- Introducció i context : 0:04:04
- Valoració de l'AV, examen de binocularitat : 0:10:33
- Conclusions : 0:13:08
- Realització de fons d'ull i biometria : 0:18:51
- Retinoscòpia i examen subjectiu amb ullera de prova : 0:23:09
- Exploració del camp visual : 0:36:59
- Determinació d'augments (lluny i prop) : 0:41:26
- Qualitat visual (sensibilitat al contrast) : 0:51:13
- Gestió de la llum i filtres : 0:56:08
- Prova d'ajudes i rehabilitació : 0:56:46
- Visió del color : 1:07:01
Aquest vídeo és una eina docent que materialitza el Protocol Clínic Especialitzat en Baixa Visió realitzat pel professor LLuís Pérez Mañá, coordinador de la Unitat de Baixa Visió del Centre Universitari de la Visió a la Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa de la UPC, oferint una visió pràctica i real de l'atenció optomètrica per a persones amb discapacitat visual.
A continuació, es presenta una descripció estructurada del contingut del vídeo.
El vídeo documenta de manera detallada el procés d'avaluació dividit en dues fases crítiques, tal com estableix el protocol del professor Lluís Pérez:
- Fase 1: Avaluació Inicial i Refracció
En aquesta primera part, es mostra la importància de l'anamnesi amb un enfocament d'escolta activa. El vídeo recull la identificació de les ajudes actuals de la pacient, la mesura de l'Agudesa Visual (AV) habitual i la realització de proves de binocularitat i retinoscòpia. Un punt clau és la definició dels objectius del pacient, que guiarà tota la resta de l'examen.
- Fase 2: Qualitat Visual i Ajudes Especialitzades
La segona part del vídeo se centra en la resolució de les necessitats visuals. S'hi observa:
La determinació de l'augment necessari tant per a visió de lluny com de prop.
L'avaluació de la sensibilitat al contrast i el color.
La gestió de la il·luminació i l'ús de filtres selectius per controlar l'enlluernament.
Finalment, la prova d'ajudes especialitzades i l'inici del procés d'entrenament i rehabilitació visual.
- Objectiu Acadèmic i Professional
Aquest material audiovisual ha estat dissenyat amb una clara vocació pedagògica per a dos perfils principals:
1. Alumnes de Grau i Màster: Pot servir com una guia de referència per conèixer de primera mà com s'aplica la teoria en un entorn clínic real, facilitant la comprensió d'un examen complet de baixa visió.
2. Òptics Optometristes en actiu: Funciona com una eina d'actualització professional i punt d'entrada per a aquells que vulguin iniciar-se en el camp de la baixa visió, mostrant una metodologia estructurada que prioritza tant la precisió tècnica com el benestar emocional del pacient (evitant la fatiga sensorial amb sessions de durada controlada).
Vídeos de la mateixa sèrie
Teràpia visual. Diagnòstic i tractament de disfuncions visuals
Diagnòstic i tractament de les disfuncions binoculars i acomodatives
Uso del OCT en el entorno de la contactología
Evaluación de la película lagrimal. ¿Qué no tenemos en cuenta?
Adaptaciones de lentes de contacto en casos especiales
Control de miopía y lentes de contacto
Indicaciones, respuestas a las objeciones seguimiento y resolución de incidencias en OKN
Estudi i desenvolupament d'un nou sistema d'inspecció de stents basat en tècniques de metrologia òptica
Estrategia de comunicación efectiva con el paciente: ¿cómo demostrar profesionalidad?
