Sabíeu que, en deu anys s'ha multiplicat per disset el nombre de nanosatèl·lits que s’han enviat a l'espai? L’any 2012 se'n van llançar 140; el 2022, més de 2.300. I és que gràcies a aquests enginys, de baix cost, petites empreses poden oferir serveis que abans només eren factibles des dels grans satèl·lits, com ara facilitar comunicacions en zones amb poca cobertura o fer el seguiment dels cultius afectats per la sequera o el canvi climàtic. És el que es coneix com a ‘democratització de l’espai’ o new space. En paral·lel, grups universitaris continuen desenvolupant aquests petits aparells i experimentant amb tecnologia pròpia.

Per explicar el món dels nanosatèl·lits, al nou pòdcast de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’ ens acompanyen Adriano Camps, catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) i director del NanoSat Lab de la UPC, i Lara Fernández, doctoranda de la UPC.

El NanoSat Lab és el laboratori de càrregues útils i petits satèl·lits de la Universitat, on estudiants i joves investigadores i investigadors han dissenyat i construït els CubeCat. Els CubeCat són una saga de nanosatèl·lits que, tot i tenir dimensions reduïdes i pesar només entre 1 i 10 quilos, tenen les mateixes funcionalitats que els grans satèl·lits, però amb molta menys potència. Les aplicacions, per tant, són les mateixes: observació de la Terra, comunicacions, astronomia i, també, experimentar amb nova tecnologia.

Són aparells en què, tot i les petites dimensions, hi cap tot un sistema d’enginyeria complex, ja que per desenvolupar-los calen equips interdisciplinaris: el 80 % que hi ha a dins d'un satèl·lit són tecnologies de la informació i les comunicacions i tecnologies electròniques; per tant, es necessiten perfils d’enginyeria de telecomunicació, electrònica, informàtica o industrial, entre d’altres. Participar en el disseny, la construcció i el llançament d’aquests enginys permet posar en pràctica el que s’estudia a l’aula.

El primer llançament de l’UPC NanoSat Lab va ser el del CubeCat-2, el 2016. Va ser el primer nanosatèl·lit català a arribar a l’espai i va aportar dades sobre la humitat del sòl a partir del senyal reflectit pels sistemes de navegació per satèl·lit (GPS i Galileo). El va seguir, el 2017, el CubeCat-1, per comprovar com funcionaven o com es comportava a l’espai la tecnologia diversa que portava a bord. L’any 2020 van llançar dos satèl·lits: CubeCat-5/A i CubeCat-5/B, equipat el primer amb instruments de microones i, el segon, amb una càmera, que van aportar dades sobre l’estat i l’evolució de la humitat del sòl, el gruix del gel polar i la salinitat del mar.

Lara Fernández, capitana del CubeCat-4, que està previst que es llanci a l’octubre d’aquest any des de la Guaiana Francesa, ens explica que la missió d’aquest nanosatèl·lit tindrà tres objectius principals: localitzar i monitorar vaixells per evitar accidents, observar la Terra per avaluar el canvi climàtic i estudiar les interferències en la banda de la freqüència que s’utilitzarà. Una missió que s'enlairà en el marc del programa 'Fly Your Satellite! II' de l'Agència Espacial Europea (ESA).

També ens avança que ja s’estan desenvolupant el CubeCat-6 i el CubeCat-7, els més joves de la saga i que són càrregues útils que viatjaran, del laboratori a l’espai, en satèl·lits de l'Agència Espacial dels Emirats Àrabs Units (UAESA).

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que ja s’han complert totes les prediccions que la comunitat científica va fer fa 30 anys sobre el canvi climàtic? La mateixa comunitat afirma ara que encara som a temps d’aturar l'escalfament global del planeta, sempre que superem les visions negatives i actuem de manera decisiva, tant individualment com col·lectiva.

I per aconseguir aquest canvi de xip i passar a l'acció, el nou pòdcast de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’ també es posa en alerta climàtica i parla amb Olga Alcaraz, professora de l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), i Katherine Tinoco, estudiant del màster universitari en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat de la UPC.

