Lliçó pràctica sobre la realitat augmentada: des dels seus inicis fins a reflexionar sobre el futur d'aquesta tecnologia.

L’empresa Ànima, formada per un col·lectiu multidisciplinari de dissenyadors, enginyers i experts en màrqueting i innovació, és una de les firmes joves que contribueix a mantenir el posicionament internacional de Barcelona en el sector dels serveis de disseny. Un treball rigorós i sistemàtic, oferint servies d’innovació basats en l’acurada aplicació del disseny, han permès a Ànima construir una bona cartera de clients, i amb un estil de creació propi, contribuir a crear una extensa gamma de productes per empreses d’Europa i d’Àsia.

Un satèl·lit artificial és un dispositiu espacial que s’envia a l’espai per orbitar al voltant de la Terra o d’un altre cos celest. Les seves aplicacions són diverses: científiques, de teledetecció, de comunicacions, d’observació meteorològica, de navegació o militars.

El 4 d’octubre de 1957 es va llençar el primer satèl·lit artificial, Sputnik 1: era l'inici de l’era espacial. Més de 50 anys després, la progressiva miniaturització dels components electrònics ha permès dissenyar els anomenats nanosatèl·lits, dispositius de petit volum –uns 10 centímetres cúbics–, que pesen entre 1 i 10 kg i que tenen les mateixes prestacions que un satèl·lit convencional. Així ens ho explica en aquest vídeo Adriano Camps, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC i uns dels responsables del nou laboratori NanoSat Lab.

El Laboratori de Càrregues Útils i Petits Satèl·lits, el NanoSat Lab, és una infraestructura oberta a l’estudiantat i a la comunitat científica, així com a les empreses i entitats que vulguin llançar petits satèl·lits a l’espai. Precisament en el NanoSat Lab és on investigadors i estudiantat de grau, màster i doctorat estan desenvolupant un nanosatèl·lit, el CubeCat-1, que viatjarà a l’espai l’any 2014 amb sis experiments científics a bord.

L’any 1999, dos professors de la Universitat Politècnica de l’Estat de Califòrnia i la Universitat de Stanford van crear el conegut CubeSat, un satèl·lit de recerca espacial en forma de cub, de 10 centímetres d’aresta i un pes màxim d’1 kg, i construït amb components comercials.

La idea inicial d’aquests professors era aconseguir que els seus estudiants poguessin dissenyar, construir i fer funcionar en l’espai un satèl·lit artificial de baix cost econòmic –100.000 dòlars–. De retruc, aquesta idea ha permès obrir les portes de l’espai a les universitats que, en els darrers anys, han dissenyat els seus propis CubeSats, tal com ens explica en aquest vídeo Adriano Camps, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC.

Atenent a la missió del centre EPSEVG de fomentar la formació d’enginyers/eres en el segle XXI, les Jornades d’Innovació, Qualitat i Emprenedoria presenten el repte de desplegar valors com la innovació docent, la gestió de la qualitat i la emprenedoria de forma quotidiana en la vida universitària.