Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Recursos generals
Resultats de la cerca
Inauguració del curs acadèmic 2007-2008
Accés obert
27 de set. 2007
Acte d'inauguració del curs acadèmic 2007-2008, el 27 de setembre de 2007, de la Facultat de Nàutica de Barcelona a càrrec del degà Ricard Marí Sagarra, lectura de la mèmòria del curs anterior a càrrec de Jordi Torralbo Gavilan, secretari acadèmic. La lliçó inaugural és impartida pels doctors Francesc Solé i Jordi Ojeda amb el títol "Els valors del mar en vinyetes".
Resum: Es denominen “valors” al conjunt de pautes que la societat estableix per a les persones a les seves relacions socials. Quan coincidim al dir que algú obra correctament, en realitat estem acceptant i compartint els mateixos valors morals, que els filòsofs i els psicòlegs consideren que, “més o menys”, són els següents: llibertat, felicitat, honestedat, humilitat, amor, pau, respecte, responsabilitat, senzillesa, tolerància social, unitat, ajuda, amistat, caritat, justícia i fidelitat.
El comportament peculiar de la gent del mar (que són tant els que naveguen com els que viuen al voltant del mar, familiars i treballadors) configura una font d’identitat i de diferenciació pròpia, que els caracteritza. Es manifesten d’una forma particular que s’expressa constituint en el seu conjunt una autèntica cultura marítima permetent, als membres, reconèixer-se, comunicar-se i entendre’s entre ells. Comprèn un conjunt molt ampli i ocult de valors, creences, normes i compromisos, no directament observables, però que es poden observar de la manera com les persones expliquen i justifiquen el seu comportament, un comportament influenciat per les condicions en les que es desenvolupa la seva feina. No oblidem que la finalitat última d’un navegant és assegurar l’estabilitat del viatge i la consecució dels objectius que són arribar a port, la qual cosa implica superar les ocasionals crisi de màquines i estris, les tempestats, pirateria, i altres perills del mar. La vida professional del marí és més rica en exigències extremes que els treballs normals que podem desenvolupar a terra, i lògicament influeix directament en el comportament específic i a vegades peculiar de la gent de mar.
La percepció global del conjunt de les seves experiències l’acostumen a expressar en una visió particular del món. Transmeten una visió utòpica de les fronteres i dels límits que no són, necessàriament, les de la gent de terra, situant-se més propers als aspectes qualitatius que no als materials, la qual cosa dona un ampli sentit de llibertat i d’aventura.
A la conferència es realitza una descripció visual utilitzant les vinyetes de diferents obres per a il•lustrar els valors propis i específics de la gent del mar. Es veuen imatges de personatges universals com Tintin, Astérix, Mortadelo y Filemón, o Corto Maltés.
Resum: Es denominen “valors” al conjunt de pautes que la societat estableix per a les persones a les seves relacions socials. Quan coincidim al dir que algú obra correctament, en realitat estem acceptant i compartint els mateixos valors morals, que els filòsofs i els psicòlegs consideren que, “més o menys”, són els següents: llibertat, felicitat, honestedat, humilitat, amor, pau, respecte, responsabilitat, senzillesa, tolerància social, unitat, ajuda, amistat, caritat, justícia i fidelitat.
El comportament peculiar de la gent del mar (que són tant els que naveguen com els que viuen al voltant del mar, familiars i treballadors) configura una font d’identitat i de diferenciació pròpia, que els caracteritza. Es manifesten d’una forma particular que s’expressa constituint en el seu conjunt una autèntica cultura marítima permetent, als membres, reconèixer-se, comunicar-se i entendre’s entre ells. Comprèn un conjunt molt ampli i ocult de valors, creences, normes i compromisos, no directament observables, però que es poden observar de la manera com les persones expliquen i justifiquen el seu comportament, un comportament influenciat per les condicions en les que es desenvolupa la seva feina. No oblidem que la finalitat última d’un navegant és assegurar l’estabilitat del viatge i la consecució dels objectius que són arribar a port, la qual cosa implica superar les ocasionals crisi de màquines i estris, les tempestats, pirateria, i altres perills del mar. La vida professional del marí és més rica en exigències extremes que els treballs normals que podem desenvolupar a terra, i lògicament influeix directament en el comportament específic i a vegades peculiar de la gent de mar.
La percepció global del conjunt de les seves experiències l’acostumen a expressar en una visió particular del món. Transmeten una visió utòpica de les fronteres i dels límits que no són, necessàriament, les de la gent de terra, situant-se més propers als aspectes qualitatius que no als materials, la qual cosa dona un ampli sentit de llibertat i d’aventura.
A la conferència es realitza una descripció visual utilitzant les vinyetes de diferents obres per a il•lustrar els valors propis i específics de la gent del mar. Es veuen imatges de personatges universals com Tintin, Astérix, Mortadelo y Filemón, o Corto Maltés.
