeccions, són algunes de les possibles noves aplicacions en el sector paperer. Es tracta d’aplicacions que a partir del reaprofitament dels recursos vegetals – naturals, renovables, reciclables i biodegradables – permeten la creació de nous productes d’alt valor afegit a la indústria paperera, tal i com ens explica en aquest vídeo Teresa Vidal, del Departament d'Enginyeria Tèxtil i Paperera.

Precisament funcionalitzar o modificar les propietats del paper és el que fa un nou compost aquós, desenvolupat pel grup de recerca Celbiotech, que substitueix els reactius químics tradicionals per enzims naturals i que ha aconseguit modificar el paper fent-lo més hidrofòbic, és a dir, obtenint un paper impermeable. La innovació tecnològica ha rebut el primer premi del concurs Valortec, en la categoria de patents.