Ramón Jerez, investigador del Departament d'Enginyeria Mecànica i professor a l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB) , ens explica en aquest vídeo com s'aplica i introdueix la tecnologia d'impressió 3D a la docència dels estudis de l'àmbit de l'enginyeria industrial. En el seu grup de recerca també es treballa en millorar el disseny d'un dels elements clau d'aquest sistema d'impressió: l'extrussor, el dispositiu que agafa el material, el fon i el diposita sobre la superficie d'impressió.

Aquest any també han posat en marxa el projecte "Impressió 3D: del laboratori a casa", finançat per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECTY), que vol apropar aquesta nova tecnologia a públic no universitari. En concret, a través d'activitats de formació adreçades a estudiants d'ESO i batxillerat i professorat d'educació secundària, i accions de divulgació científica en format digital (podcasts, pàgina web, vídeo i aplicació mòbil).

El 20 de desembre del 2013, la 68a Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 2015 l’Any Internacional de la Llum i les Tecnologies Basades en la Llum. Les Nacions Unides reconeixien així la seva importància en la nostra vida quotidiana i el paper de les tecnologies basades en la llum en el desenvolupament científic i tecnològic actual.

Es tracta d’una disciplina que ha revolucionat i continua revolucionant camps tan diversos com les comunicacions o la medicina i que compta amb innombrables aplicacions, tal com ens explica en aquest vídeo Ramon Vilaseca, investigador del grup de recerca en Dinàmica no Lineal, Òptica no Lineal i Làsers del departament de Física i Enginyeria Nuclear

Emili Hernández és el que podríem definir com un dissenyador per síntesi. Una trajectòria acadèmica que comença amb un doctorat en geologia, passa pels estudis d’Enginyer Industrial i actualment es centra en un àmbit que és la confluència entre l’automoció i Internet de les coses.

Un dels projectes emblemàtics que ha creat i en el que ha treballat els darrers anys és el de l’Anella Industrial d’Internet a Catalunya.

Malgrat que el Parkinson és una malaltia crònica, hi ha mesures per controlar i estabilitzar-ne els símptomes. Un grup d’investigadors de la UPC ha dissenyat un dispositiu, equipat amb sensors, que controla els moviments dels malalts i subministra informació, en temps real, als neuròlegs, la qual els facilita l’ajustament de la medicació, tal com ens explica en aquest vídeo Albert Samà, professor de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), i investigador del Centre d'Estudis Tecnològics per a l'Atenció a la Dependència i la Vida Autònoma (CETpD).

El dispositiu Rempark és un sistema amb sensors dissenyat per portar-lo enganxat a la cintura i que permet analitzar els moviments dels malalts de Parkinson. Semblant a un telèfon mòbil, l’aparell monitora els moviments dels pacients mitjançant complexos algoritmes. Un dels aspectes pioners del dispositiu és que actua en temps real, de manera que el neuròleg pot tenir referències diàries i ajustar la medicació en funció de l’estat del pacient.

Els residus dels aparells elèctrics i electrònics, els anomenats RAEE, van generar, només l'any 2013, 50 milions de tones de deixalles a tot el món. Eva Vidal, investigadora del Departament d'Enginyeria Electrònica, ens parla en aquest vídeo de la viabilitat del reciclatge d'aquests aparells, tant des del punt de vista ambiental, com social i econòmic, i com s'està incorporant, en la formació dels futurs enginyers i enginyeres, l'anàlisi de tota la vida útil del producte (producció, ús i disposició final) a través de la incorporació de la competència de Sostenibilitat i Compromís Social en els plans d'estudis.

El Conveni de Basilea estableix el control dels moviments transfronterers dels residus perillosos i la seva eliminació. Aquest Conveni va ser adoptat el 22 de març de 1989 a Suïssa, i va entrar en vigor el 5 de maig de 1992, data en què va passar a ser un compromís internacional dels països que el van ratificar. Aquest Conveni s'ha convertit en l'acord multilateral sobre residus més important, i ha establert un règim normatiu global per a la minimització de la generació de residus, la gestió ambientalment racional dels residus perillosos i el control dels seus moviments transfronterer.

Malgrat aquesta convenció i els sistemes de gestió de residus de què disposem, Eva Vidal, investigadora del Departament d'Enginyeria Electrònica, ens explica en aquest vídeo que només el 25% dels residus que generem arriba un cicle de reciclatge adequat i que molts d'aquests van a parar a països com Ghana, on l'antic aiguamoll d'Agbogbloshie —situat als afores d'Accra—s'ha convertit en un gran abocador il·legal de deixalles electròniques i un dels punts més contaminants del planeta.

Josep Puig combina un brillant recorregut acadèmic amb una reconeguda activitat professional. La seva formació s’inicia com a Dissenyador Industrial a ELISAVA (1980), i culmina a la University of Southampton com a Bachelor of Arts with First Class Honours in Design. Avui és director del Màster en Disseny i Desenvolupament de Producte a ELISAVA, on és professor del Grau en Disseny des de 1982.

Des de 2010 en Josep Puig és el responsable de l’estudi Puig[i]Cabeza Design. Abans va ser fundador de l’equip de disseny experimental TRANSATLÀNTIC (1984-1989) amb Ramón Benedito i Lluís Morillas, i soci de la firma Novell/Puig Design 1992-2009.

