Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Divulgació científica
Resultats de la cerca
![[SC 2011] Els incendis forestals a la mediterrània; hem d'aprendre a conviure amb el foc?](/uploads/pic/series/6040aa649e8fe0002b5e5184/video/604273f69e8fe0114e6ae163/210305195756.jpg)
[SC 2011] Els incendis forestals a la mediterrània; hem d'aprendre a conviure amb el foc?
Accés obert
22 de nov. 2011
Conferència duta a terme dins el marc de la Setmana de la Ciència 2011 a l'EPSEVG. A càrrec d'Eduard Plana, Cap de l'Àrea d'Incendis Forestals i Territori. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.
![[SC 2011] Any Internacional de la Química 2011](/uploads/pic/series/6040aa649e8fe0002b5e5184/video/604273e49e8fe011593d2398/210305195341.jpg)
[SC 2011] Any Internacional de la Química 2011
Accés obert
21 de nov. 2011
Conferència duta a terme dins el marc de la Setmana de la Ciència 2011. A càrrec de Miquel Bernadó i Emilia Papiol, professors de Química i Química Sostenible de l'EPSEVG.
Claus per entendre els sondeigs electorals
Accés obert
18 de nov. 2011
L’estadística quantifica el grau d’incertesa en el procés de recollida de dades i ajuda a dissenyar unes condicions d’experimentació que permetin aconseguir la màxima informació i una bona anàlisi de resultats. És per això que el disseny de la mostra és tan decisiu, com ens explica Pedro Delicado en el cas concret de diferents sondeigs electorals.
Sondeigs electorals: atzar i estadística
Accés obert
15 de nov. 2011
A pocs dies de les eleccions generals, les enquestes i els sondeigs electorals publicats als mitjans de comunicació tenen un pes vital durant la campanya. Però, l'encerten?
Pere Grima i Pedro Delicado, professors i investigadors del Departament d’Estadística i Investigació Operativa, ens expliquen el paper que juga l’atzar en aquest tipus de sondeig i les dificultats per realitzar estimacions estadístiques sobre la distribució d’escons.
Pere Grima i Pedro Delicado, professors i investigadors del Departament d’Estadística i Investigació Operativa, ens expliquen el paper que juga l’atzar en aquest tipus de sondeig i les dificultats per realitzar estimacions estadístiques sobre la distribució d’escons.
Eficiència també en les noves infraestructures?
Accés obert
26 d’oct. 2011
Històricament el trànsit de mercaderies s’ha concentrat entre el nord d’Europa i Amèrica del Nord. L’intercanvi que es generava entre aquests dos pols econòmics es rebia i distribuïa cap al centre d’Europa, a través de tres ports coordinats entre si: Anvers (Flandes), Rotterdam (Països Baixos) i Hamburg (Alemanya). Però el progressiu creixement econòmic de la Xina i d’altres països asiàtics, està concentrant la producció industrial en aquesta zona i, per distribuir-la, caldran ports de recepció situats al sud d’Europa.
Més enllà de posicionar Espanya com a via d’entrada dels productes asiàtics a Europa, el nou Corredor del Mediterrani ha de permetre innovar en àmbits com la planificació, la gestió i l’avaluació de projectes d’infraestructures ferroviàries i logístiques, tal i com explica Mateu Turró, professor i investigador del Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori.
Més enllà de posicionar Espanya com a via d’entrada dels productes asiàtics a Europa, el nou Corredor del Mediterrani ha de permetre innovar en àmbits com la planificació, la gestió i l’avaluació de projectes d’infraestructures ferroviàries i logístiques, tal i com explica Mateu Turró, professor i investigador del Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori.
Corredor del Mediterrani: claus per a Catalunya
Accés obert
20 d’oct. 2011
La Comissió Europea ha decidit la futura Xarxa Bàsica Transeuropea de Transports, que preveu la connexió ferroviària de tots els ports, aeroports, plataformes logístiques i centres de producció de la Unió Europea. En aquesta xarxa s’ha inclòs el Corredor del Mediterrani com a eix prioritari de transport de mercaderies europeu.
Davant l’espectacular creixement econòmic de la Xina i d’altres països asiàtics, i amb un corredor viari i ferroviari adequat, Barcelona, València i Marsella estan cridades a ser els grans ports d’entrada del mercat asiàtic cap al cor d’Europa.
El Corredor del Mediterrani avala els plans d’Espanya d’esdevenir la porta ferroviària d’Europa. Mateu Turró, professor i investigador del Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori, identifica quins han de ser els objectius concrets i immediats per a Catalunya.
Davant l’espectacular creixement econòmic de la Xina i d’altres països asiàtics, i amb un corredor viari i ferroviari adequat, Barcelona, València i Marsella estan cridades a ser els grans ports d’entrada del mercat asiàtic cap al cor d’Europa.
El Corredor del Mediterrani avala els plans d’Espanya d’esdevenir la porta ferroviària d’Europa. Mateu Turró, professor i investigador del Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori, identifica quins han de ser els objectius concrets i immediats per a Catalunya.
On és el bacteri E. coli?
Accés obert
7 de juny 2011
L’origen del brot d'E. coli continua sent desconegut. Inicialment la font d’infecció es va atribuir als cogombres espanyols, posteriorment a un restaurant i les darreres informacions apunten a una plantació de soja. Rosa Carbó i Xavier Sorribas, professors i investigadors del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, ens expliquen quin és el procés que s’ha de seguir per identificar l’aliment infectat amb la soca patògena del bacteri Escherichia coli.
Aquesta alerta sanitària contra el cogombre espanyol ha provocat una gran inquietud al camp, un sector que a Andalusia representa un 12% de l’ocupació i genera prop de 10.000 milions d’euros de producció. Europa consumeix el 60% de la producció andalusa de fruita i hortalisses.
Aquesta alerta sanitària contra el cogombre espanyol ha provocat una gran inquietud al camp, un sector que a Andalusia representa un 12% de l’ocupació i genera prop de 10.000 milions d’euros de producció. Europa consumeix el 60% de la producció andalusa de fruita i hortalisses.
Joves al núvol? Una indústria en creixement?
Accés obert
30 de maig 2011
Les xarxes socials han revolucionat la nostra manera de viure i relacionar-nos. Ara han aconseguit potenciar i canalitzar els vincles que s’hi estableixen i han generat mobilitzacions d’un impacte social i mediàtic sense precedents. El darrer exemple és el de les manifestacions pacífiques iniciades el 15 de maig a tot Espanya i esteses ben aviat a la resta del món: sentiments d’indignació compartits que han aconseguit mobilitzar persones de totes les edats.
Compartir les fotos a Flickr, penjar els nostres vídeos a YouTube, comunicar-se al ‘mur’ del Facebook amb els amics, convocar una manifestació a través del Twitter… són actes de comunicació quotidians per a tots nosaltres. Però, què ho fa possible? Jordi Torres, catedràtic de la Politècnica i investigador del Barcelona Supercomputing Center, ens explica què es la informàtica en núvol, el cloud computing, com funcionen els grans centres de processament de dades i quins són els reptes de futur per reduir el consum energètic generat per la computació.
Compartir les fotos a Flickr, penjar els nostres vídeos a YouTube, comunicar-se al ‘mur’ del Facebook amb els amics, convocar una manifestació a través del Twitter… són actes de comunicació quotidians per a tots nosaltres. Però, què ho fa possible? Jordi Torres, catedràtic de la Politècnica i investigador del Barcelona Supercomputing Center, ens explica què es la informàtica en núvol, el cloud computing, com funcionen els grans centres de processament de dades i quins són els reptes de futur per reduir el consum energètic generat per la computació.
