Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Facultat de Matemàtiques i Estadística
Resultats de la cerca
Els mètodes kernel i perquè els hauríem d'estimar. Jornada Pearson (Curs 2016-2017)
Accés obert
8 de març 2017
Molts problemes d'aprenentatge automàtic es poden formular com problemes clàssics de l'estadística multivariant; per exemple, el reconeixement de patrons, la regressió o la reducció de la dimensió. Cada cop és més freqüent que els problemes vinguin descrits per dades que no segueixen la representació clàssica de vectors de nombres reals. Per exemple, seqüències de proteïnes, documents de text i XML, imatges, grafs o sèries de temps són comunes en biologia computacional, text mining, web mining, en el reconeixement de veu, etc.
Els mètodes kernel són una classe d'algorismes que estenen l'aplicabilitat de molts mètodes estadístics a pràcticament qualsevol tipus de dades, sense la necessitat de vectorització o codificació explícita. També tenen la virtut de convertir un mètode fonamentalment lineal en un de no lineal, subjecte a certes condicions d'EFoto_belancheuclidianitat. En aquesta xerrada s'ofereix una panoràmica dels mètodes kernel i s'il·lustra el seu potencial aplicant-les a algunes de les tècniques de l'estadística multivariant: regressió lineal, PCA i MDS.
Els mètodes kernel són una classe d'algorismes que estenen l'aplicabilitat de molts mètodes estadístics a pràcticament qualsevol tipus de dades, sense la necessitat de vectorització o codificació explícita. També tenen la virtut de convertir un mètode fonamentalment lineal en un de no lineal, subjecte a certes condicions d'EFoto_belancheuclidianitat. En aquesta xerrada s'ofereix una panoràmica dels mètodes kernel i s'il·lustra el seu potencial aplicant-les a algunes de les tècniques de l'estadística multivariant: regressió lineal, PCA i MDS.
Un updated review of Goodness-of-Fit test for regression models with some recent results. Jornada Pearson (Curs 2016-2017)
Accés obert
8 de març 2017
The term Goodness–of–Fit (Gof) was introduced by Pearson at the beginning of the last century and refers to statistical tests which check how a distribution fits to a data set in a omnibus way. Since then, many papers were devoted to the χ2 test, the Kolmogorov-Smirnov test and other related methods. The pilot function used for testing was mainly the empirical distribution function. In the last twenty five years, there has been an explosion of works that extended the GoF ideas to other types of functions: density function, regression function, hazard rate function and intensity function.
In this talk, we will give a modern review approach for the GoF theory, illustrating applica- tions in topics of great interest and showing some advances with recent results in (a) testing for interest rate models, (b) testing with directional data and (c) testing for regression with functional covariables.
In this talk, we will give a modern review approach for the GoF theory, illustrating applica- tions in topics of great interest and showing some advances with recent results in (a) testing for interest rate models, (b) testing with directional data and (c) testing for regression with functional covariables.
Karl Pearson, fundador de l’estadística moderna. Lliçó inaugural Curs Pearson (2016-2017)
Accés obert
28 de set. 2016
El matemàtic K. Pearson, pare de l’estadística tal com l’entenem avui dia, va ser un científic i pensador bastant polifacètic. Tot i que treballava en matemàtica aplicada, mecànica, elasticitat, teoria de l’evolució, i sovint escrivia sobre història i filosofia, el contacte amb biòlegs el va decantar cap a l’estadística descriptiva i poc després cap a l’estadística matemàtica, que ell mateix va fundar. Les seves aportacions a la correlació i regressió, la prova khi-quadrat, l’anàlisi de components principals, el coeficient de semblança racial, són de gran importància. Per glossar la seva personalitat, es fa una exposició de les seves aportacions, relacionant-les amb altres descobriments de l’època. Es comenten també alguns aspectes polèmics (eugenèsia, controvèrsies amb Fisher i Neyman). Finalment es fa una breu exposició de la història del coeficient de correlació des de 1846 fins 2015.
The maximum principle, moving planes et al.
Accés obert
14 de juny 2016
El prestigiós matemàtic nord-americà i Premi Abel 2015 juntament amb John F. Nash, farà una estada a Barcelona convidat per la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME) i el Departament de Matemàtiques de la UPC i donarà una conferència el dia 14 de juny a les 12 h a la sala d’actes de l’FME.
És la segona vegada que un premi Abel (guardó considerat com el Nobel de Matemàtiques) visita l'FME. L'anterior fou Michael Attiyah, que ens va visitar l'any 2008. El professor Nirenberg impartirà una conferència que portarà per títol ‘The maximum principle, moving planes et al’. Aquesta activitat s’emmarca dins del cicle Col•loqui FME-UPC, una trobada de periodicitat quatrimestral al voltant d'un investigador de reconegut prestigi internacional. El Col•loqui FME - UPC és una iniciativa conjunta de la Facultat de Matemàtiques i Estadística, el Departament de Matemàtiques, el Departament d'Estadística i Investigació Operativa i el Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental.
