Conferència impartida dins el cicle de xerrades de la Setmana de la Ciència 2013 a l'EPSEVG.

Mostra tres perspectives diferents sobre la problemàtica de l'aigua i sanejament a comunitats empobrides.

Des de la recerca, a càrrec de Ricard Giné: Visió general de context, on es descriu la problemàtica de l'accés als serveis bàsics en països empobrits.
Des de la institució, a càrrec de Daniel López: Visió general del CCD de la UPC i la seva aposta per transformar realitats desde la universitat.
Des de l'estudiant, a càrrec d'estudiants de la ETSECCPB i vinculats al Centre de Cooperació i Desenvolupament de la UPC: Apropar-se a la realitat a través d'un projecte concret al Nepal.

Conferència impartida dins el cicle de xerrades de la Setmana de la Ciència 2013 a l'EPSEVG.

L’energia i l’aigua estan units estretament. No només perquè l’energia és un component essencial en moltes de les fases de la gestió integral del cicle de l’aigua, sinó també perquè l’aigua és protagonista d’alguns aspectes de la generació de l’energia.

L’any 2050 el 70 % de la població mundial viurà en ciutats: aquest escenari fa imprescindible plantejar nous models de gestió urbana més sostenibles i eficients. És el propòsit de les anomenades ‘smart cities’ o 'clever cities', una expressió que s’aplica a les ciutats compromeses en una gestió més automàtica i eficient de les seves infraestructures i serveis.

Barcelona lidera la creació del primer protocol de ciutats intel·ligents de tot el món i acull la trobada mundial de ciutats intel·ligents, la Smart City Expo World Congress, que se celebra la propera setmana, del 19 al 21 de novembre. És l’aposta per un nou model de ciutat al qual la UPC aporta solucions tecnològiques innovadores en àrees tan diverses i interdisciplinàries com l’electrònica, la informàtica, la telemàtica, la robòtica, la computació, l’eficiència energètica, la mobilitat i el transport, la planificació urbanística i l’edificació sostenible o bé el medi ambient.

Aconseguir l’eficiència energètica és un dels objectius d’una smart city: amb el propòsit de reduir la despesa de l’excés de consum d’il·luminació de les ciutats, investigadors de la UPC han desenvolupat una nova tecnologia per mesurar l’enllumenat urbà. Es tracta d’un dispositiu fotomètric mòbil que s’instal·la a qualsevol vehicle i que avalua la qualitat i quantitat de llums dels carrers, cosa que fa possible que les ciutats puguin regular l’enllumenat urbà en funció del moment i de l’ús. Per aconseguir-ho, múltiples sensors òptics són capaços de captar i proporcionar una gran informació en l'àmbit de la il·luminació, tal i com ens expliquen Santiago Royo i Carles Pizarro, investigadors del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) de la UPC.

Smart city - ciutat intel·ligent - és el terme que defineix un nou model de ciutat que integra iniciatives orientades a millorar la qualitat de vida de les persones i que dóna resposta als nous reptes de la ciutat en àmbits com la gestió d'infraestructures, la salut i els serveis socials, l'energia, la mobilitat urbana, la sostenibilitat mediambiental o la governança, i que utilitza de manera intensiva les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

La implementació i el desenvolupament de projectes de smart cities és complex: requereixen una visió transversal i integrada, així com la transformació de moltes infraestructures i serveis de la ciutat, i dels seus models de gestió, tal i com ens explica Santiago Royo, director del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) de la UPC.

La propera setmana se celebra a Barcelona la Smart City Expo World Congress, un saló que reunirà els experts i les empreses líders en iniciatives innovadores sobre la ciutat del futur. Què significa ser una smart city?

Les smarts cities o ciutats intel·ligents són una primera implementació de la futura ‘Internet de les coses’, un concepte que implica que tant persones com objectes puguin connectar-se a la xarxa en qualsevol moment i lloc. Es tracta de captar, transportar i reaccionar de forma sofisticada a través de sistemes intel·ligents. Per aconseguir-ho, múltiples sensors són capaços de captar i proporcionar una gran informació. Milions de dispositius es connecten a través de diferents xarxes de comunicació a centres de monitoratge que permeten l’anàlisi i la gestió de dades i faciliten la presa de decisions i la prestació de serveis als ciutadans. És l’anomenada 'sensorització de les ciutats', tal i com ens explica Josep Paradells, professor del Departament d’Enginyeria Telemàtica de la UPC.

Lliçó pràctica sobre la realitat augmentada: des dels seus inicis fins a reflexionar sobre el futur d'aquesta tecnologia.

L’empresa Ànima, formada per un col·lectiu multidisciplinari de dissenyadors, enginyers i experts en màrqueting i innovació, és una de les firmes joves que contribueix a mantenir el posicionament internacional de Barcelona en el sector dels serveis de disseny. Un treball rigorós i sistemàtic, oferint servies d’innovació basats en l’acurada aplicació del disseny, han permès a Ànima construir una bona cartera de clients, i amb un estil de creació propi, contribuir a crear una extensa gamma de productes per empreses d’Europa i d’Àsia.