Totes dues van participar en la darrera Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP27), que va tenir lloc el novembre passat a Egipte amb l’objectiu de proposar noves solucions per superar l’estat d’alerta climàtica. I és que, com expliquen les protagonistes del pòdcast, els efectes del canvi climàtic són més presents que mai en la nostra vida: més inundacions, sequeres, restriccions d'aigua, embassaments buits i estius més llargs i càlids.

Tot i que estan d’acord a afirmar que a la COP27 no es van prendre les decisions dràstiques que s’esperaven, totes dues són optimistes i subratllen la importància de l'Acord de París, subscrit el 2020 per gairebé tots els països del món, amb el compromís de tirar endavant mesures per aconseguir que la temperatura mitjana de la Terra no superi els 1,5 graus centígrads.

Però les accions per aconseguir aquest objectiu són complicades: només podem emetre un màxim de 400 gigatones de diòxid de carboni (CO2), una xifra que s’anomena pressupost global de carboni restant. Però també se sap que, al ritme actual, en 10 anys l’haurem superat.

Olga Alcaraz explica la seva proposta per repartir aquest pressupost entre tots els països de manera equitativa. La pregunta de partida és: en quin volum hauria de reduir les emissions cada país perquè globalment puguem aturar l'escalfament global a la temperatura d’1,5 graus? La resposta es basa en quatre principis: igualtat, responsabilitat històrica, capacitat tecnològica i econòmica, i dret al desenvolupament. Aquesta proposta ja és una referència perquè els països elaborin els seus compromisos de reducció d'emissions.

Per part seva, com a estudiant i activista en moviments d’acció climàtica al Perú, Katherine Tinoco va explicar a la COP27 experiències del Sud Global, algunes de contradictòries, però d’altres esperançadores, com és el cas de l’impuls de projectes que impliquen l’empoderament de les comunitats indígenes i la recuperació de coneixements ancestrals per adaptar-se als efectes adversos del canvi climàtic a partir d’estratègies i solucions basades en la natura.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

La Comunitat Europea recolza la mobilitat d'investigadors entre les Universitats i la Indústria mitjançant els programes "Marie Sklodowska Curie Actions(obriu en una finestra nova)" en els que es financien estades de entre un mes i un any en institucions diferents a la teva. L'objectiu principal és l'intercanvi de coneixement i la creació de xarxes d'investigació a través de la confiança que genera la col·laboració en directe. Cada programa o projecte es dedica a unes àrees concretes en les que s'intenta avançar amb la posta en comú de les diverses experiències dels investigadors. En el seminari programat es presentarà una visió general de les esmentades accions així com l'experiència personal de n'Andreu Català en l'estada al RMIT Melbourne realitzada en els mesos de Febrer i Març.

Sabíeu que a través dels nostres ulls rebem més del 85 % de la informació sensorial? I que gairebé la meitat del nostre cervell es dedica a processar les imatges que ens arriben a través de la vista? A més, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta que uns mil milions de persones tenen problemes o malalties visuals que es podrien evitar o tractar.

Per parlar de salut visual, el nou ‘Algorrritmes UPC’ ha convidat Núria Tomás, professora i investigadora de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), i Alba Galdón, doctoranda al mateix centre. Tomás explica l’activitat que es desenvolupa al Centre Universitari de la Visió (CUV), la clínica universitària de la FOOT, que dirigeix, i on estudiants de grau i màster fan pràctiques clíniques, supervisats per professorat de la Facultat. L’any 2022 van atendre més de 4.000 pacients.

La professora també explica com des del CUV s’impulsa el programa Mirades solidàries, que proporciona atenció visual a pacients derivats dels serveis socials i d’entitats del tercer sector, així com revisions visuals contínues i tractaments especialitzats a pacients que ho requereixen. També es porta a terme un projecte de recerca pioner a Europa, en què treballa Alba Galdón i mitjançant el qual es fan revisions visuals a nens i nenes des de tercer de primària fins a 4t d’ESO de 16 escoles de Terrassa.