És la segona vegada que un premi Abel (guardó considerat com el Nobel de Matemàtiques) visita l'FME. L'anterior fou Michael Attiyah, que ens va visitar l'any 2008. El professor Nirenberg impartirà una conferència que portarà per títol ‘The maximum principle, moving planes et al’. Aquesta activitat s’emmarca dins del cicle Col•loqui FME-UPC, una trobada de periodicitat quatrimestral al voltant d'un investigador de reconegut prestigi internacional. El Col•loqui FME - UPC és una iniciativa conjunta de la Facultat de Matemàtiques i Estadística, el Departament de Matemàtiques, el Departament d'Estadística i Investigació Operativa i el Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental.
Deu negrets. Curs Turing (2015-2016)
Accés obert
18 de maig 2016
Deu negrets obra d'Agatha Christie's representada pel grup Fem Teatre FME els dies 18 i 19 de maig.
(+)100 años con Turing. Jornada Turing (Curs 2015-2016)
Accés obert
30 de març 2016
Alan Turing nació en Londres el 23 de Julio de 1912 y falleció en Wilmslow, Reino Unido en 1954. Por tanto hace muy poco celebramos el centenario de su nacimiento. Puede parecer mentira que la vida del denominado padre de la Informática, Alan Mathison Turing, tenga tantos componentes de una película de Hollywood: espías y topos, los primeros hackers de la historia, batallas marinas en el atlántico, genios que convierten en oro todo lo que tocan, encuentros increíbles para diseñar los primeros computadores y un final que combina intransigencia y tragedia poética. La charla contará la vida y las aportaciones realizadas por Alan Turing y que apoyan la idea de denominarlo padre de la informática. No en vano el equivalente al Premio Nóbel en la Informática se denomina Premio Turing. Sin lugar a dudas hoy se valora como un científico y un intelecto excepcional, aunque un ser humano menos afortunado en lo personal. La charla se completa mostrando algunos de los significativos avances realizados en la informática en España.
Concurs Turing. Jornada Turing (Curs 2015-2016)
Accés obert
30 de març 2016
Lliurament premis als guanyadors del Concurs Turing,activitat conjunta de l’assignatura Història de la Matemàtica i la Biblioteca FME.
Turing al servicio de sus Majestades: su rey y sus matemáticas. Jornada Turing (Curs 2015-2016)
Accés obert
30 de març 2016
De entre las múltiples actividades que Alan Turing desarrolló en su lamentablemente muy corta vida, me centraré sobre todo en sus famosas actividades "Rompiendo el Código de Enigma", en las instalaciones secretas del Gobierno inglés radicadas en Bletchley Park. Dejando de lado las cuestiones relacionadas con las Máquinas de Turing, el Test de Turing y el desarrollo en sus albores de la Programación, complementaré mi charla con otros aspectos en los que aparecen contenidos matemáticos más clásicos, aunque aplicados también de un modo altamente revolucionario, hablando un poco sobre Inteligencia Artificial, Vida Artificial, Morfogénesis y Algoritmos Genéticos.
Presentació del llibre: (MA) Temàtiques clàssiques. Curs Turing (2015-2016)
Accés obert
2 de març 2016
El llibre és una selecció de trenta temes diversos que formen part de la cultura matemàtica general, però que sovint no s’expliquen als estudis de grau. Entre d’altres, s’hi poden trobar funcions contínues que omplen un quadrat, sèries de Farey, la construcció axiomàtica dels naturals, la solució de la cúbica i la quàrtica, la transcendència de π i de e, problemes clàssics de regla i compàs, geometria del triangle, el tercer problema de Hilbert, alguns codis d’ús freqüent, la fórmula per al nombre d’arbres generadors d’un graf, equivalències de l’axioma d’elecció i el conjunt de Cantor.
Els diferents capítols són variats quant a contingut, però també pel que fa a la dificultat. N’hi ha de molt assequibles, i d’altres que requereixen més maduresa matemàtica. Ara, la dificultat, quan n’hi ha, prové de la subtilesa dels conceptes i dels arguments, no d’emprar resultats de molt de nivell que es donin per coneguts. Els coneixements que se suposen al lector són, si fa no fa, els dels dos primers anys d’uns estudis de Grau en Matemàtiques.
Els diferents capítols són variats quant a contingut, però també pel que fa a la dificultat. N’hi ha de molt assequibles, i d’altres que requereixen més maduresa matemàtica. Ara, la dificultat, quan n’hi ha, prové de la subtilesa dels conceptes i dels arguments, no d’emprar resultats de molt de nivell que es donin per coneguts. Els coneixements que se suposen al lector són, si fa no fa, els dels dos primers anys d’uns estudis de Grau en Matemàtiques.
Einstein y el Quijote. Curs Turing (2015-2016)
Accés obert
10 de febr. 2016
¿Hubo alguna conexión entre Albert Einstein y don Qujote de la Mancha? La hubo y, además, tuvo cierta relevancia en la trayectoria vital del padre de la relatividad. De todo lo cual tratará esta conferencia.
