Conferència impartida dins el cicle de xerrades de la Setmana de la Ciència 2018 a l'EPSEVG.
L’aigua és una substància extraordinària. No podem entendre la nostra existència, ni la nostra civilització, sense el seu paper primordial. És el compost més abundant a l’Univers, i el senyal més preuat en l’exploració de planetes. Tot i la seva importància, és una substància estranya, de la que es coneixen més de setanta propietats peculiars: és gairebé l’únic sòlid que flota en el seu líquid, però és el que permet l’abundància de vida submarina; n’hem de beure constantment, però pot ser la substància més corrosiva; és un líquid que travessa gairebé tot, però pot ser un metall; l’aigua dolça és vital, l’aigua salada ens fulmina; és gairebé incolora, però a la natura ens mostra tots els colors…

L'investigador David Parcerisa, del Grup de Recerca de Mineria Sostenible de la UPC Manresa, ens explica les raons per les que diposita els seus conjunts de dades al repositori de datasets d'UPCommons.

Subtítols en català i anglès a YouTube

Subtítols en català i anglès a YouTube.

"Divulgar i disseminar la ciència és imprescindible. I avui en dia utilitzar les xarxes socials també" (Javi Polinario). Aquestes paraules són de Javi Polinario, expert en comunicar la ciència a les xarxes socials, que realitzà una xerrada a la Biblioteca de l'EPSEVG dins el marc de la Setmana Internacional de l'Accés Obert. En aquesta sessió explicà tot el que cal saber per comunicar de forma efectiva i aconseguir el màxim impacte i visibilitat com a investigadors, optimitzant també temps. Mostra, amb bones pràctiques i exemples, com podem millorar la comunicació dels projectes i activitats de recerca. La comunicació dels projectes de recerca perquè arribin a la ciutadania i a la societat en general, sol ser una assignatura pendent, tot i iniciatives com les del programa europeu Horizon2020 on l'accés obert a les publicacions dels projectes europeus és obligatòria. Cal demostrar que la ciència contribueix a afrontar els desafiaments socials i per això, ens convé conèixer quines tècniques i canals podem utilitzar per arribar al públic actual. A més, el sistema tradicional de publicació i mesura de l'impacte de la recerca queda, molt sovint, superat.

Conferència-activitat: "De la destral de sílex al mòbil intel·ligent, una brevíssima història de la tecnologia" a càrrec de Marc Boada, científic, escriptor, conferenciant i escultor. Tota la seva trajectòria professional està lligada a la divulgació científica. Ha participat en la creació de museus i exposicions de ciència (CosmoCaixa, mNACTEC, Museu del Coure, etc...).

Aquest video ha estat elaborat, des del Centre Universitari de la Visió, pertanyent a la Facultat d'Òptica i Optometria de la Universitat Politècnica de Catalunya, amb l'objectiu de donar a conèixer fragments de pel·lícules que, d'una o una altra manera, ajudessin a divulgar aquests aspectes potenciant amb això la sensibilització i empatia cap a la discapacitat visual.
El seu propòsit únicament és docent i de divulgació. Els fragments de les pel·lícules són degudament referenciades i, per tant, s'acullen a l'article l'art.32.1 TRLPI.

La geomàtica és un terme científic modern que fa referència a un conjunt de ciències que s'ocupa de la gestió (captura, tractament, anàlisi, interpretació, difusió i visualització) de la informació geogràfica (o geoinformació) mitjançant la utilització de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Es tracta d'un nou camp de treball que hereta i integra tècniques com els sistemes de posicionament global (GPS), la cartografia i els sistemes d'informació geogràfica (SIG), la topografia i la geodèsia, la fotogrametria i la teledetecció, fortament renovades amb l'ajut de les TIC, i que té múltiples i innovadores aplicacions, tal com ens expliquen en aquest vídeo Ignacio de Corral i Juan Carlos González, professors i investigadors de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB).

L'equip d'investigadors format per Luis Carlos Pardo, del Grup de Caracterització de Materials de la UPC , i els investigadors Andrew Johnston, Sebastian Busch i Sylvia Mclain, del Departament de Bioquímica de la Universitat d'Oxford, han desvelat el mecanisme pel qual la cocaïna és capaç de travessar la membrana hematoencefàlica que protegeix el cervell de substàncies tòxiques. Els investigadors han descobert que la molècula és capaç d'adaptar-se tant a entorns hidrofílics com hidrofòbics: això li permet poder ser transportada fàcilment pel torrent sanguini (entorn hidrofílic), però també li permet travessar la membrana hematoencefàlica del cervell (entorn hidrofòbic). Entendre el mecanisme que utilitza la molècula per adaptar-se a ambdós entorns obre la porta al disseny de fàrmacs més eficaços per tractar malalties cerebrals.

La recerca s'ha portat a terme mitjançant una tècnica anomenada difracció de neutrons que ha permès obtenir informació sobre l'estructura microscòpica de l'embolcall d'aigua de la molècula de la cocaïna. Amb el programa informàtic dissenyat per Luis Carlos Pardo, anomenat Angula, s'han pogut analitzar els milions de dades generades a partir de l'experiment de difracció de neutrons.