Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Facultat de Matemàtiques i Estadística

Resultats de la cerca

Arsènic i puntes de coixí. Curs Pearson (2016-2017)

Accés obert
10 de maig 2017
"Arsènic i puntes de coixí", de Joseph Kesselring, és una comèdia ambientada al Brooklyn de la dècada dels 40. REPARTIMENT:
Abby Brewster - Soraya Sánchez
Reverend Harper - Adrián Hernandez
Teddy Brewster - Tomeu Llopis
Agent O'Hara - Eduard Badia
Agent Klein - Ernesto Lanchares
Martha Brewster - Teresa Feu
Rose Brewster - Zaira Ros
Elaine Harper - Laura Galera
Mortimer Brewster - Andreu Tomás
Senyor Gibbs - Marco Tocornal
Jonathan Brewster - Oriol Navarro
Doctor Einstein - David Doste
Tinent Rooney - Diana Vallverdú
Senyor White - Ferrán López

Si és convexa ha de ser simple

Accés obert
3 de maig 2017
En el context de la teoria dels jocs d’estratègia descriuré un ben conegut concepte de solució anomenat “equilibri correlacionat” (una generalització molt natural de l'equilibri de Nash). A continuació explicaré com els mètodes de la matemàtica de la convexitat, en particular el Teorema d'aproximabilitat de Blackwell, es poden fer servir per generar dinàmiques simples i intuïtives, basades en la idea de fugir del penediment (no-regret), que aproximen el conjunt, convexa, d’equilibris correlacionats. L’exposició recull recerca conjunta amb el professor Sergiu Hart de la Universitat Hebrea de Jerusalem.

Un updated review of Goodness-of-Fit test for regression models with some recent results. Jornada Pearson (Curs 2016-2017)

Accés obert
8 de març 2017
The term Goodness–of–Fit (Gof) was introduced by Pearson at the beginning of the last century and refers to statistical tests which check how a distribution fits to a data set in a omnibus way. Since then, many papers were devoted to the χ2 test, the Kolmogorov-Smirnov test and other related methods. The pilot function used for testing was mainly the empirical distribution function. In the last twenty five years, there has been an explosion of works that extended the GoF ideas to other types of functions: density function, regression function, hazard rate function and intensity function.

In this talk, we will give a modern review approach for the GoF theory, illustrating applica- tions in topics of great interest and showing some advances with recent results in (a) testing for interest rate models, (b) testing with directional data and (c) testing for regression with functional covariables.

Els mètodes kernel i perquè els hauríem d'estimar. Jornada Pearson (Curs 2016-2017)

Accés obert
8 de març 2017
Molts problemes d'aprenentatge automàtic es poden formular com problemes clàssics de l'estadística multivariant; per exemple, el reconeixement de patrons, la regressió o la reducció de la dimensió. Cada cop és més freqüent que els problemes vinguin descrits per dades que no segueixen la representació clàssica de vectors de nombres reals. Per exemple, seqüències de proteïnes, documents de text i XML, imatges, grafs o sèries de temps són comunes en biologia computacional, text mining, web mining, en el reconeixement de veu, etc.

Els mètodes kernel són una classe d'algorismes que estenen l'aplicabilitat de molts mètodes estadístics a pràcticament qualsevol tipus de dades, sense la necessitat de vectorització o codificació explícita. També tenen la virtut de convertir un mètode fonamentalment lineal en un de no lineal, subjecte a certes condicions d'EFoto_belancheuclidianitat. En aquesta xerrada s'ofereix una panoràmica dels mètodes kernel i s'il·lustra el seu potencial aplicant-les a algunes de les tècniques de l'estadística multivariant: regressió lineal, PCA i MDS.

Lliurament premis als guanyadors del Concurs Pearson. Jornada Pearson (Curs 2016-2017)

Accés obert
8 de març 2017
Lliurament de premis als guanyadors del Concurs Pearson, activitat conjunta de l’assignatura Història de la Matemàtica, la Biblioteca FME i la col·laboració de la Cap d'Estudis d'Estadística.

