"Divulgar i disseminar la ciència és imprescindible. I avui en dia utilitzar les xarxes socials també" (Javi Polinario). Aquestes paraules són de Javi Polinario, expert en comunicar la ciència a les xarxes socials, que realitzà una xerrada a la Biblioteca de l'EPSEVG dins el marc de la Setmana Internacional de l'Accés Obert. En aquesta sessió explicà tot el que cal saber per comunicar de forma efectiva i aconseguir el màxim impacte i visibilitat com a investigadors, optimitzant també temps. Mostra, amb bones pràctiques i exemples, com podem millorar la comunicació dels projectes i activitats de recerca. La comunicació dels projectes de recerca perquè arribin a la ciutadania i a la societat en general, sol ser una assignatura pendent, tot i iniciatives com les del programa europeu Horizon2020 on l'accés obert a les publicacions dels projectes europeus és obligatòria. Cal demostrar que la ciència contribueix a afrontar els desafiaments socials i per això, ens convé conèixer quines tècniques i canals podem utilitzar per arribar al públic actual. A més, el sistema tradicional de publicació i mesura de l'impacte de la recerca queda, molt sovint, superat.

Conferència-activitat: "De la destral de sílex al mòbil intel·ligent, una brevíssima història de la tecnologia" a càrrec de Marc Boada, científic, escriptor, conferenciant i escultor. Tota la seva trajectòria professional està lligada a la divulgació científica. Ha participat en la creació de museus i exposicions de ciència (CosmoCaixa, mNACTEC, Museu del Coure, etc...).

Aquest video ha estat elaborat, des del Centre Universitari de la Visió, pertanyent a la Facultat d'Òptica i Optometria de la Universitat Politècnica de Catalunya, amb l'objectiu de donar a conèixer fragments de pel·lícules que, d'una o una altra manera, ajudessin a divulgar aquests aspectes potenciant amb això la sensibilització i empatia cap a la discapacitat visual.
El seu propòsit únicament és docent i de divulgació. Els fragments de les pel·lícules són degudament referenciades i, per tant, s'acullen a l'article l'art.32.1 TRLPI.

La geomàtica és un terme científic modern que fa referència a un conjunt de ciències que s'ocupa de la gestió (captura, tractament, anàlisi, interpretació, difusió i visualització) de la informació geogràfica (o geoinformació) mitjançant la utilització de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Es tracta d'un nou camp de treball que hereta i integra tècniques com els sistemes de posicionament global (GPS), la cartografia i els sistemes d'informació geogràfica (SIG), la topografia i la geodèsia, la fotogrametria i la teledetecció, fortament renovades amb l'ajut de les TIC, i que té múltiples i innovadores aplicacions, tal com ens expliquen en aquest vídeo Ignacio de Corral i Juan Carlos González, professors i investigadors de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB).

L'equip d'investigadors format per Luis Carlos Pardo, del Grup de Caracterització de Materials de la UPC , i els investigadors Andrew Johnston, Sebastian Busch i Sylvia Mclain, del Departament de Bioquímica de la Universitat d'Oxford, han desvelat el mecanisme pel qual la cocaïna és capaç de travessar la membrana hematoencefàlica que protegeix el cervell de substàncies tòxiques. Els investigadors han descobert que la molècula és capaç d'adaptar-se tant a entorns hidrofílics com hidrofòbics: això li permet poder ser transportada fàcilment pel torrent sanguini (entorn hidrofílic), però també li permet travessar la membrana hematoencefàlica del cervell (entorn hidrofòbic). Entendre el mecanisme que utilitza la molècula per adaptar-se a ambdós entorns obre la porta al disseny de fàrmacs més eficaços per tractar malalties cerebrals.

La recerca s'ha portat a terme mitjançant una tècnica anomenada difracció de neutrons que ha permès obtenir informació sobre l'estructura microscòpica de l'embolcall d'aigua de la molècula de la cocaïna. Amb el programa informàtic dissenyat per Luis Carlos Pardo, anomenat Angula, s'han pogut analitzar els milions de dades generades a partir de l'experiment de difracció de neutrons.

