Als estudiants de diferents instituts de Badalona se’ls ha ofert l’oportunitat de participar en el projecte “És possible una colònia humana a Mart?”
D’aquesta manera durant cinc setmanes els estudiants compartiran un projecte de caràcter científic n es reflectiran els diferents aspectes en els que treballaran: l’alimentació a Mart, l’acondicionament a l’espai, els sistemes de navegació, l’energia i els subministrament i els sistemes de telecomunicació.

Aquesta peça audiovisual narra l'experiència de tres persones ebrenques amb esclerosi mútiple, una malaltia neurològica que avui en dia en cara no te cura.

Conferència de la Jornada sobre sostenibilidad del transporte marítimo de corta distancia, organitzada pel Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques i el grup de recercaTransmar a la sala d'actes Sinibald Mas de l'FNB.

Conferència de la Jornada sobre sostenibilidad del transporte marítimo de corta distancia, organitzada pel Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques i el grup de recerca Transmar a la sala d'actes Sinibald Mas de l'FNB.

Setmana de la Ciència. Models de consum i de gestió de residus.

La manca d’aigua en certes regions del globus terraqui va impulsar, en les dècades dels seixanta i
dels setanta el desenvolupament de fonts alternatives d’aigua potable. Com que la població
d’aquestes zones àrides es concentrava principalment a la regió costera, l’objectiu va ser el
dessalatge d’aigua de mar, sense tenir en compte el cost d’aquesta tècnica (energètic,
d’implantació, etc.). Així doncs, es van desenvolupar varis models de dessalatge, sobretot a
l’Orient Mitjà i a les illes Canàries (evaporació, electrodiàlisi, osmosi inversa, etc.). Les elevades
inversions i el gran consum, principalment d’energia, provocaven que el metre cúbic generat
tingués un preu de producció desproporcionat. Aquest cost implicava que el dessalatge fos una
tècnica inviable per aplicar, excepte si fos l’única font d’aigua potable.
L’anomenat canvi climàtic i el fet que la industria, l’agricultura i la població cada cop consumeixen
més aigua han modificat la visió de la societat sobre el dessalatge, de manera que l’han tornat
cada cop més competitiu davant uns recursos naturals escassos i cada cop més contaminats. El
desenvolupament de noves tecnologies en la fabricació de membranes d’osmosi inversa i la
introducció de recuperadors d’energia en les instal·lacions de dessalatge per osmosi inversa han
permès que el cost de l’aigua de mar dessalada ja sigui assumible en la gestió dels recursos hídrics,
respecte a les altres alternatives en les quals el cost energètic no ha evolucionat de la mateixa
manera.
Les sequeres que Catalunya està patint aquests últims anys han obligat a una revaloració del
recurs hídric en el preu just d’aquest i a oblidar els preus polítics de l’aigua per passar a
recaptar-ne els costos reals. Tot això situa el dessalatge de l’aigua de mar per osmosi inversa en
una situació privilegiada per a ser un subministrament de suport en èpoques de disponibilitat
normal d’aigua i una font d’abastament primari en períodes de sequera.