Correlación lineal y correlación de distancias. Jornada Pearson (Curs 2016-2017)

Accés obert
8 de març 2017
La mayoría de los científicos ha calculado alguna vez el coeficiente de correlación de Pearson para cuantificar el grado de asociación lineal entre dos variables. Aunque es una medida muy sencilla y útil, la correlación de Pearson no siempre es efectiva para detectar relaciones no lineales entre las variables. En esta charla se presentará una medida alternativa, la correlación de distancias, propuesta por Székely, Rizzo y Bakirov en un influyente artículo publicado en 2007. La correlación de distancias es una coeficiente relativamente sFoto_Berrenderoimple y bastante eficaz para detectar relaciones no lineales entre variables. Se comentarán sus ventajas e inconvenientes, en comparación con los de la correlación lineal, así como sus aplicaciones en diversos problemas estadísticos.

Karl Pearson, fundador de l’estadística moderna. Lliçó inaugural Curs Pearson (2016-2017)

Accés obert
28 de set. 2016
El matemàtic K. Pearson, pare de l’estadística tal com l’entenem avui dia, va ser un científic i pensador bastant polifacètic. Tot i que treballava en matemàtica aplicada, mecànica, elasticitat, teoria de l’evolució, i sovint escrivia sobre història i filosofia, el contacte amb biòlegs el va decantar cap a l’estadística descriptiva i poc després cap a l’estadística matemàtica, que ell mateix va fundar. Les seves aportacions a la correlació i regressió, la prova khi-quadrat, l’anàlisi de components principals, el coeficient de semblança racial, són de gran importància. Per glossar la seva personalitat, es fa una exposició de les seves aportacions, relacionant-les amb altres descobriments de l’època. Es comenten també alguns aspectes polèmics (eugenèsia, controvèrsies amb Fisher i Neyman). Finalment es fa una breu exposició de la història del coeficient de correlació des de 1846 fins 2015.

The maximum principle, moving planes et al.

Accés obert
14 de juny 2016
El prestigiós matemàtic nord-americà i Premi Abel 2015 juntament amb John F. Nash, farà una estada a Barcelona convidat per la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME) i el Departament de Matemàtiques de la UPC i donarà una conferència el dia 14 de juny a les 12 h a la sala d’actes de l’FME.

És la segona vegada que un premi Abel (guardó considerat com el Nobel de Matemàtiques) visita l'FME. L'anterior fou Michael Attiyah, que ens va visitar l'any 2008. El professor Nirenberg impartirà una conferència que portarà per títol ‘The maximum principle, moving planes et al’. Aquesta activitat s’emmarca dins del cicle Col•loqui FME-UPC, una trobada de periodicitat quatrimestral al voltant d'un investigador de reconegut prestigi internacional. El Col•loqui FME - UPC és una iniciativa conjunta de la Facultat de Matemàtiques i Estadística, el Departament de Matemàtiques, el Departament d'Estadística i Investigació Operativa i el Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental.

Deu negrets. Curs Turing (2015-2016)

Accés obert
18 de maig 2016
Deu negrets obra d'Agatha Christie's representada pel grup Fem Teatre FME els dies 18 i 19 de maig.

Turing al servicio de sus Majestades: su rey y sus matemáticas. Jornada Turing (Curs 2015-2016)

Accés obert
30 de març 2016
De entre las múltiples actividades que Alan Turing desarrolló en su lamentablemente muy corta vida, me centraré sobre todo en sus famosas actividades "Rompiendo el Código de Enigma", en las instalaciones secretas del Gobierno inglés radicadas en Bletchley Park. Dejando de lado las cuestiones relacionadas con las Máquinas de Turing, el Test de Turing y el desarrollo en sus albores de la Programación, complementaré mi charla con otros aspectos en los que aparecen contenidos matemáticos más clásicos, aunque aplicados también de un modo altamente revolucionario, hablando un poco sobre Inteligencia Artificial, Vida Artificial, Morfogénesis y Algoritmos Genéticos.

Concurs Turing. Jornada Turing (Curs 2015-2016)

Accés obert
30 de març 2016
Lliurament premis als guanyadors del Concurs Turing,activitat conjunta de l’assignatura Història de la Matemàtica i la Biblioteca FME.