En el projecte, anomenat PATRICIA, hi han participat investigadors de la UPC, del Departament de Robòtica d’Enginyeria de La Salle i l’Hospital de Sant Joan de Déu. L'objectiu és avaluar l'eficàcia de l'ús de robots socials en la reducció del dolor i la ansietat en nens hospitalitzats durant els seus tractaments clínics. Es tracta d'obtenir evidències tangibles de la utilitat i el servei del robot mascota: voluntaris que busquen el robot per calmar un nen que arriba plorant, per sorprendre un altre que no pot respirar per problemes d'al·lèrgia, per augmentar la sensació d'autonomia de nens hospitalitzats a l'àrea d'oncologia...

Cecilio Angulo, investigador del Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial, un dels departaments de la UPC participants en aquest projecte, ens explica en aquest vídeo els detalls de l'experiència i ens apunta el projecte en què estan treballant actualment: el projecte CASPER, en què es desenvoluparà un nou robot cognitiu, assistencial i social en la forma de robot mascota.

El prototip l’han anomenat WindCrete, en referència a l’energia eòlica i el material de què està construït: formigó reforçat, més econòmic i durable que l’acer. Es tracta d’una innovadora estructura cilíndrica autoestable i que destaca per la seva estructura sense juntes, que la fa més resistent i, per tant, més econòmica a llarg termini en un entorn tan agressiu com el marí. Climent Molins, investigador del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental, ens explica en aquest vídeo els detalls d’aquest projecte.

A alta mar la velocitat del vent és més constant i no existeixen obstacles que dificulten la generació d’energia. Es tracta de l’energia eòlica off-shore, una tecnologia que s’està implantant amb força a països com el Regne Unit, Dinamarca i els Països Baixos aprofitant la poca profunditat del mar del Nord. Allà, els molins se sostenen sobre uns pilars ancorats al fons del mar. Però és una tecnologia difícilment aplicable al Mediterrani, on la profunditat del mar supera ràpidament els 50 metres.

La solució a aquest obstacle és el desenvolupament de molins sobre estructures flotants, similars a les plataformes petrolieres. Climent Molins, investigador del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental, ens explica en aquest vídeo les claus d’aquesta tecnologia i l’aposta del seu grup de recerca per dissenyar una innovadora estructura flotant per suportar els aerogenerados, que han anomenat WindCrete: feta de formigó reforçat i d’estructura monolítica, més durable i econòmica, faria viable la instal·lació d’aquests parcs eòlics marins flotants a Catalunya.

Conferència emmarcada dins el cicle "Enginy i la Geltrú" que es duu a terme mensualment a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú. A càrrec de Michel Bauwens, teòric belga, escriptor actiu i investigador que dóna conferències arreu sobre temes de tecnologia, cultura i innovació empresarial. És fundador de la "Foundation for Peer to peer Alternatives", una organització global d'investigadors que treballen conjuntament per explorar com es pot integrar la producció en col·laboració, el govern i la propietat. Peer to peer vol dir "d'igual a igual".

Bauwens és autor d'un gran nombre d'assajos, incloent-hi el "Peer to peer i l'evolució humana" i "Economia política del treball col.laboratiu", on defineix el fenomen peer to peer com una incipient alternativa a la societat capitalista: l'economia basada en la col.laboració entre iguals és quelcom que ja existeix com una alternativa a la producció, com és el cas del software lliure, per exemple, doncs es desenvolupa mitjançant el treball col.laboratiu sobre un codi compartit i obert. En aquesta conferència, realitzada dins del context de la col·laboració entre la P2P Foundation i la CIC, s'explica que aquesta lògica es pot estendre més enllà de la computació i argumenta que les xarxes igualitàries són una nova i emergent forma de relacionar-se en la societat que està transformant profundament l'organització de la nostra civilització.

Un article publicat al prestigiós setmanari anglès 'The Economist' apuntava que la impressió 3D podria esdevenir la punta de llança de la Tercera Revolució Industrial, una revolució que faria que els sistemes de fabricació apostessin per la qualitat, la innovació i la fabricació de productes fets de manera local, a petita escala i a mida. Però, sabem en què consisteix aquesta tecnologia?

Un equip d'investigadors de la UPC ja l'està aplicant i introduint en la docència dels estudis de l'àmbit de l'enginyeria industrial, i treballa per trobar millores en el sistema d'impressió. Ramón Jerez, investigador del Departament d'Enginyeria Mecànica i professor a l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB), ens explica en aquest vídeo en què consisteix la tecnologia d'impressió 3D, les seves múltiples aplicacions i quins avantatges té respecte als sistemes de fabricació tradicional.