Interview with Manon Vaal
Accés obert
13 de set. 2007
Science Shops may play an important role in developing trust and community participation in knowledge, science and technology creation processes
Manon Vaal has been promoting the growth of science shops both in the Netherlands and abroad. She talked about the role of science shops as intermediate organizations between society and science. Ms. Vaal also talked about the evolution that science shops have experienced since their appearance 30 years ago. She presented her work at the session “Accreditation and social commitment of higher education” during the III GUNI International Conference on Higher Education “Accreditation for quality assurance: What is at stake?”.
Manon Vaal has been promoting the growth of science shops both in the Netherlands and abroad. She talked about the role of science shops as intermediate organizations between society and science. Ms. Vaal also talked about the evolution that science shops have experienced since their appearance 30 years ago. She presented her work at the session “Accreditation and social commitment of higher education” during the III GUNI International Conference on Higher Education “Accreditation for quality assurance: What is at stake?”.
Vídeo de presentació de la Biblioteca ETSEIB
Accés obert
1 de set. 2007
Vídeo de presentació dels espais, serveis i col·leccions de la Biblioteca de l'ETSEIB.
El model de Centre per a l’Aprenentatge al Regne Unit: la integració de serveis per satisfer les expectatives dels estudiants
Accés obert
25 de juny 2007
Les expectatives dels estudiants universitaris estan canviant a causa de les transformacions que s’estan produint en la formació secundària i les perspectives de treballar en empreses que estan operant en els mercats europeus o globals.
Les universitats estan també operant en un mercat internacional i l’acord de Bolonya ha creat oportunitats i desafiaments en la manera com nosaltres treballem amb els estudiants i en el que ells esperen de nosaltres.
La conferència analitza com les persones que treballen a la universitat, amb una formació i tasques diferenciades (docència, recerca, suport informàtic, disseny multimèdia, suport pedagògic, etc.) poden i han de treballar en cooperació per aconseguir crear un entorn d’aprenentatge de qualitat per als estudiants. A partir de l’experiència del Regne Unit, s’intenta identificar les “millors pràctiques” per donar una resposta efectiva a les demandes de les noves generacions d’estudiants europeus.
Les universitats estan també operant en un mercat internacional i l’acord de Bolonya ha creat oportunitats i desafiaments en la manera com nosaltres treballem amb els estudiants i en el que ells esperen de nosaltres.
La conferència analitza com les persones que treballen a la universitat, amb una formació i tasques diferenciades (docència, recerca, suport informàtic, disseny multimèdia, suport pedagògic, etc.) poden i han de treballar en cooperació per aconseguir crear un entorn d’aprenentatge de qualitat per als estudiants. A partir de l’experiència del Regne Unit, s’intenta identificar les “millors pràctiques” per donar una resposta efectiva a les demandes de les noves generacions d’estudiants europeus.
Confluència de serveis en un entorn CRAI: l’experiència de la Universitat Pompeu Fabra
Accés obert
25 de juny 2007
En les darreres dècades s’ha introduït amb força en l’àmbit de les biblioteques universitàries el concepte de Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI). Aquest concepte estableix un nou model de biblioteca universitària per donar resposta als reptes que planteja especialment l’Espai Europeu d’Educació Superior.
Un CRAI és un espai físic on s’integren els serveis de suport a la docència, l’aprenentatge i la investigació i on els professionals responsables de la prestació d’aquests serveis treballen conjuntament. L’objectiu d’aquesta concentració és doble. Per una banda, millorar l’actual prestació de serveis i augmentar la seva oferta; i per l’altra, optimitzar els recursos de què es disposa, aplicant economies d’escala.
La materialització dels CRAI es plasma, des d’un punt de vista organitzatiu, en realitats diferents. Les fórmules organitzatives per fer realitat un CRAI són plurals i diverses depenent de la història, la trajectòria i les característiques de cada universitat. Els models organitzatius van des de la integració absoluta a una direcció gerencial i política comuna en què els serveis mantenen la seva independència. Es donen, doncs, gran varietat de fórmules intermèdies. No obstant això, en tots els casos, s’organitzen estructures menys jerarquitzades que permeten el treball conjunt dels professionals involucrats en la prestació de serveis de suport a l’aprenentatge, a la docència i a la investigació. El treball conjunt és, doncs, l’element clau que marca la diferència i que permet augmentar la qualitat dels serveis i situa la universitat en una posició d’avantatge competitiu.
Un CRAI és un espai físic on s’integren els serveis de suport a la docència, l’aprenentatge i la investigació i on els professionals responsables de la prestació d’aquests serveis treballen conjuntament. L’objectiu d’aquesta concentració és doble. Per una banda, millorar l’actual prestació de serveis i augmentar la seva oferta; i per l’altra, optimitzar els recursos de què es disposa, aplicant economies d’escala.