Un satèl·lit artificial és un dispositiu espacial que s’envia a l’espai per orbitar al voltant de la Terra o d’un altre cos celest. Les seves aplicacions són diverses: científiques, de teledetecció, de comunicacions, d’observació meteorològica, de navegació o militars.

El 4 d’octubre de 1957 es va llençar el primer satèl·lit artificial, Sputnik 1: era l'inici de l’era espacial. Més de 50 anys després, la progressiva miniaturització dels components electrònics ha permès dissenyar els anomenats nanosatèl·lits, dispositius de petit volum –uns 10 centímetres cúbics–, que pesen entre 1 i 10 kg i que tenen les mateixes prestacions que un satèl·lit convencional. Així ens ho explica en aquest vídeo Adriano Camps, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC i uns dels responsables del nou laboratori NanoSat Lab.

El Laboratori de Càrregues Útils i Petits Satèl·lits, el NanoSat Lab, és una infraestructura oberta a l’estudiantat i a la comunitat científica, així com a les empreses i entitats que vulguin llançar petits satèl·lits a l’espai. Precisament en el NanoSat Lab és on investigadors i estudiantat de grau, màster i doctorat estan desenvolupant un nanosatèl·lit, el CubeCat-1, que viatjarà a l’espai l’any 2014 amb sis experiments científics a bord.

L’any 1999, dos professors de la Universitat Politècnica de l’Estat de Califòrnia i la Universitat de Stanford van crear el conegut CubeSat, un satèl·lit de recerca espacial en forma de cub, de 10 centímetres d’aresta i un pes màxim d’1 kg, i construït amb components comercials.

La idea inicial d’aquests professors era aconseguir que els seus estudiants poguessin dissenyar, construir i fer funcionar en l’espai un satèl·lit artificial de baix cost econòmic –100.000 dòlars–. De retruc, aquesta idea ha permès obrir les portes de l’espai a les universitats que, en els darrers anys, han dissenyat els seus propis CubeSats, tal com ens explica en aquest vídeo Adriano Camps, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC.

En aquesta quarta conferència del cicle Enginy i la Geltrú, el professor Jørgen Hansen, explica els orígens de l’European Project Semester (EPS), la necessitat d’incoporar l’empresa dins del programa educatiu amb peculiaritats que el converteixen en un dels programes educatius internacionals de major èxit. Estudiants de diferents nacionalitats formen equips multidisciplinars per desenvolupar un projecte d'enginyeria en col·laboració entre la universitat i l'empresa. L'idioma de treball és l'anglès i l'objectiu és que els estudiants realitzin l'últim semestre dels seus estudis d'enginyeria en un entorn professional real, per tal de formar-los en les capacitats que avui en dia necessiten les empreses. Aquest programa s'està duent a terme al Campus de la UPC a Vilanova i la Geltrú des del curs 2007-2008 amb un creixent nombre de projectes i empreses col·laboradores.

Today, Europe is facing big problems because the international competition is harsher than ever. As a result, unemployment has increased significantly, especially for young people.
Technology is more complex than ever, and it can be difficult to motivate young people to the hard work that is needed for an engineering education.
Consequently, learning methods have become important. Problem based learning, project organized learning and group work can motivate many students and also give them competences that increase their employability.
A close cooperation with industry can also be motivating for students and can also enhance their employability. Students will usually become motivated when they see that their project is a “real” project. Companies get an opportunity to observe students and consequently, it is less risky to employ them. Students can learn something about the culture in various companies, which also can enhance their employability. For some companies, the cooperation with higher educational institutions (HEIs)can boost the development of new products, and in many cases the resources of companies and HEIs will create a synergy. It is also important for HEIs to know what is going on in companies, and many new engineers find their first job thanks to connections between companies and HEIs. Because all big companies today have to operate internationally, it is also important that engineering students acquire international competences during their education.
European Project Semester, EPS, combines all the virtues mentioned above. EPS started in Denmark in 1995, and thanks to its success, it has spread to 11 other universities or engineering schools in Finland, Norway, Germany, Poland, Netherlands, Belgium, France, Portugal and Spain, among those Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (Universitat Politècnica de Catalunya). EPS is a semester for engineering students, who are working on realistic, often interdisciplinary projects in international teams. Most of the projects are done in cooperation with industry. More than 1500 students from 38 countries have attendet EPS in Denmark, and the experience is very positive.

Conferència emmarcada dins el cicle "Disseny i la Geltrú" on el ponent exposa la importància de tenir en compte la bellesa i el disseny en la contrucció de trens del tipus TALGO.

El nombre d'usuaris de 'smartphones' en els cinc de la UE (Espanya, Alemanya, Itàlia, França i el Regne Unit) ha augmentat un 30% en el que va d'any assolint els 136 milions de clients en tres mesos, des de desembre del 2012. Espanya lidera el rànquing amb un 66% d'usuaris de mòbils intel·ligent.

Espanya és el país dels grans de la UE que més proporció de smartphones té a Europa. En aquest marc el Mobile World Congress (MWC), celebrat del 25 al 28 de febrer a Barcelona, va acollir a més de 3.000 ponents, 70.000 visitants i representants governamentals de 140 delegacions.