La trajectòria d’en Josep Puig ha obtingut entre altres premis, la Medalla ADI 1981, Delta de Plata ADI FAD 1986, Expo-Optica Madrid 1988, Lualdi Porte Milán 1997, Delta de Plata ADI FAD 2001. Delta de Plata ADI FAD 2005, Mestre de la cadena del FAD 2008 i el Primer Premi Disseny per el Reciclatge CCR 2009.

Els làsers de semiconductor, que suposen més del 90% dels làsers que es fabriquen a tot el món per produir tota mena de dispositius en l’àmbit de les telecomunicacions (ratolins d’ordinador, lectors de codis de barres, tv per cable, etc.) presenten comportaments caòtics quan són pertorbats externament. Quan la llum d’un làser reflecteix en un mirall el làser es desestabilitza d’una manera aparentment aleatòria. Sobtadament, la llum entra en un cicle molt irregular de disminució molt abrupta - fins gairebé apagar-se - i de recuperació d’intensitat. Aquestes caigudes contínues són similars a les descarregues elèctriques de les neurones, que són la base de la comunicació neuronal.

Un equip d’investigadors de la UPC ha fet servir un model matemàtic molt senzill per modelitzar el comportament de la llum làser sotmesa a pertorbacions. Amb aquest model, altres científics ja han descrit el comportament d’algunes neurones. Andrés Aragoneses, investigador del Departament de Física i Enginyeria Nuclear, ens explica en aquest vídeo com aquesta similitud permetrà estudiar millor el comportament de les neurones, i obre noves possibilitats en l'àmbit de la neurociència.

'Slow Design' és el títol de la primera conferència de Disseny i la Geltrú del curs 2014/2015 que tingué lloc dijous 25 de setembre a les 13h a la sala d'actes de l'EPSEVG, a càrrec de Josep M. Fort.

En Josep M. Fort, té el perfil del professional polivalent que combina l’arquitectura, el disseny industrial i la docència. Els primers treballs en disseny industrial de l’arquitecte Josep M. Fort (UPC, 1986) són amb empreses pioneres en disseny a Catalunya, com BD, Intent, Onadis i Benito Urban, entre d’altres. El recorregut professional d’en Fort passa també per Vilanova i la Geltrú, on com a Cap de Projectes i Obres de l’Ajuntament dirigeix els projectes en espais públics i edificis municipals entre 1988 i 1990.

En Josep M. Fort presideix l'ADI-FAD durant el període 1999-2004, forma part de l’equip de direcció a l'Escola Superior de Disseny Elisava (UPF) del 1994 al 2000, i és un dels fundadors, a l’any 2000, dels Estudis del Graduat Superior en Disseny (ETSAB/ETSEIB de la UPC). Actualment exerceix com a professor de projectes a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on començà al 1990.

En Fort és col·laborador habitual en diverses revistes i un dels autors prolífics en l’àmbit del disseny a Catalunya.

El recorregut professional d’en Salvi Plaja és sens dubte ric en experiències i inspirador pels futurs professionals, com avala la seva trajectòria professional. En l'any 1999 es gradua com Enginyer de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte a la UdG i comença a treballar a BRAUN, on participa en el desenvolupament d’un nou concepte propi de MINIPIMER amb la conseqüent generació de patents i prototipus funcional. Al 2000 s’incorpora a I.E.P. Il·luminació i, entre 2002 i 2007, treballa com a enginyer de producte a Troll Luxiona, on desenvolupa tasques de disseny realitzant nous productes, càlcul i disseny de reflectors i projectes especials amb Jean Nouvel (parc Poble Nou), Herzog & Demeuron (Edifici Fòrum) i David Chiperfield (Ciutat Judicial) entre d’altres.

Des del 2012 en Salvi Plaja és Design Manager a Simon Tech empresa dedicada a donar servei de I+D+i a tot el grup Simon, en un període anterior, entre 2007 i 2008 ja havia sigut responsable del Grup de I+D a SIMONLighting. Entremig, entre 2008 i 2012, va ser Director Tècnic i Industrial a Santa & Cole.

Utilitzar mètodes biotecnològics i respectuosos amb el medi ambient per aconseguir que el paper contingui les propietats del plàstic o d’altres productes derivats del petroli per fabricar tetrabricks biodegradables; modificar-lo perquè sigui antioxidant i pugui conservar durant més temps els aliments; canviar les seves propietats perquè sigui tan impermeable que serveixi per fabricar vasos de paper; o bé afegir-hi substàncies antibacterianes per fabricar apòsits a prova d’infeccions, són algunes de les possibles noves aplicacions en el sector paperer. Es tracta d’aplicacions que a partir del reaprofitament dels recursos vegetals – naturals, renovables, reciclables i biodegradables – permeten la creació de nous productes d’alt valor afegit a la indústria paperera, tal i com ens explica en aquest vídeo Teresa Vidal, del Departament d'Enginyeria Tèxtil i Paperera.

Precisament funcionalitzar o modificar les propietats del paper és el que fa un nou compost aquós, desenvolupat pel grup de recerca Celbiotech, que substitueix els reactius químics tradicionals per enzims naturals i que ha aconseguit modificar el paper fent-lo més hidrofòbic, és a dir, obtenint un paper impermeable. La innovació tecnològica ha rebut el primer premi del concurs Valortec, en la categoria de patents.