La materialització dels CRAI es plasma, des d’un punt de vista organitzatiu, en realitats diferents. Les fórmules organitzatives per fer realitat un CRAI són plurals i diverses depenent de la història, la trajectòria i les característiques de cada universitat. Els models organitzatius van des de la integració absoluta a una direcció gerencial i política comuna en què els serveis mantenen la seva independència. Es donen, doncs, gran varietat de fórmules intermèdies. No obstant això, en tots els casos, s’organitzen estructures menys jerarquitzades que permeten el treball conjunt dels professionals involucrats en la prestació de serveis de suport a l’aprenentatge, a la docència i a la investigació. El treball conjunt és, doncs, l’element clau que marca la diferència i que permet augmentar la qualitat dels serveis i situa la universitat en una posició d’avantatge competitiu.
Aconseguir l’èxit mitjançant les aliances: la col·laboració universitària activa
Accés obert
25 de juny 2007
La conferència se centra en les línies de col·laboració entre la biblioteca i les escoles i facultats de la Universitat de Sheffield que s’han desenvolupat al llarg dels últims quatre anys. Aquesta col·laboració s’ha materialitzat en nous serveis com els campus digitals, els materials docents, la digitalització de materials, els cursos per al desenvolupament de les habilitats informacionals, els dipòsits d’objectes d’aprenentatge…
L’element clau a Sheffield ha estat el diàleg proactiu que s’ha establert entre el personal acadèmic i les biblioteques. Una línia de col·laboració i diàleg que s’ha estès a altres serveis de la universitat i que ha tingut un impacte molt positiu per als usuaris però també per a les persones que treballen a la universitat.
Peter Stubley també farà una breu descripció del nou edifici d’Information Commons que s’ha inaugurat recentment a la universitat.
L’element clau a Sheffield ha estat el diàleg proactiu que s’ha establert entre el personal acadèmic i les biblioteques. Una línia de col·laboració i diàleg que s’ha estès a altres serveis de la universitat i que ha tingut un impacte molt positiu per als usuaris però també per a les persones que treballen a la universitat.
Peter Stubley també farà una breu descripció del nou edifici d’Information Commons que s’ha inaugurat recentment a la universitat.
Interview with Mala Singh
Accés obert
25 de maig 2007
Mala Singh talked to the GUNI about the present and the future of higher education in Africa, which she thinks can help overcome ethnic conflicts by strengthening a common African identity
The executive director of the Higher Education Quality Committee (HEQC) of the Council on Higher Education, Mala Singh, believes that an African higher education area is still in its infancy and that governments need to implement effective measures to assure quality and recognize qualifications across the continent. Ms. Singh also talked about how higher education in Africa can contribute to social goals and discussed the need to create more stable social and political environments in order to fight brain drain. Ms. Singh presented the paper ‘The Governance of Accreditation’ at the 3rd International Barcelona Conference on Higher Education: Accreditation for Quality Assurance: What is at Stake?
The executive director of the Higher Education Quality Committee (HEQC) of the Council on Higher Education, Mala Singh, believes that an African higher education area is still in its infancy and that governments need to implement effective measures to assure quality and recognize qualifications across the continent. Ms. Singh also talked about how higher education in Africa can contribute to social goals and discussed the need to create more stable social and political environments in order to fight brain drain. Ms. Singh presented the paper ‘The Governance of Accreditation’ at the 3rd International Barcelona Conference on Higher Education: Accreditation for Quality Assurance: What is at Stake?
El franquisme, què va ser i quina herència ens ha deixat
Accés obert
17 de nov. 2005
III Jornades Memorial Democràtic a la UPC
Biblioteca Intercampus de Manresa
Accés obert
1 d’oct. 2005
Programa "L'engranatge" de la Televisió Local del Bages (TLB), gravat el mateix any de la inauguració de la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa. En aquest programa s'entrevisten diferents persones relacionades amb el nou equipament de la biblioteca i també persones relacionades amb l'ús de l'edifici com a antic escorxador. Hi intervenen, entre d'altres, la regidora d'universitats de l'Ajuntament de Manresa Rosa Argelaguet, el Director de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa Juan Jorge, el Director General de la Fundació Universitària del Bages Valentí Martínez, la Directora de la Biblioteca Montserrat Sala, la Directora del Centre de Suport del Bages de la Universitat Oberta de Catalunya Mònica de Llorens, la bibliotecària de la BCUM Montserrat Fernàndez, Teresa Obradors Directora de l'Escola Agrària de Manresa, Rosa Serra professora de l'Escola Agrària de Manresa, Òscar Guerrero President de la Delegació d'alumnes de Manresa, Jordi Grané arquitecte de l'equip d'arquitectes Fargas i Rovira, Josep Sellarés ex President del Gremi de Carnissers de Manresa i comarca, Valentí Serra President de l'Associació de veïns Poble nou.
Bibliotècnica per assignatures. Jornada de docència de matemàtiques a l'FME (29-juny-2004)
Accés obert
29 de juny 2004
Comunicació presentada en el marcs de la Jornada de Docència de les matemàtiques a la FME : experiències en l'ús de les TIC.