Sincronització en temps real de dues plataformes Master-Slave usant un giroscopi.

Dibuix amb la Plataforma Stewart.

Moviment sincronitzat de dues plataformes

Control tàctil d'una bola sobre la Plataforma Stewart.

Control per visió d'una bola sobre la Plataforma Stewart.

Marta Ruiz Costa-Jussà, a researcher from the Intelligent Data Science and Artificial Intelligence (IDEAI-UPC) research centre, analyses how gender bias in natural language processing —a sub-branch of artificial intelligence— affects, for example, some Google Translate translations, in which one gender prevails, and automated hiring processes that prioritise male candidates over female candidates. The researcher talks about the causes of this phenomenon and the challenges it poses to artificial intelligence.

Els investigadors de l’IDEAI-UPC Elisa Sayrol i Ramon Morros expliquen què és la biometria, una tècnica que permet identificar persones a través de mesures fisiològiques –per exemple, la veu, la cara o les empremtes digitals– o conductuals, com ara la forma de caminar o de teclejar. En el vídeo, s’analitzen les diverses aplicacions que té –per al control d’accés físic a edificis, la videovigilància o l’anàlisi forense– i els riscos que pot comportar.

Karina Gibert, catedràtica de l’àrea i investigadora de l’IDEAI-UPC, explica com la intel·ligència artificial pot donar suport a la presa de decisions nivells de complexitat a través de l’anàlisi i el processament intel·ligent de dades. Gibert introdueix, en el vídeo, el concepte d’explicabilitat i exposa com la IA pot ajudar a entendre –i a suggerir solucions interpretades i comprensibles per a l’usuari– a problemàtiques com ara les diferències en els sistemes de salut de països en vies de desenvolupament.

Alfredo Vellido i Enrique Romero, del mateix centre de recerca, introdueixen com el Machine Learning i la Intel·ligència Artificial també plantegen nous escenaris per a la medicina com ara la teleassistència en la cirurgia robotitzada, la generació de patrons a partir d’informes mèdics o l’extracció de coneixement per a què els metges puguin utilitzar la IA en la presa de decisions en casos reals.

Raul Benítez, investigador i investigador del Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial de la UPC, i Andreu Català, catedràtic del Centre d’Estudis Tecnològics per a l’Atenció a la Dependència i la Vida Autònoma (CETpD), plantegen com la IA canviarà el nostre dia a dia amb exemples pràctics. Una disciplina que crearà nous perfils professionals inimaginables i que plantejarà la necessitat que tothom tingui formació en ètica tecnològica.

Marta Ruiz Costa-Jussà, investigadora del centre de recerca en Intelligent Data Science and Artificial Intelligence (IDEAI-UPC), analitza com el biaix de gènere en la disciplina del processament del llenguatge natural –una subbranca de la intel·ligència artificial– afecta, per exemple, en les traduccions de Google Translator, en què domini un gènere per sobre d’un altre en determinades traduccions, o en processos automàtics de selecció de personal que prioritzen candidats per sobre de candidates. La investigadora parla de les causes d’aquest fenomen i dels reptes que planteja per a la intel·ligència artificial.

Un smartphone conté més de 40 elements de la taula periòdica, principalment metalls pesants de gran valor per la seva alta conductivitat. Aquests elements es poden recuperar i reutilitzar com a matèria prima per fabricar nous productes. No obstant, dels 40 milions de tones de residus electrònics que es generen cada any al món, només se’n recicla la cinquena part, amb les conseqüents pèrdues econòmiques i impacte mediambiental.

Ara, un nou procés biotecnològic desenvolupat per un grup d’investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech (UPC) al Campus de Manresa permet recuperar els metalls dels aparells electrònics de manera molt més senzilla que amb els processos industrials habituals, altament costosos i contaminants. El secret: uns bacteris que es poden obtenir en espais naturals i que són capaços de separar els metalls dels residus electrònics. En aquest vídeo, Toni Dorado, professor de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), explica tots els detalls de la tècnica.

#looopers, Youtubers amb ADN UPC.

Imágenes: Data SIO, DigitalGlobe, GEBCO, Google Earth, Image IBCAO, Image Landsat/Copernicus, Image U.S. Geological Survey, NGA, NOAA, TerraMetrics. U.S Navy.

Sonidos: Freesound, “Swoosh18” i “Swoosh47” de Kwahmah_02, "Spaceships passing” de Speedenza, “Eleonor's will” y "Invisible world - electronic music loop" de Frankum & Frankumjay, “Long wispy woosh1” de Newagesoup.

Agradecimientos: Toni Dorado. Grupo de Tratamiento Biológico de Contaminantes Gaseosos y Olores. Departamento de Ingeniería Minera, Industrial y TIC de la UPC. Escuela Politécnica Superior de Ingeniería de Manresa.