Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Desenvolupament humà i sostenible

Resultats de la cerca

Los NOx generados en los motores marinos y medidas para su eliminación.

Accés obert
12 de des. 2008
Conferència de la Jornada sobre sostenibilidad del transporte marítimo de corta distancia, organitzada pel Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques i el grup de recercaTransmar a la sala d'actes Sinibald Mas de l'FNB.

El anexo VI del convenio MARPOL: evolución futura.

Accés obert
12 de des. 2008
Conferència de la Jornada sobre sostenibilidad del transporte marítimo de corta distancia, organitzada pel Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques i el grup de recerca Transmar a la sala d'actes Sinibald Mas de l'FNB.

Diàlegs sobre consum i prevenció de residus

Accés obert
26 de nov. 2008
Setmana de la Ciència. Models de consum i de gestió de residus.

L’osmosi inversa, la seva evolució i la seva aplicació en la gestió de la sequera a Catalunya

Accés obert
24 de nov. 2008
La manca d’aigua en certes regions del globus terraqui va impulsar, en les dècades dels seixanta i
dels setanta el desenvolupament de fonts alternatives d’aigua potable. Com que la població
d’aquestes zones àrides es concentrava principalment a la regió costera, l’objectiu va ser el
dessalatge d’aigua de mar, sense tenir en compte el cost d’aquesta tècnica (energètic,
d’implantació, etc.). Així doncs, es van desenvolupar varis models de dessalatge, sobretot a
l’Orient Mitjà i a les illes Canàries (evaporació, electrodiàlisi, osmosi inversa, etc.). Les elevades
inversions i el gran consum, principalment d’energia, provocaven que el metre cúbic generat
tingués un preu de producció desproporcionat. Aquest cost implicava que el dessalatge fos una
tècnica inviable per aplicar, excepte si fos l’única font d’aigua potable.
L’anomenat canvi climàtic i el fet que la industria, l’agricultura i la població cada cop consumeixen
més aigua han modificat la visió de la societat sobre el dessalatge, de manera que l’han tornat
cada cop més competitiu davant uns recursos naturals escassos i cada cop més contaminats. El
desenvolupament de noves tecnologies en la fabricació de membranes d’osmosi inversa i la
introducció de recuperadors d’energia en les instal·lacions de dessalatge per osmosi inversa han
permès que el cost de l’aigua de mar dessalada ja sigui assumible en la gestió dels recursos hídrics,
respecte a les altres alternatives en les quals el cost energètic no ha evolucionat de la mateixa
manera.
Les sequeres que Catalunya està patint aquests últims anys han obligat a una revaloració del
recurs hídric en el preu just d’aquest i a oblidar els preus polítics de l’aigua per passar a
recaptar-ne els costos reals. Tot això situa el dessalatge de l’aigua de mar per osmosi inversa en
una situació privilegiada per a ser un subministrament de suport en èpoques de disponibilitat
normal d’aigua i una font d’abastament primari en períodes de sequera.

És possible destruir el plàstic?

Accés obert
13 de juny 2008
Els catalans consumim 14 milions de bosses de plàstic cada cap de setmana. Al cap de l'any, aquest acte quotidià d'agafar una bossa gairebé a cada botiga o supermercat es converteix en 192.651 tones de residus plàstics, que poden trigar més de 400 anys a descompondre's: com podem fer desaparèixer el plàstic? Destruir-lo vol dir eliminar els residus que genera i, per això, és necessari preguntar-se si els podem aprofitar: els podem reciclar?

I és que la gran despesa energètica, la dependència del petroli i el gran volum de residus que genera la fabricació del plàstic planteja nous reptes en l'àmbit del reciclatge i l'obtenció de nous materials alternatius. M. Lluïsa Maspoch, directora del Centre Català del Plàstic i professora de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, dóna resposta a aquesta pregunta: és possible destruir el plàstic?