Amb l’estudi, d’una banda, es vol analitzar la relació entre la salut visual dels nens i nenes i l’estat socioeconòmic de la família, i, de l’altra, detectar quins desenvoluparan miopia i com influeixen els factors de risc –principalment, l’entorn socioeconòmic i els hàbits visuals– en la progressió de la malaltia. L’objectiu és obtenir un perfil de risc per saber quan i com s’ha d’actuar per controlar una malaltia que l’OMS ja considera una pandèmia global i que calcula que, l’any 2050, afectarà la meitat de la població mundial.

La posada en marxa de la nova unitat de Control de Miopia al CUV i el nou centre CUV UPC Diagonal, especialitzat en contactologia, són els dos grans reptes que afronten des del Centre. Per acabar, també ens donaran consells per mantenir una bona salut visual, com ara la regla del 20-20-20. Descobriu-la en el nou pòdcast ‘Algorrritmes UPC’!

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Us imagineu tenir una rèplica digital de qualsevol objecte o procés que existeix en el món real? No és ciència-ficció: es tracta d’una nova, els bessons digitals, que ja s’implementa i que té infinites aplicacions. Es tracta de representacions virtuals d’objectes físics o processos que permeten interactuar-hi en el món digital i comprovar què passaria si es produís algun canvi en el món real. Amb els bessons digitals, podem veure com afecta, per exemple, un accident en el trànsit d’una ciutat, o bé quin impacte té en una fàbrica una màquina espatllada. O saber com afectaran unes ratxes de vent inesperades en l’estabilitat d’un pont o l'efecte d'un medicament en un pacient, fins i tot abans que se'l prengui.

En el nou pòdcast de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’, parlem d’aquesta nova tecnologia amb Rolando Chacón, professor i investigador de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC). Amb ell aprenem l’origen dels bessons digitals i les seves múltiples i sorprenents aplicacions, i descobrim com s’implementen ara mateix en l’enginyeria civil. De fet, l’investigador participa activament en un projecte europeu, anomenat ASHVIN, en què s’estan creant bessons digitals de deu infraestructures de diferents països: de diversos ponts de Catalunya i Extremadura, de diferents edificis de Suècia, Alemanya i Polònia, d’un aeroport a Croàcia i, fins i tot, de l’estadi olímpic de Munic.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Us heu preguntat mai si l’arquitectura i l’urbanisme donen resposta a les necessitats de les persones? O si es prioritza l’estètica respecte a la funcionalitat? Per parlar sobre el passat, el present i el futur de les ciutats i respondre a totes aquestes qüestions, el nou ‘Algorrritmes UPC’ compta amb Sandra Bestraten i Zaida Muxí, professores de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC).

En el nou pòdcast ‘Sostenibles, accessibles i feministes: parlem de ciutats’, les investigadores hi reivindiquen que cal repensar les ciutats que ja tenim i reconstruir-les amb materials més naturals i sostenibles. Defensen també la necessitat de fer-les més accessibles, prioritzant un disseny que tingui en compte les diferents necessitats de la societat: eliminar barreres arquitectòniques, reforçar el comerç de proximitat i l’espai públic, evitar les zonificacions, reforçar que siguin “caminables”... I que incorporin la perspectiva de gènere, per fer-les més inclusives i igualitàries. Aquests són els alguns dels reptes que afronten els professionals de l'arquitectura i l'urbanisme per fer ciutats més sostenibles, accessibles i segures.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que segons l'Organització de les Nacions Unides (ONU) la població mundial arribarà als 9.000 milions d'habitants l'any 2050? I que es calcula que una tercera part dels aliments es malbaraten? El repte és, per tant, alimentar més persones i fer-ho de forma sostenible. Però, com ho fem? I per on comencem? Unes preguntes que la professora i investigadora Anna Gras, directora de l'Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB) de la UPC, intenta respondre al nou pòdcast ‘Alimentem la sostenibilitat. Seiem a taula?’.