El óptico optometrista como responsable de ofrecer todas las soluciones visuales a cada paciente
El seguimiento del paciente clave de su satisfacción y fidelización
Potencia y efecto prismático I
Potencia y efecto prismático II
Componentes de las vergencias. Visión próxima
Componentes de las vergencias. Visión lejana
Medida de las vergencias fusionales laterales
Optimización de las prescripciones
Exámenes de la visión binocular. Aspectos motores de la visión binocular
Graficación de los resultados de forias y reservas
Medida de forias laterales mediante la varilla de Maddox (I)
Medida de forias laterales mediante la varilla de Maddox (II)
Medición de forias. Método Von Graeffe
Evaluación de la fusión. Filtro rojo
Evaluación de la fusión. Luces de Worth
Evaluación de la fusión. Luces de Worth. Ejemplos
Convergent correlator
Correlador convergent
Correlador convergente
Correlador de transformadas conjuntas
Correlador de transformades conjuntes
Tratamiento optométrico a pacientes con discapacidad visual
Enredos con la lente Synchrony
Operación de como implementar las lentes lente Synchrony
Cordon de Brock: Diplopia fisiológica
Cordon de Brock: Diplopia fisiológica
Cordon de Brock: Punto Próximo de Convergencia (PPC)
Cordon de Brock: Punto Próximo de Convergencia (PPC)
Habilidades de la motilidad ocular: movimientos de seguimiento
Habilidades de la motilidad ocular: movimientos de seguimiento
Habilidades de la motilidad ocular: movimientos sacádicos
Habilidades de la motilidad ocular: movimientos sacádicos
Medida de forias con varilla de Maddox
Medida de forias con varilla de Maddox
Medida de forias laterales con barra de prismas
Medida de forias laterales con barra de prismas
Medida de la amplitud de acomodación: método de Donders (Push-up)
Medida de la amplitud de acomodación: método de Donders (Push-up)
Medida de la Amplitud de Acomodación: Método de Sheard (lentes negativas)
Medida de la Amplitud de Acomodación: Método de Sheard (lentes negativas)
Medida de la ARN (Acomodación relativa negativa)
Medida de la ARN (Acomodación relativa negativa)
Medida de la ARP (Acomodación relativa positiva)
Medida de la ARP (Acomodación relativa positiva)
Medida de la flexibilidad acomodativa en VL
Medida de la flexibilidad acomodativa en VL
Medida de la flexibilidad acomodativa en VP (caso 1)
Medida de la flexibilidad acomodativa en VP (caso 1)
Medida de la flexibilidad acomodativa en VP (caso 2)
Medida de la flexibilidad acomodativa en VP (caso 2)
Medida de la foria lateral con foróptero (Von Graeffe)
Medida de la foria lateral con foróptero (Von Graeffe)
Medida de la foria vertical con barra de prismas (Von Graeffe)
Medida de la foria vertical con barra de prismas (Von Graeffe)
Medida de la foria vertical con foróptero (Von Graeffe)
Medida de la foria vertical con foróptero (Von Graeffe)
Medida de reservas de vergencia horizontales con foróptero
Medida de reservas de vergencia horizontales con foróptero
Medida de reservas de vergencia vertical con foróptero
Medida de reservas de vergencia vertical con foróptero
Saltos de vergencia con prismas sueltos
Saltos de vergencia con prismas sueltos
Técnica para el punto próximo de convergencia (PPC)
Técnica para el punto próximo de convergencia (PPC)
Valoración de la integridad de los músculos extraoculares: prueba de la H amplia
Valoración de la integridad de los músculos extraoculares: prueba de la H amplia
Valoración de la percepción simultánea con prisma vertical
Valoración de la percepción simultánea con prisma vertical
Caracterización de la regresión diurna con ortoqueratología
OBJECTIUS: Avaluar com varien els paràmetres corneals i visuals al llarg del dia, a curt i mitja terme, després d'haver dormit amb lents d'ortoqueratologia i relacionar-los amb les dades de partida d'agudesa visual, refractius, topogràfics i biomecànics, per d'aquesta forma, ajudar als clínics a realitzar
un millor pronòstic davant un potencial tractament ortoqueratològic. També es va voler comprovar si els paràmetres relatius a la biomecànica corneal varien després del tractament ortoqueratològic.
MÈTODES: 75 adults amb miopies entre -0,50 i -5,00 D i amb un astigmatisme refractiu i corneal inferior a -1,25 D van ser reclutats per ser adaptats al Centre Universitari de la Visió (FOOT-UPC) amb lents d'ortoqueratologia Seefree® (Conóptica Hecht Contactlinsen), esfèriques o tòriques segons requerís cada individu. Es van fer mesures basals d'agudesa visual LogMar, refracció, tomografia corneal (Pentacam®), biomecànica corneal (Corvis ST®) i pressió intraocular (CT-80®). En començar a dormir amb les lents d'ortoqueratologia es van repetir les mateixes mesures després de la primera nit d'us, a la setmana i als tres mesos, dues vegades al dia, una al matí i una altra a la tarda, amb 8 hores de diferència entre ambdues visites.
