Aquest jove doctor enginyer en Aeronàutica i enginyer de Telecomunicació somnia a ser membre d’un grup de recerca consolidat en projectes de recerca d’enginyeria aeronàutica.

Es va abocar al món de la recerca mentre acabava els seus estudis a la UPC: “vaig començar a conèixer professors i a adonar-me que més enllà de fer classes, dedicaven moltes hores a la recerca. Em va motivar el fet de fer recerca, la seva utilitat per a la societat i el repte que suposa estar treballant en una cosa que no saps ben bé com sortirà i que ningú et pot explicar com has de fer”.

La seva línia de recerca s’orienta cap als anomenats Unmanned Aerial Vehicle (UAV) o avions capaços de volar sense pilot. Aquests sistemes estan formats per sensors d'altes prestacions, molta autonomia i poc pes, per sistemes de posicionament com el GPS o el Galileu i de comunicació, servomecanismes i un sistema de pilotatge automàtic. En l'àmbit civil, tenen un gran potencial per a operacions de vol amb risc en situacions ambientals extremes. Entre els objectius del projecte, destaca el disseny d’un UAV adreçat a la detecció, control i anàlisi dels focs forestals.

A Xavier Prats l'apassiona volar: “sóc pilot privat d’avions i sempre que el pressupost m’ho permet m’agrada anar a volar amb amics i fer acrobàcies aèries”.

Sara Ortega, llicenciada en física, va decidir-se per aquesta línia de recerca perquè “incorpora el vessant científic i alhora hi ha una aplicació molt directa, que és la predicció de la contaminació, un problema que cada dia s’agreuja més”. La seva tesi doctoral s’orienta a l'anàlisi i la modelització de l’ozó troposfèric aplicat a Catalunya. Un cop finalitzada la tesi, i tot i que “no m’agrada pensar-hi gaire”, li agradaria cursar un postdoctorat en algun país d’Europa. Aquesta sensació de llibertat és precisament el que més valora de la seva feina.

Aquesta jove investigadora creu que la persona que es vol dedicar a la recerca ha de ser “una persona emprenedora, pacient, perquè no sempre les coses surten a la primera, treballadora i perseverant. També cal dominar l’anglès, perquè és la llengua de la ciència”, afegeix.

Aquesta doctora i enginyera tècnica naval, desenvolupa la seva línia de recerca en projectes vinculats amb el vaixells d’alta velocitat. Un cop finalitzada la tesi, la Marcel·la ha volgut consolidar la seva activitat com a docent i continuar treballant en altres projectes de recerca. Per a ella, “el millor de la recerca és trobar-te el resultat que esperaves o veure que una feina en què has treballat durant molt de temps ha estat publicada en una revista científica”.

La seva tesi doctoral s’ha emmarcat en un projecte de recerca que analitza què comportaria utilitzar rutes o autopistes del mar com a possibilitat de transport de mercaderies. Les autopistes del mar són un concepte en el transport marítim que implica concentració de càrregues i altes prestacions en un servei de transport d’alta qualitat. Alguns d’aquests beneficis són l’abaratiment dels costos del transport, que pot ser de fins al 30%; la reducció de la contaminació i de l’accidentalitat, i la reducció de la congestió de les vies de transport.

Per a Marcel·la Castells, si la carrera d'on surt un estudiant té sortides professionals, atreure els joves cap a la recerca és molt més complicat. A més, afegeix: “dia sí, dia també, els mitjans de comunicació publiquen la precarietat de la recerca en el nostre país, i això no ajuda gaire a despertar les vocacions investigadores”. A mig termini, el seu objectiu és "consolidar la meva tasca docent i continuar treballant en projectes de recerca del Departament".

Aquesta jove enginyera química desenvolupa la seva línia de recerca en la substitució dels sistemes fisicoquímics pels biològics, en el tractament de gasos, que serà, sense dubte, implantada a molts processos, com ha passat amb el tractament d’aigües residuals.

En el camp concret en què està investigant els resultats són molt bons, tant des del punt de vista mediambiental com econòmic, per aconseguir transformar en energia les males olors de les depuradores d’aigües residuals.

Doctora en Enginyeria Industrial, aquesta jove investigadora i docent creu imprescindible “explicar a joves i empreses què és la recerca, quins són els seus beneficis, i mostrar que es tracta d'una feina molt entretinguda i gens monòtona, en la qual sempre tens l’oportunitat d’aprendre coses noves”. La seva línia de recerca s'orienta al disseny de dispositius i equips nanomètrics.

Per a aquesta jove investigadora, la persona que vol dedicar-se a la recerca “ha de ser pacient, tenir inquietuds pel coneixement i ganes de descobrir coses noves professionalment, però també personalment".

Doctor enginyer industrial, la seva línia de recerca se centra en el comportaments de robots, amb l’objectiu de millorar la seva interacció amb les persones, en concret en la robòtica mèdica.

Pensa que la recerca en el camp de la robòtica mèdica “suposa un repte meravellós: treballar per a persones implica uns requeriments molt especials i estrictes i, alhora, l’impacte que la teva feina té sobre la societat és immediata i molt gratificant”. I és que, per a aquest jove investigador, el millor de dedicar-se a la recerca “són aquells moments en què crides eureka!, quan has trobat solució a un problema que no et deixava dormir”.

En la seva trajectòria en l'àmbit de la recerca, ha participat en l’estudi dels comportaments dels robots per a la seva interacció amb les persones i en el desenvolupament d’eines per a la navegació d'instruments quirúrgics, entre d'altres projectes.

Selected video segments courtesy of Robotic Industries Association.

Barrett Technology, WAM and Transparent Dynamics are trademarks of Barret Technology Inc.

Animació en vídeo

Video presentat a les Jornades ICRA'97

Experiments de l'Institut de Cibernètica