La investigadora reivindica que cal fer un ús conscient i responsable dels recursos –l’aigua, l’energia, la biodiversitat, etc.– per garantir que les futures generacions siguin capaces d’aconseguir les mateixes produccions i els mateixos rendiments de què disposem ara. I en aquest repte, segons Anna Gras, la tecnologia és la gran aliada i és necessari que s’apliquin, també al sector agroalimentari, els avenços disponibles en el camp de les telecomunicacions, la informàtica, la robòtica o la digitalització. Avançar, en definitiva, en l’agricultura 4.0 i l’agricultura de precisió, per optimitzar la producció agrícola.

Una transformació que, a més, cal que es doni en tota la cadena alimentària: començant pel sector primari, passant per la transformació i comercialització dels productes agraris, fins a arribar al consumidor final. La investigadora en què cal aconseguir, també, un consum més responsable i reduir al màxim el malbaratament alimentari, que representa, a Catalunya, que cada persona llenci 35 kg de menjar a l’any. I analitza la importància de la seguretat i el control dels aliments que consumim i els canvis en la dieta que es poden aplicar per reduir el consum de proteïnes d’origen animal, una acció que reduiria la petjada de carboni del sector alimentari.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que pels mars i oceans naveguen més d’1,7 milions de vaixells? I que aquest transport representa el 90 % del comerç mundial i genera el 2,8% de les emissions totals de CO₂? L’Organització Marítima Internacional (OMI) vol reduir les emissions del transport marítim un 50 % abans del 2050 i les solucions inclouen la millora dels sistemes de propulsió dels vaixells, la reducció de la velocitat de les travessies i, sobretot, l’ús d’energies renovables. De fet, un 12 % dels nous vaixells que es construeixen ja utilitzen combustibles alternatius.

Al nou ‘Algorrritmes UPC’, ens embarquem amb Santiago Ordás, professor i investigador a la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB) de la UPC i expert en seguretat i contaminació al mar, i Javier Zamora, que treballa per a grans navilieres internacionals avaluant el consum de combustible dels vaixells, per conèixer quines opcions de combustibles, més nets i sostenibles, s’estan començant a utilitzar per avançar en la descarbonització del transport marítim, com ara el metanol o l’amoníac. O aquelles solucions que s’estan aplicant per reduir el consum energètic quan el vaixell és a port, en les operacions de càrrega i descàrrega de grans vaixells o en els sistemes de climatització. També descobrim projectes tan innovadors com el de la 'start-up' bound4blue, una empresa que ha desenvolupat un sistema de veles rígides, plegables i autònomes, que permet reduir la potència del motor i, consegüentment, un estalvi de combustible.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

El 14 de març es celebra el Dia Internacional de les Matemàtiques en el que es commemora el número PI (en llenguatge anglosaxó el 14 de març s’escriu primer el mes i després el dia: 3 14).

Per aquest motiu, des de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG) s’organitza una xerrada sobre el nombre PI (π), un petit opuscle, a càrrec de Joan Gómez, membre del departament de Matemàtica Aplicada, que acosta a l’alumnat de tercer d’ESO fins a segon de Batxillerat, a descobrir els secrets que amaga aquest fascinant número.

Fan por les matemàtiques? O simplement tenim por d’allò que no
coneixem? Amb aquesta pregunta arrenca el nou pòdcast ‘Algorrritmes
UPC’, protagonitzat per Eva Miranda, investigadora de la Facultat de
Matemàtiques i Estadística (FME) de la Universitat Politècnica de
Catalunya - BarcelonaTech (UPC), i Josep Fontana, estudiant de
Matemàtiques a l’FME i col·laborador en el grup de recerca de Miranda. En
el pòdcast, els científics expliquen que, lluny de ser rígides ni
avorrides, les matemàtiques són sorprenentment creatives i bàsiques
per a l’avenç de la recerca científica. I que són més presents del
que ens pensem en el nostre dia a dia: quan creuem un semàfor, per
exemple, o quan posem la contrasenya en el telèfon mòbil.