RESULTATS: 69 pacients van arribar al control setmanal i 49 al trimestral. Cap dels abandonaments va respondre a complicacions severes. Es va trobar una regressió diürna mitja de 0,25 D al llarg del dia a tots els moments avaluats. Únicament es va trobar una lleu relació estadísticament significativa entre el valor de la refracció basal i la regressió refractiva diürna al control trimestral (R2=0,099 p=0,015). Després de l'orto-k, pel matí, les còrnies presenten una major rigidesa que va disminuint durant el dia, mentre que els canvis de curvatura tant en cara anterior com posterior corneals, son similars als mostrats per no usuaris d'ortoqueratologia. Els valors basals d'asfericitat corneal anterior, biomecànica corneal, paquimetria i pressió intraocular no
van ser predictius de l'èxit ortoqueratològic ni de la regressió diürna. Pel que fa a la topografia, únicament es va observar que quant menor va ser el radi tancat corneal anterior major va ser l'efecte ortoqueratològic (ρ=-0,431 p=0,002). La pressió intraocular ajustada biomecànicament no va mostrar variacions al llarg de l'estudi. Els canvis trobats després d'ortoqueratologia a la biomecànica corneal estarien més relacionats amb el canvi paquimètric que no pas amb una afectació de la rigidesa corneal.
CONCLUSIONS: Els paràmetres biomecànics aportats per Corvis ST® no prediuen la resposta corneal a l'orto-k. Radis corneals anteriors més tancats semblen afavorir l'efecte ortoqueratològic. La biomecànica corneal no sembla estar afectada per l'ortoqueratologia, encara que alguns paràmetres de Corvis ST® sí ho estan, degut a que, estan influenciats pels canvis paquimètrics, i aquest és un conegut efecte de l'ortoqueratologia. La pressió intraocular no està afectada pel tractament ortoqueratològic quan es compensa biomecànicament. Aquests resultats aporten seguretat als adaptadors a la seva pràctica clínica davant inquietuds vers una possible afectació negativa de l'efecte ortoqueratològic en la biomecànica corneal a curt i mitjà terme.
Exercicis i problemes de retinoscòpia
Interpretación de un registro de campo visual
Las leyes de los gases
El director del CUV, Joan Gispets, conversa amb Jaume Pauné (català)
El director del CUV, Joan Gispets, conversa con Jaume Pauné (castellà)
Optometria i contactologia clíniques: clínica de lents de contacte
Discapacidad visual en el cine
El seu propòsit únicament és docent i de divulgació. Els fragments de les pel·lícules són degudament referenciades i, per tant, s'acullen a l'article l'art.32.1 TRLPI.
Auditori Joan Salvadó Sala B Ús del projector
Auditori Joan Salvadó Sala A - Webconference
El CUV: Un model d'atenció a la salud visual en un entorn acadèmic
Gestión de la miopía
Pautes per elaborar, estructurar i redactar un treball final de Grau i Màster
Protocolo clínico de atención a pacientes con baja visión
A continuació, es presenta una descripció estructurada del contingut del vídeo.
El vídeo documenta de manera detallada el procés d'avaluació dividit en dues fases crítiques, tal com estableix el protocol del professor Lluís Pérez:
- Fase 1: Avaluació Inicial i Refracció
En aquesta primera part, es mostra la importància de l'anamnesi amb un enfocament d'escolta activa. El vídeo recull la identificació de les ajudes actuals de la pacient, la mesura de l'Agudesa Visual (AV) habitual i la realització de proves de binocularitat i retinoscòpia. Un punt clau és la definició dels objectius del pacient, que guiarà tota la resta de l'examen.
- Fase 2: Qualitat Visual i Ajudes Especialitzades
La segona part del vídeo se centra en la resolució de les necessitats visuals. S'hi observa:
La determinació de l'augment necessari tant per a visió de lluny com de prop.
L'avaluació de la sensibilitat al contrast i el color.
La gestió de la il·luminació i l'ús de filtres selectius per controlar l'enlluernament.
Finalment, la prova d'ajudes especialitzades i l'inici del procés d'entrenament i rehabilitació visual.
- Objectiu Acadèmic i Professional
Aquest material audiovisual ha estat dissenyat amb una clara vocació pedagògica per a dos perfils principals:
1. Alumnes de Grau i Màster: Pot servir com una guia de referència per conèixer de primera mà com s'aplica la teoria en un entorn clínic real, facilitant la comprensió d'un examen complet de baixa visió.
2. Òptics Optometristes en actiu: Funciona com una eina d'actualització professional i punt d'entrada per a aquells que vulguin iniciar-se en el camp de la baixa visió, mostrant una metodologia estructurada que prioritza tant la precisió tècnica com el benestar emocional del pacient (evitant la fatiga sensorial amb sessions de durada controlada).