L’empresa Ànima, formada per un col·lectiu multidisciplinari de dissenyadors, enginyers i experts en màrqueting i innovació, és una de les firmes joves que contribueix a mantenir el posicionament internacional de Barcelona en el sector dels serveis de disseny. Un treball rigorós i sistemàtic, oferint servies d’innovació basats en l’acurada aplicació del disseny, han permès a Ànima construir una bona cartera de clients, i amb un estil de creació propi, contribuir a crear una extensa gamma de productes per empreses d’Europa i d’Àsia.

Un satèl·lit artificial és un dispositiu espacial que s’envia a l’espai per orbitar al voltant de la Terra o d’un altre cos celest. Les seves aplicacions són diverses: científiques, de teledetecció, de comunicacions, d’observació meteorològica, de navegació o militars.

El 4 d’octubre de 1957 es va llençar el primer satèl·lit artificial, Sputnik 1: era l'inici de l’era espacial. Més de 50 anys després, la progressiva miniaturització dels components electrònics ha permès dissenyar els anomenats nanosatèl·lits, dispositius de petit volum –uns 10 centímetres cúbics–, que pesen entre 1 i 10 kg i que tenen les mateixes prestacions que un satèl·lit convencional. Així ens ho explica en aquest vídeo Adriano Camps, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC i uns dels responsables del nou laboratori NanoSat Lab.

El Laboratori de Càrregues Útils i Petits Satèl·lits, el NanoSat Lab, és una infraestructura oberta a l’estudiantat i a la comunitat científica, així com a les empreses i entitats que vulguin llançar petits satèl·lits a l’espai. Precisament en el NanoSat Lab és on investigadors i estudiantat de grau, màster i doctorat estan desenvolupant un nanosatèl·lit, el CubeCat-1, que viatjarà a l’espai l’any 2014 amb sis experiments científics a bord.

L’any 1999, dos professors de la Universitat Politècnica de l’Estat de Califòrnia i la Universitat de Stanford van crear el conegut CubeSat, un satèl·lit de recerca espacial en forma de cub, de 10 centímetres d’aresta i un pes màxim d’1 kg, i construït amb components comercials.

La idea inicial d’aquests professors era aconseguir que els seus estudiants poguessin dissenyar, construir i fer funcionar en l’espai un satèl·lit artificial de baix cost econòmic –100.000 dòlars–. De retruc, aquesta idea ha permès obrir les portes de l’espai a les universitats que, en els darrers anys, han dissenyat els seus propis CubeSats, tal com ens explica en aquest vídeo Adriano Camps, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC.

En aquesta quarta conferència del cicle Enginy i la Geltrú, el professor Jørgen Hansen, explica els orígens de l’European Project Semester (EPS), la necessitat d’incoporar l’empresa dins del programa educatiu amb peculiaritats que el converteixen en un dels programes educatius internacionals de major èxit. Estudiants de diferents nacionalitats formen equips multidisciplinars per desenvolupar un projecte d'enginyeria en col·laboració entre la universitat i l'empresa. L'idioma de treball és l'anglès i l'objectiu és que els estudiants realitzin l'últim semestre dels seus estudis d'enginyeria en un entorn professional real, per tal de formar-los en les capacitats que avui en dia necessiten les empreses. Aquest programa s'està duent a terme al Campus de la UPC a Vilanova i la Geltrú des del curs 2007-2008 amb un creixent nombre de projectes i empreses col·laboradores.

Today, Europe is facing big problems because the international competition is harsher than ever. As a result, unemployment has increased significantly, especially for young people.
Technology is more complex than ever, and it can be difficult to motivate young people to the hard work that is needed for an engineering education.
Consequently, learning methods have become important. Problem based learning, project organized learning and group work can motivate many students and also give them competences that increase their employability.
A close cooperation with industry can also be motivating for students and can also enhance their employability. Students will usually become motivated when they see that their project is a “real” project. Companies get an opportunity to observe students and consequently, it is less risky to employ them. Students can learn something about the culture in various companies, which also can enhance their employability. For some companies, the cooperation with higher educational institutions (HEIs)can boost the development of new products, and in many cases the resources of companies and HEIs will create a synergy. It is also important for HEIs to know what is going on in companies, and many new engineers find their first job thanks to connections between companies and HEIs. Because all big companies today have to operate internationally, it is also important that engineering students acquire international competences during their education.
European Project Semester, EPS, combines all the virtues mentioned above. EPS started in Denmark in 1995, and thanks to its success, it has spread to 11 other universities or engineering schools in Finland, Norway, Germany, Poland, Netherlands, Belgium, France, Portugal and Spain, among those Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (Universitat Politècnica de Catalunya). EPS is a semester for engineering students, who are working on realistic, often interdisciplinary projects in international teams. Most of the projects are done in cooperation with industry. More than 1500 students from 38 countries have attendet EPS in Denmark, and the experience is very positive.

Conferència emmarcada dins el cicle "Disseny i la Geltrú" on el ponent exposa la importància de tenir en compte la bellesa i el disseny en la contrucció de trens del tipus TALGO.

El nombre d'usuaris de 'smartphones' en els cinc de la UE (Espanya, Alemanya, Itàlia, França i el Regne Unit) ha augmentat un 30% en el que va d'any assolint els 136 milions de clients en tres mesos, des de desembre del 2012. Espanya lidera el rànquing amb un 66% d'usuaris de mòbils intel·ligent.

