Sèrie: FME Jornades del matemàtic/a del curs

29 de gen. 2004

Poincaré i l'aritmètica. Jornada Poincaré (Curs 2003-2004)

Accés obert
29 de gen. 2004
Les contribucions a l'aritmètica degudes a Poincaré comprenen una trentena de publicacions, recopilades principalment en els volums II i V de les seves obres. En elles, Poincaré remarcà la importància dels grups fuchsians aritmètics i de les funcions fuchsianes aritmètiques en l'estudi de les equacions algebraiques. Els treballs Les funcions fuchsianes i l'aritmètica, de 1887, i Sobre les propietats aritmètiques de les corbes algebraiques, de 1901, foren especialment influents. En la conferència, presentarem un apropament a aquests textos i explicarem l'evolució posterior d'algunes de les idees que hi figuren.

La Conjetura de Poincaré: un siglo de investigación. Jornada Poincaré (Curs 2003-2004)

Accés obert
29 de gen. 2004
Poincaré afirmó, y tras no encontrar una prueba, preguntó lo que se conoce como Conjetura de Poincaré: Toda variedad tridimensional cerrada y simplemente conexa es la esfera. La búsqueda de una demostración de este resultado ha dado lugar a una fecunda investigación en topología a lo largo de todo el siglo XX. De su importancia da idea el hecho de haber sido considerada como uno de los siete problemas del Milenio por el Clay Mathematical Institute, estableciendo un premio de un millón de dolares para quien lo resuelva. Los topólogos consideramos este problema como parte del problemade clasificación de todas las 3 variedades. Desde los años ochenta, en que aparece la conjetura- teorema de Geometrización de Thurston, que implica la solución positiva de la Conjetura de Poincaré, las técnicas geométricas se incorporan al estudio de variedades tridimensionales, y parece que este enfoque ha hecho que la Conjetura se convierta, tras un siglo de vida, en Teorema.

Influència de Poincaré sobre el problema dels tres cossos. Jornada Poincaré (Curs 2003-2004)

Accés obert
29 de gen. 2004
La famosa memòria sobre el problema de tres cossos que Poincaré presentà en juny del 1988 al concurs commemoratiu dels 60 anys del Rei Òscar de Suècia va rebre el premi el 20 de gener del 1989. Ara bé, la primera versió presentada a l'Acta Mathematica contenia un error essencial, ja que, expressant'ho en el llenguatge actual dels sistemes dinàmics, suposava la conservació d'un tipus de trajectòries especials anomenades "separatrius".

Henri Poincaré en la història de la relativitat. Jornada Poincaré (Curs 2003-2004)

Accés obert
29 de gen. 2004
La qüestió del paper d'Henri Poincaré en la gènesi de la relativitat enfronta de fa temps els estudiosos de la teoria. A una banda hi ha aquells qui en fan un precursor, fins a l'extrem que parlen de "la teoria de la relativitat de Poincaré i Lorentz" (E. Whittaker); de l'altra, aquells qui troben que el matemàtic francès, a diferència d'Einstein, no va copsar l'abast real del principi de relativitat. En la meva intervenció revisaré els pols clàssics del debat i esbossaré l'estat actual de la polèmica, que s'ha enriquit recentment amb la consideració per part d'autors com P. Galison (Einstein's Cloks, Poincaré's Maps: Empires of Time) d'elements ignorats prèviament.