La Conca de la Tordera

Accés obert
6 de juny 2008

Una bossa d'arròs?

Accés obert
12 de maig 2008
El midó que podem trobar a l’arròs, al blat de moro, a la patata o al sucre és la matèria primera utilitzada per fabricar les anomenades bosses biodegradables, una alternativa a les bosses de plàstic d'origen petroquímic.

El midó és un polímer natural que, per l’acció de microorganismes, es transforma en una estructura molecular similar a la dels productes plàstics tradicionals d’origen petroquímic, capaç de generar un material plàstic reutilitzable, reciclable, però també biodegradable i compostable. L’origen agrícola d’aquests tipus de materials protegeix el medi ambient, però pot generar canvis econòmics en la producció de cereals, plantejant nous reptes per al sector agrícola.

Les aplicacions dels bioplàstics se centren en la fabricació de bosses i envasos per a usos en l’alimentació, la medicina o l'electrònica. El Centre Català del Plàstic col·labora amb empreses de diferents sectors en la recerca de nous materials biodegradables i en la millora de les seves propietats, tal i com explica en aquest vídeo M. Lluïsa Maspoch, directora del Centre i professora de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB).

Baetulo XXI: l'Acondicionament

Accés obert
7 de març 2008

Fonts d'energia diferents en una mateixa xarxa?

Accés obert
28 de febr. 2008
Aquest enginyer industrial i enginyer tècnic industrial mecànic és investigador i docent a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa.
La línia de recerca d’aquest jove investigador se centra en les energies renovables i en la forma com s'integren a l'actual sistema elèctric: “l’energia és un tema d’una importància cabdal a nivell mundial, per ella es viu, es mor i es mata. En aquest àmbit, l’enginyeria elèctrica ocupa un espai de privilegi i actualment encara més, atès l’auge de les renovables. Estic convençut que és un àmbit de recerca ple de reptes tecnològics amb una relació directa amb la societat”, explica.

Álvaro Luna creu que la Universitat ha d’apostar de forma decidida per la recerca: “el meu consell per als joves a qui els interessi la recerca és que aprenguin anglès i surtin a l’estranger”.

¿Fuentes de energía distintas en una misma red?

Accés obert
28 de febr. 2008

Este ingeniero industrial e ingeniero técnico industrial mecánico es investigador y docente en la Escuela Técnica Superior de Ingenierías Industrial y Aeronáutica de Terrassa.

La línea de investigación de este joven investigador se centra en las energías renovables y la forma como se integran en el actual sistema eléctrico: “la energía es un tema de una importancia capital a nivel mundial, por ella se vive, se muere y se mata. En este ámbito, la ingeniería eléctrica ocupa un espacio de privilegio y actualmente aún más, dado el auge de las renovables. Estoy convencido de que es un ámbito de investigación lleno de retos tecnológicos con una relación directa con la sociedad”, explica.

Álvaro Luna cree que la Universidad debe apostar de forma decidida por la investigación: “mi consejo para los jóvenes a quién interese la investigación es que aprendan inglés y salgan al extranjero”.
Este ingeniero industrial e ingeniero técnico industrial mecánico es
investigador y docente en la Escuela Técnica Superior de Ingenierías
Industrial y Aeronáutica de Terrassa.

La línea de investigación de este joven investigador se centra en las energías
renovables y la forma como se integran en el actual sistema eléctrico: “la
energía es un tema de una importancia capital a nivel mundial, por ella se
vive, se muere y se mata. En este ámbito, la ingeniería eléctrica ocupa un
espacio de privilegio y actualmente aún más, dado el auge de las renovables.
Estoy convencido de que es un ámbito de investigación lleno de retos
tecnológicos con una relación directa con la sociedad”, explica.

**Álvaro Luna** cree que la Universidad debe apostar de forma decidida por la
investigación: “mi consejo para los jóvenes a quién interese la investigación
es que aprendan inglés y salgan al extranjero”.