Shrikanth Ganapathy assegura que la recerca li aporta una gran sensació de llibertat, un sentiment que s’ha incrementat amb l’experiència de viure a la ciutat de Barcelona

Enginyer en Electrònica i en Comunicacions per l'Anna University (Índia), és investigador del Grup ARCO (Arquitectures i Compiladors) i està fent el doctorat en el marc del projecte de recerca TRAMS (Terascale Reliable Adaptive Memory Systems), que té com a objectiu garantir que les memòries dels futurs processadors a escala nanomètrica i amb una capacitat de teraflops siguin robustes, fiables, energèticament eficients, tolerin els errors i tinguin prestacions avançades.

Es preveu que en la propera dècada, com a resultat de la contínua miniaturització dels transistors i la conseqüent millora de prestacions, tal com descriu la llei de Moore (Gordon Moore, fundador d'Intel Corporation), un sol xip podrà fer bilions d'operacions per segon, cosa que permetrà un flux de diversos bilions de bytes per segon. Aquestes impressionants capacitats de computació no transformaran només el flux del processament dels grans centres de dades i serveis de computació, sinó també la potència de consum i la capacitat funcional dels ordinadors personals, els dispositius de comunicació i tots els productes electrònics de lleure i amb aplicacions domèstiques.

For Shrikanth Ganapathy, research gives him a feeling of great freedom. This feeling has only grown stronger since he embarked on his experience in the city of Barcelona.

Holder of a degree in electronics and communications from Anna University (India), he is a researcher with the Architectures and Compilers (ARCO) Group and is writing his PhD within the framework of the Terascale Reliable Adaptive Memory Systems (TRAMS) research project, which aims to ensure that the memories of the teraflop-capable nanometric processors of the future are robust, reliable, energy efficient, fault tolerant and equipped with a variety of advanced features.

As a result of the constant shrinking of transistors and ensuing improvements in their performance, in accordance with Moore’s Law (named after Gordon Moore, founder of Intel Corporation), within the next decade a single chip should be able to perform trillions of operations per second, thereby enabling data flows of several trillion bytes per second. Such impressive computing capacities will not only transform the processing flows at major data and computer-service centres, but also the power consumption and functional capacity of personal computers, communication devices and all other electronic devices with entertainment and home applications.

For Cristian Ledesma, to be a researcher, ‘you need to be a naturally curious, very, very patient and persevering critical thinker’. It is not about mechanically performing experiments, but rather thinking about and understanding what you are doing at all times. You also need to be ‘passionate about research, organised and optimistic’. The most important lesson he has learned in recent years is that ‘patience is the mother of science’.

His doctoral thesis consists in studying a chemical reaction that uses a biomass-derived product called bioether to obtain hydrogen. Studying this reaction involves preparing and characterising catalysts containing different formulations of nanoparticles.

He is currently conducting experiments for his doctoral thesis, and he will shortly begin a research stay at the Norwegian University of Science and Technology (NTNU). He plans to defend his thesis next autumn. Once he has finished his PhD, he would like to continue to devote himself to research in the private sector.

Ajudar els periodistes a accedir de forma organitzada als informes publicats a WikiLeaks és un exemple de la necessitat de trobar respostes urgents a consultes complexes sobre grans volums de dades, cosa que sovint requereix temps i diners. Al món s’envien tres milions de correus electrònics per segon, YouTube publica 20 hores de vídeos per minut, Google processa cada dia 24 petabytes d’informació i WikiLeaks gestiona més d’un milió de documents confidencials.

WikiLeaks, la web creada per periodistes i anònims seguint el model de l’enciclopèdia participativa Wiquipèdia, funciona com una espècie de contenidor de filtracions i permet a qualsevol ciutadà la possibilitat d’allotjar textos, gravacions o vídeos confidencials de forma anònima. En les darreres setmanes, WikiLeaks s’ha convertit en font d’informació per a ciutadans i mitjans de comunicació.

El grup de recerca Data Management Group (DAMA-UPC) de la Politècnica ha ideat un sistema d’exploració d’informació que permet explorar i fer consultes complexes a grans xarxes de dades, tal i com ens explica Josep Lluís Larriba, investigador i director del grup.

De la recerca a l'empresa. Aquest és el cas de Sparsity Technologies, una spin off de la Politècnica que ha convertit la recerca del grup DAMA-UPC en un nou projecte empresarial. Des de fa uns mesos ofereix a les empreses la recerca i la tecnologia desenvolupada en el grup DAMA-UPC, tal i com ens explica Pere Baleta, director de l’empresa.

El camp d'actuació d'aquesta jove empresa se centra en els grans volums d'informació, en la dispersió de dades en què hi ha una resposta a una pregunta concreta que només pot trobar-se explorant el caos. Sparsity - que en anglès significa 'dispersió'- ha treballat en diferents projectes vinculats als camps de la biomedicina, les xarxes socials, internet, la detecció de frau en diferents entorns i la cerca bibliogràfica avançada.

El vessament de residus minerals d’una fàbrica d’alumini a Hongria ha provocat la seva filtració al subsòl, una catàstrofe que esdevé una oportunitat per investigar en noves i innovadores barreres. Fa uns anys, investigadors dels Estats Units van realitzar alguns treballs de camp aplicant fosfats de calci en aigües subterrànies contaminades. Arran d’aquests experiments, investigadors de la Politècnica han analitzat com actuen els fosfats de calci per retenir, a través d’unes barreres, els metalls contaminants infiltrats en el subsòl.