Espanya és el país dels grans de la UE que més proporció de smartphones té a Europa. En aquest marc el Mobile World Congress (MWC), celebrat del 25 al 28 de febrer a Barcelona, va acollir a més de 3.000 ponents, 70.000 visitants i representants governamentals de 140 delegacions.

L’aqüicultura és el cultiu d’organismes aquàtics, incloent peixos, crustacis, mol·luscs i plantes aquàtiques. El cultiu implica la intervenció de l’home en el procés de cria per augmentar la producció, en operacions com la sembra, l’alimentació, etc.

L’aqüicultura és el sector de producció d’aliments que està creixent més ràpidament segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO). A Catalunya la cria de peix representa una part molt petita de la indústria pesquera catalana, però com és la convivència entre pescadors i el sector aqüícola? Quins avantatges aporta l’aqüicultura? Trobem les claus d’aquesta convivència i els reptes de futur del sector en aquest vídeo.

La recerca en els àmbits de la qualitat i la seguretat alimentària en productes del mar és un dels factors claus per al desenvolupament de l’aqüicultura. A Catalunya, la Xarxa de Referència de Recerca i Desenvolupament i Innovació en Aqüicultura (XRAq) és una entitat creada per la Generalitat de Catalunya que té com a objectiu promoure la recerca interdisciplinària en l’àmbit de l’aqüicultura.

Un dels grups de recerca que forma part d'aquesta xarxa és el grup d’Aqüicultura i Qualitat dels Productes Aquàtics (AQUAL) de la UPC, que orienta la seva activitat en el disseny de sistemes d’aqüicultura per al benestar animal i la sostenibilitat ambiental i en projectes de recerca amb empreses.

El musclo gallec és el producte d'aqüicultura més conegut d’Espanya, i
aglutina el 70% de la producció nacional, però no és l’únic. Espècies com
l'orada, el llobarro o el turbot es conreen en instal·lacions aqüícoles del
nostre país.

La situació geogràfica d’Espanya, l’abundància de costes i la riquesa de les
seves aigües afavoreixen una gran varietat de zones per a la cria d’espècies,
tal i com ens explica en aquest vídeo **Lourdes Reig** , investigadora del
[Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
](http://deab.upc.edu/)[![Obre en finestra nova](../corredor-mediterrani-
claus-per-catalunya/resolveuid/77833cc2e4e314fba3e506b6c49f0bad)
](http://deab.upc.edu/)de la UPC, que identifica les principals espècies de la
producció aqüícola del nostre país.

El musclo gallec és el producte d'aqüicultura més conegut d’Espanya, i aglutina el 70% de la producció nacional, però no és l’únic. Espècies com l'orada, el llobarro o el turbot es conreen en instal·lacions aqüícoles del nostre país.

La situació geogràfica d’Espanya, l’abundància de costes i la riquesa de les seves aigües afavoreixen una gran varietat de zones per a la cria d’espècies, tal i com ens explica en aquest vídeo Lourdes Reig, investigadora del Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la UPC, que identifica les principals espècies de la producció aqüícola del nostre país.

Les pluges de les darreres setmanes han tornat a deixar sense sorra les platges del Maresme. Aquesta situació es repeteix pràcticament cada cop que hi ha un temporal: el mar s’emporta la sorra que protegeix passeigs marítims, vies de tren i edificacions de primera línia de mar provocant que la costa catalana retrocedeixi quatre metres a l’any.

La regeneració de platges que es realitza cada any abocant sorra a les zones de bany es planteja com una inversió difícil de mantenir en el temps pel seu cost econòmic i impacte continuat. Més enllà de la instal·lació d’espigons, la preservació de dunes i flora marina o la creació de platges de còdols és imprescindible un exhaustiu anàlisi del litoral, tal com ens explica en aquest vídeo Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM) de la UPC. Els municipis afectats i la Generalitat de Catalunya han encarregat al LIM l’elaboració d’un informe que proposi solucions concretes per a cadascuna de les localitats afectades.

Conferència centrada en el món dels ferrocarrils i tramvies, que s'emmarca dins el cicle de conferències "Enginy i la Geltrú" de l'EPSEVG.

Per predir la resposta de les platges de la costa catalana davant de temporals i minimitzar-ne els efectes 'destructius' es fan servir models hidràulics i infraestructures de recerca com el canal d’onatge del Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM) de la UPC.

El Canal d’Investigació i Experimentació Marítima és un equipament de recerca en el camp de l’enginyeria marítima dedicat a la generació combinada d’onatges i corrents per a la realització d’assaigs hidràulics controlats en enginyeria de ports, costes i oceanogràfica, així com en altres àmbits com l’aprofitament energètic dels recursos marins, tal com ens explica en aquest vídeo Xavi Gironella, investigador del LIM.

Generar artificialment onades permet estudiar la influència del mar en els perfils de la platja i les estructures de defensa costanera. La generació dels corrents contribueix a investigar la interacció amb l’onatge i amb els sediments, així com experimentar amb vehicles submarins, dispositius captadors d’energia, etc. En aquest sentit, el canal d’onatge del LIM és una eina única per a assaigs i anàlisis propers a escala real, i des de la seva posada en funcionament – l’any 1993 – es realitzen projectes de recerca i industrials tan a nivell nacional com internacional.