En el pòdcast s’aprofundeix en la necessitat d’explicar millor les
matemàtiques en totes les etapes educatives i en el repte de divulgar
la recerca que es desenvolupa a les universitats i als centres de
recerca, perquè arribi a tots els públics. Com la recerca que
lidera Eva Miranda per entendre el comportament dels fluids i
les equacions que l'expliquen, una línia de recerca que la va
portar a intentar esbrinar si era possible preveure on anirien a parar
29.000 aneguets de goma que van caure al mar des d’un vaixell de
càrrega, el 1992, durant una tempesta. El vincle entre dues àrees de
la física ocupa la recerca de Josep Fontana, que estudia com es mouen
els fluids i com es mouen els planetes i les estrelles. La lògica
matemàtica ho podrà explicar o també té els seus límits? No us perdeu
el nou pòdcast 'Mates, mates, mates: estan per tot arreu!'.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la
UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

La recerca que desenvolupen fa que s’autoanomenin, amb un toc d’humor, les ‘material girls’. Són Cristina Canal i Maria Pau Ginebra, investigadores de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), al Campus Diagonal-Besòs, i protagonistes del nou 'Algorrritmes UPC'.

Les investigadores expliquen com, envoltades de joves investigadors i investigadores d’arreu del món, treballen en el desenvolupament de nous materials que permetin la regeneració i la reparació de teixits i òrgans amb els projectes APACHE i BAMBBI, unes recerques a la frontera del coneixement que han estat distingides pel European Research Council.

Amb el projecte APACHE, Cristina Canal investiga l’ús del plasma a pressió atmosfèrica com a nova teràpia per tractar de manera selectiva el càncer d’ossos i que permeti atacar només les cèl·lules cancerígenes, sense afectar les sanes. Canal detalla com volen anar un pas més enllà i combinar aquesta tècnica amb nous materials de regeneració òssia, de manera que, quan s’extirpi un tumor, aquests materials facin una doble funció: regenerar l’os i, alhora, atacar les cèl·lules malaltes.

Amb BAMBBI, la investigadora Maria Pau Ginebra desenvolupa bioceràmiques, inspirades en la natura, que tinguin la capacitat de regenerar l’os i també propietats antimicrobianes. També es volen dissenyar nous materials, inspirats en la superfície de les ales d’alguns insectes, que tinguin capacitats bactericides i puguin ser una alternativa als antibiòtics. Aquesta recerca tindrà un gran impacte científic i tecnològic en camps molt diversos i allunyats de la medicina, com ara la catàlisi, la purificació d'aigua o la separació de proteïnes.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que la paraula 'drone' prové de l'anglès i significa 'abellot', per la semblança del soroll d'aquests aparells amb el brunzit de les abelles? En els darrers anys, la popularitat i els avenços en el món dels drons han estat tan importants que ja són capaços, fins i tot, de reproduir melodies amb instruments adaptats. Però no només això: les aplicacions d'aquests vehicles aeris no tripulats van des del camp de l'agricultura fins a la inspecció d'infraestructures, la recerca de persones, la logística o el control incendis.

En el pòdcast ‘Drons, les ales del futur!’ repassem amb Pablo Royo, professor de l'Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) de la UPC, el present i el futur dels drons, així com la importància de la seguretat i les legislacions que se'n deriven, ja que els serveis automatitzats i digitals seran clau per mantenir un espai aeri segur. També parlem de la possibilitat d’integrar els drons com un nou mitjà per al transport de passatgers, amb el que ja es coneix com a ‘aerotaxis’.

Una tecnologia que ja és una realitat a la UPC, amb el DroneLab, un laboratori i espai únic de vol per a drons destinat a la recerca i la docència, i que dona servei també al teixit empresarial.

‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.