Josep Oliva, professor i investigador del Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la UPC, ens explica com les espines de peix - fosfats de calci - poden ser la base d’aquest material, i també una possible solució per als residus de la indústria de conserves.

Conferència duta a terme dins el marc de la celebració de la Setmana de la Ciència 2010, a càrrec del Sr. Carles Anson Massich, Cap de Servei de Convivència de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

El Sentir de la Ciutat és un recull de testimonis de vilanovines i vilanovins que a través de la seva història personal conviden a reflexionar sobre la riquesa que representa l'intercanvi i la relació entre les persones siguin com siguin, vinguin d'on vinguin. La mostra parla en primera persona i no només de persones que en un moment o altre del seu itinerari personal han arribat a la ciutat, sinó d'aquells vilanovins i vilanovines que, pel motiu que sigui, han deixat la ciutat per continuar la seva trajectoria lluny de la seva terra.

Conferència duta a terme dins el marc de la celebració de la Setmana de la Ciència 2010 a l'EPSEVG, a càrrec del Sr. Joan Muñoz, Cap de Difusió i Exposicions del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).

L'acceleració del canvi de vida de la nostra societat actual és en gran part impulsada per les innovacions que apareixen contínuament. S'entén com innovació l'aplicació de noves idees, conceptes, productes, serveis i pràctiques que tenen una utilitat perquè donen resposta a una necessitat, en el cas del producte, perquè augmenten la productivitat i per tant la competitivitat. Malgrat aquesta realitat, a quasi tots els països desenvolupats ha sorgit una paradoxa: les vocacions científiques i tècniques disminueixen a favor d'altres més humanistes o de negoci. Una de les causes d'aquest fenòmen ha estat la poca presència social de l'empresa i per tant també dels centres innovadors en el paisatge de les ciutats i nuclis urbans d'avui. Per una altra part, les notícies contínues de deslocalitzacions i la imatge dels científics dels grans centres de innovació han transmès la idea que aquí es produeix poc i les innovacions que es realitzen són gairebé nul·les. El problema és la dispersió i el desconeixement que actualment hi ha d'aquest fenòmen. El projecte Connecta amb la Innovació del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) s'inscriu dins el programa Ciència, Innovació i Salut (CISS)que darrerament ha impulsat i que vol estendre als altres vint-i-cinc museus del Sistema Territorial i vol donar a conèixer, a nivell de Catalunya, aquesta realitat.

Conferència duta a terme en el marc de la celebració de la Setmana de la Ciència 2010 a l'EPSEVG, a càrrec del Sr. Tomás Montalvo, Responsable del Programa de vigilància i control d'animals salvatges urbans de la ciutat de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona.

Amb aquesta ponència es pretén posar de manifest la importància de l'anellament científic d'ocells com a eina per conèixer la biodiversitat d'un ambient específic. Concretament s'aprofundirà en el coneixement que dóna l'anellament sobre la riquesa i abundància d'ocells, així com la importància que té aquesta eina per tal de veure l'evolució de les poblacions al llarg del temps i així poder planificar la protecció dels diferents hàbitats per les aus, posant una especial atenció a les feines realitzades a la platja de Vilanova i la Geltrú.

Conferència duta a terme dins el marc de la celebració de la Setmana de la Ciència 2010 a l'EPSEVG, a càrrec de Daniel López Codina, Director del Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC.

Des del Centre de Cooperació per al Desenvolupament es treballa per dur a el professorat, els grups de recerca, el personal de la UPC i tot l'estudiantat implicat en temes de cooperació a tots els llocs on sigui necessari i útil el seu coneixement en qüestió.

Conferència duta a terme dins el marc de la celebració de la Setmana de la Ciència a l'EPSEVG, a càrrec del Sr. Xavier Mayor Farguell, Dr. en Biologia i especialista en planificació estratègica de l'entorn.

Sovint tenim una visió de la natura estàtica, quasi mecànica. I no és així. El suposat equilibri de la natura de la qual tant ens parlen no existeix. Si alguna propietat té la natura és la de ser dinàmica. Una expressió d'aquest dinamisme és la biodiversitat, però no és una expressió qualsevol. Sense biodiversitat el nostre planeta no seria diferent dels altres que tenim al voltant, és a dir, un erm de matèria mineral. Per tant, no viuríem. D'aquí la importància essencial de les espècies i d'haver de tenir un cert sentit de la responsabilitat cap a ells.

Una marea de fang vermell, tòxic i corrosiu, ha provocat la catàstrofe química més greu d’Hongria. La causa del vessament ha estat el trencament del dipòsit de residus d’una fàbrica d’alumini.

El fang vermell és el residu, format principalment per hidròxid de ferro, generat en la producció d'alumini. L'empresa propietària de la fàbrica, Magyar Aluminum, produeix l'alumini a partir de la bauxita a través de l'anomenat mètode Bayer. Com és el procés de fabricació? I com es genera aquest llot?

Les respostes a aquestes preguntes ens les dóna Josep Maria Casas, professor i investigador del Departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals.