El 14 de març es celebra el Dia Internacional de les Matemàtiques en el que es commemora el número PI (en llenguatge anglosaxó el 14 de març s’escriu primer el mes i després el dia: 3 14).

Per aquest motiu, des de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG) s’organitza una xerrada sobre el nombre PI (π), un petit opuscle, a càrrec de Joan Gómez, membre del departament de Matemàtica Aplicada, que acosta a l’alumnat de tercer d’ESO fins a segon de Batxillerat, a descobrir els secrets que amaga aquest fascinant número.

Fan por les matemàtiques? O simplement tenim por d’allò que no
coneixem? Amb aquesta pregunta arrenca el nou pòdcast ‘Algorrritmes
UPC’, protagonitzat per Eva Miranda, investigadora de la Facultat de
Matemàtiques i Estadística (FME) de la Universitat Politècnica de
Catalunya - BarcelonaTech (UPC), i Josep Fontana, estudiant de
Matemàtiques a l’FME i col·laborador en el grup de recerca de Miranda. En
el pòdcast, els científics expliquen que, lluny de ser rígides ni
avorrides, les matemàtiques són sorprenentment creatives i bàsiques
per a l’avenç de la recerca científica. I que són més presents del
que ens pensem en el nostre dia a dia: quan creuem un semàfor, per
exemple, o quan posem la contrasenya en el telèfon mòbil.

En el pòdcast s’aprofundeix en la necessitat d’explicar millor les
matemàtiques en totes les etapes educatives i en el repte de divulgar
la recerca que es desenvolupa a les universitats i als centres de
recerca, perquè arribi a tots els públics. Com la recerca que
lidera Eva Miranda per entendre el comportament dels fluids i
les equacions que l'expliquen, una línia de recerca que la va
portar a intentar esbrinar si era possible preveure on anirien a parar
29.000 aneguets de goma que van caure al mar des d’un vaixell de
càrrega, el 1992, durant una tempesta. El vincle entre dues àrees de
la física ocupa la recerca de Josep Fontana, que estudia com es mouen
els fluids i com es mouen els planetes i les estrelles. La lògica
matemàtica ho podrà explicar o també té els seus límits? No us perdeu
el nou pòdcast 'Mates, mates, mates: estan per tot arreu!'.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la
UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

La recerca que desenvolupen fa que s’autoanomenin, amb un toc d’humor, les ‘material girls’. Són Cristina Canal i Maria Pau Ginebra, investigadores de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), al Campus Diagonal-Besòs, i protagonistes del nou 'Algorrritmes UPC'.

Les investigadores expliquen com, envoltades de joves investigadors i investigadores d’arreu del món, treballen en el desenvolupament de nous materials que permetin la regeneració i la reparació de teixits i òrgans amb els projectes APACHE i BAMBBI, unes recerques a la frontera del coneixement que han estat distingides pel European Research Council.

Amb el projecte APACHE, Cristina Canal investiga l’ús del plasma a pressió atmosfèrica com a nova teràpia per tractar de manera selectiva el càncer d’ossos i que permeti atacar només les cèl·lules cancerígenes, sense afectar les sanes. Canal detalla com volen anar un pas més enllà i combinar aquesta tècnica amb nous materials de regeneració òssia, de manera que, quan s’extirpi un tumor, aquests materials facin una doble funció: regenerar l’os i, alhora, atacar les cèl·lules malaltes.

Amb BAMBBI, la investigadora Maria Pau Ginebra desenvolupa bioceràmiques, inspirades en la natura, que tinguin la capacitat de regenerar l’os i també propietats antimicrobianes. També es volen dissenyar nous materials, inspirats en la superfície de les ales d’alguns insectes, que tinguin capacitats bactericides i puguin ser una alternativa als antibiòtics. Aquesta recerca tindrà un gran impacte científic i tecnològic en camps molt diversos i allunyats de la medicina, com ara la catàlisi, la purificació d'aigua o la separació de proteïnes.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que la paraula 'drone' prové de l'anglès i significa 'abellot', per la semblança del soroll d'aquests aparells amb el brunzit de les abelles? En els darrers anys, la popularitat i els avenços en el món dels drons han estat tan importants que ja són capaços, fins i tot, de reproduir melodies amb instruments adaptats. Però no només això: les aplicacions d'aquests vehicles aeris no tripulats van des del camp de l'agricultura fins a la inspecció d'infraestructures, la recerca de persones, la logística o el control incendis.

En el pòdcast ‘Drons, les ales del futur!’ repassem amb Pablo Royo, professor de l'Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) de la UPC, el present i el futur dels drons, així com la importància de la seguretat i les legislacions que se'n deriven, ja que els serveis automatitzats i digitals seran clau per mantenir un espai aeri segur. També parlem de la possibilitat d’integrar els drons com un nou mitjà per al transport de passatgers, amb el que ja es coneix com a ‘aerotaxis’.

Una tecnologia que ja és una realitat a la UPC, amb el DroneLab, un laboratori i espai únic de vol per a drons destinat a la recerca i la docència, i que dona servei també al teixit empresarial.

‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabeu què és un supercomputador i capacitat de càlcul té? I que Barcelona n’acull un, el MareNostrum, i que és un dels més potents d’Europa? Al nou pòdcast de la sèrie 'Algorritmes UPC', Jordi Torres, professor i investigador del Barcelona Supercomputing Center– Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) i de la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) de la UPC, explica què són aquestes potents màquines de càlcul i el dia a dia de les persones que l’utilitzen i que fan possible el seu funcionament. L’investigador, especialista en computació d’alt rendiment i intel·ligència artificial, també detalla la història, els orígens i els projectes de BSC, el centre que gestiona el MareNostrum, un dels supercomputadors més potents d'Europa i que està ubicat a l’antiga capella de la Torre Girona, al Campus Diagonal Nord de la UPC.

El BBSC-CNS és una instal·lació científica i centre de recerca especialitzat en computació d'altes prestacions (HPC) i aviat acollirà el MareNostrum 5, que tindrà un rendiment de 314 petaflops quan treballi a ple rendiment. Format per milers d'ordinadors connectats i que treballen en paral·lel, està al servei de la comunitat científica internacional i de la indústria que requereixi utilitzar una gran màquina de càlcul.

‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Des de fa anys, els investigadors i investigadores del grup de recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-UPC) apliquen models matemàtics per entendre el comportament de les malalties infeccioses. Però la pandèmia per COVID-19 els va portar, gairebé d’un dia per l’altre, als titulars de diaris i d’informatiu. Amb ells i elles, moltes persones van descobrir com les matemàtiques podien ajudar les autoritats sanitàries a prendre decisions en els moments més complicats. També van fer que incorporéssim noves paraules al nostre vocabulari: risc de rebot, velocitat de contagi, la famosa RT… Però, què hi ha al darrere de tots aquests conceptes? Com funcionen aquests models? Com han viscut aquests darrers dos anys?

En el nou pòdcast 'Algorrritmes UPC', les investigadores Clara Prats i Aida Perramon responen a aquestes preguntes i reflexionen sobre com van passar d’una recerca reflexiva i discreta a dur a terme una tasca trepidant que requeria una capacitat d’adaptació constant a noves dades, coneixements i, sobretot, necessitats. També expliquen tots aquells projectes que ara, al BIOCOM-UPC, han pogut reprendre, no només vinculats a la COVID-19, sinó també a altres malalties infeccioses com la tuberculosi, la malària o la malaltia de Chagas, malalties de les quals gairebé no se’n parla, malgrat que afecten centenars de milions de persones i causen milions de morts cada any. Projectes tan apassionants com, per exemple, el desenvolupament d’un pulmó virtual que permet entendre la dinàmica de les lesions dins dels pulmons a causa de les infeccions per tuberculosi o com s'ha dissenyat un sistema 'low-cost' de diagnòstic de la malària basat en la intel·ligència artificial.

Una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Coneixeu Maria la Jueva, la primera dona alquimista? O Hipàtia, la primera matemàtica i astrònoma de la història? Sabíeu que Letitia Mumford Geer va inventar la xeringa que es pot utilitzar amb una sola mà? O que Hedy Lamarr va crear el sistema que va permetre desenvolupar la tecnologia Wi-Fi?

Són alguns dels exemples que posa Núria Salán, professora de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la UPC, a ‘L'Enginy (in)visible’, el segon pòdcast de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’.

Coincidint amb la commemoració de l’11F, Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, Núria Salán proposa, amb un toc d’humor, un viatge per la història per reivindicar el paper que han tingut dones pioneres en l’impuls del desenvolupament científic i tecnològic de la societat i que encara avui no han obtingut el reconeixement que es mereixen.

Una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Hem viscut el compte enrere d’Artemis 1 cap a la Lluna; segurament, la darrera gran aventura espacial. Viatjar a l’espai és una obsessió per a la humanitat, un desig que s'ha fet realitat, encara que sigui només per a algunes persones privilegiades... Per què ens obsessiona tant, l'espai? Què aporta la recerca sobre l’espai a la vida de les persones?

En el primer capítol de la sèrie 'Algorrritmes UPC', Miquel Sureda, professor i investigador de l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la UPC, i l'estudiant de doctorat Paula Betriu Roure, des del Jet Propulsion Laboratory de la NASA, expliquen alguns dels avenços científics de la humanitat que han estat possibles per la recerca espacial, una recerca que només l'any 2021 va suposar una inversió de 17.000 milions de dòlars al món.

Una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Tertúlia científico-tècnica a càrrec d'Antoni Munné-Jordà. A. Munné-Jordà (Barcelona, 1948) des de l’inici dels anys vuitanta ha desplegat una activitat pública d’estudiós i divulgador de la ciència-ficció, com a articulista, conferenciant, recopilador, autor i editor.

La biblioteca Armand Cardona acull més de tres mil documents de la col·lecció especialitzada en ciència ficció que l'escriptor Antoni Munné-Jordà ha conformat al llarg de la seva vida. Aquest fons es pot consultar a la mateixa biblioteca i part dels documents es poden endur en préstec. Actualment s'ha impulsat la Beca d'estudis literaris Antoni Munné-Jordà.

L’escultura ‘La construcció de valors’, dissenyada i construïda en fusta per estudiants de l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC, dona la benvinguda a l’exposició i simbolitza els valors que construeix l’estudiant d’arquitectura i que manté l’arquitecte. Parla de valors personals, acadèmics i professionals, però també parla dels valors quantificables que en permeten el disseny, la fabricació i la construcció arquitectònica. Parla dels arquitectes i parla de l’arquitectura.

Aquesta construcció s’ha dut a terme al Laboratori d’Arquitectura Computacional (LAC) de l’ETSAB, com a part d’un taller de projectes arquitectònics de cinquè curs de disseny computacional i fabricació digital amb fusta.

Xerrada inclosa dins el cicle de Tertúlies científico-tècniques que tenen lloc a l'EPSEVG mensualment. En aquesta ocasió, el professor Jordi Guàrdia del Departament de Matemàtiques de l'EPSEVG ens ajuda a entendre qui son aquests éssers pantallívors que omplen les nostres aules? En quin idioma parlen? Què estan mirant tota l'estona? En aquesta xerrada informal es presenten algunes eines per intentar apropar-nos a l'estudiantat i atreure la seva atenció.

En aquest Research Café es presenten projectes on la tecnologia es posa al servei dels mars i els oceans, i que estan lligats amb els objectius ODS Vida Submarina i Acció pel clima