Una marea de fang vermell, tòxic i corrosiu, ha provocat la catàstrofe química més greu d’Hongria. La causa del vessament ha estat el trencament del dipòsit de residus d’una fàbrica d’alumini.

El fang vermell és el residu, format principalment per hidròxid de ferro, generat en la producció d'alumini. L'empresa propietària de la fàbrica, Magyar Aluminum, produeix l'alumini a partir de la bauxita a través de l'anomenat mètode Bayer. Com és el procés de fabricació? I com es genera aquest llot?

Les respostes a aquestes preguntes ens les dóna Josep Maria Casas, professor i investigador del Departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals.

Presentació del Seminari a càrrec d'Alfred Linares, Director del Departament de Projectes Arquitectònics de l'ETSAB. A continuació, les ponències de Xavier Monteys, Catedràtic de Projectes de l'ETSAB; Manel Gausa, Professor titular de la Università Degli Studi di Genova I Juan Herreros, Catedràtic de Projectes Arquitectònics de l' ETSAM-UPM.

Segona part de la Mostra DPA! amb les intervencions de Vedran Mimica, Director de Berlage Institute de Rotterdam i J.Mª Torres Nadal, Director del Departament de Projectes Arquitectònics EPS Universidad de Alacant. Tot seguit Debat i Taula rodona moderada per Alberto Peñín i Antonio Sanmartín amb els ponents: Xavier Monteys, Juan Herreros, Vedran Mimica, J.M Torres, Manel Gausa i els professors del Departament de Projectes, Lluís Ortega i Mara G. Partida.

Vídeo enregistrat en el marc de la Setmana de l'Accés obert del 18 al 24 d'octubre de 2010.

Vídeo enregistrat en el marc de la Setmana de l'Accés obert del 18 al 24 d'octubre de 2010

Vídeo enregistrat en el marc de la Setmana de l'Accés obert del 18 al 24 d'octubre de 2010

Vídeo enregistrat en el marc de la Setmana de l'Accés obert del 18 al 24 d'octubre de 2010.

Creada a la dècada dels vuitanta, Formula Student, se celebra a diferents països gràcies al suport de la indústria de l’automoció i a la passió d’estudiants i professors universitaris i enginyers d’alt nivell. L'objectiu és dissenyar, desenvolupar, construir i conduir un monoplaça d'estil Fórmula 1. Per primer cop a Espanya, el circuit de Montmeló va ser, el passat cap de setmana, l’escenari de la competició entre 15 equips formats exclusivament per estudiants.

Enmig d’un ajustat calendari de proves i verificacions tècniques a Montmeló, dos equips d'estudiants de la UPC han competit amb dos monoplaces d'estil F1 en la Formula Student: ETSEIB Motorsport i UPC ecoRacing. Els membres dels equips de la UPC ens han explicat els aspectes més innovadors dels seus vehicles.

L'ETSEIB Motorsport, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), participa per tercer any consecutiu en aquesta competició i que en aquesta edició ho fa amb el CAT03, construït per 23 estudiants. L’altre vehicle de la Politècnica és l’ecoR2, de l’equip UPC ecoRacing, dissenyat per 8 estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT).

Passió, innovació, il·lusió, motivació, qualitat, creativitat, flexibilitat, perseverança, paciència, iniciativa, adaptabilitat, lideratge, dinamisme, autonomia, confiança, responsabilitat, emoció, fortalesa, senzillesa, coneixement.

Aquests són els valors que impregnen l’activitat de recerca dels joves investigadors i investigadores de la UPC: a la sèrie audiovisual UPC Recerca Jove ens han explicat, en primera persona, la seva implicació en la recerca, des d’un punt de vista professional, però també emocional.

El projecte UPC Recerca Jove ofereix més de 50 clips de divulgació científica protagonitzats per joves investigadors que presenten, amb passió, la seva feina. El projecte UPC Recerca Jove, amb una clara vocació divulgativa, té un doble objectiu: d’una banda donar a conèixer a la societat quina és la recerca estratègica que duen a terme els joves investigadors i investigadores de la Universitat i, de retruc, despertar noves vocacions científiques. La sèrie audiovisual pretén també fer un reconeixement públic als joves investigadors i als seus equips de recerca per una feina no sempre coneguda, ni reconeguda, per la societat.

Amb motiu de l'edició de 50 clips de la sèrie audiovisual UPC Recerca Jove, aquest vídeo recull el testimoni d’alguns d’aquests joves investigadors que ens expliquen com veuen i viuen la recerca en l'actual entorn sense 'perdre l'optimisme en cap moment'.

Set setmanes després de l’explosió i l’enfonsament de la plataforma petroliera Deepwater Horizon de l’empresa BP, en aigües del Golf de Mèxic, la fuita de petroli ha estat controlada només parcialment. El nou sistema encara no permet la recollida de tot el cru que s’està vessant. L’explosió va costar la vida a onze treballadors i està provocant un desastre mediambiental de gran magnitud.

El darrer intent per frenar el vessament ha consistit en la instal·lació d’una campana o tapa sobre el pou que permet conduir el petroli fins a un vaixell contenidor. Des del passat 20 d’abril, s’estima que el pou vessa diàriament entre 12.000 i 19.000 barrils de cru, és a dir, de dos a tres milions de litres van al mar cada dia, mentre que el nou sistema té una capacitat de recollida màxima de 15.000 barrils.

La solució definitiva a la fuita pot durar fins a l’agost, quan s’acabaran els dos pous alternatius que s’estan perforant al fons marí. Més enllà d’aturar la fuita, s’estan realitzant actuacions de recollida i neteja de la immensa marea negra, tal i com ens explica Santiago Ordás, professor i investigador del Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques.

Alfredo Vellido recorda que els primers mesos com a investigador "van ser com entrar en una pastisseria i que et deixin agafar el que vulguis... la síndrome bufet lliure...llegia desaforadament".

Lidera un equip de 14 investigadors en un projecte científic internacional per dissenyar un sistema intel·ligent de suport a la diagnosi de tumors cerebrals, basats en mètodes avançats de visualització i soft computing - sistemes informàtics capaços de gestionar d'una manera adient informació imprecisa, incerta i/o incompleta per aconseguir usabilitat, robustesa i solucions de baix cost-.

El projecte, Artificial Intelligence Decision Tools for Tumour diagnosi (AIDTumour), té com a objectiu aconseguir un prototip funcional que ajudi als metges a millorar la diagnosi en oncologia clínica, concretament els tumors cerebrals, en base a dades d'espectrometria de ressonància magnètica.

A l'Adrián Agustín la recerca li ha permès "millorar la meva capacitat d'organització i planificació del treball". Actualment és investigador del Grup de Processament del Senyal i Comunicacions i participa en el projecte Rocket.

El projecte Rocket té com a objectiu intentar millorar els sistemes de comunicació sense fils. Es proposen una sèrie de solucions com la introducció de repetidors i el disseny de tècniques per a utilitzar-los, per millorar les comunicacions, tenir més amplada de banda, és a dir, poder transmetre més informació i intentar que, a nivell cel·lular tots els usuaris puguin tenir una molt bona cobertura per a transmissions per Internet, transmissió de dades.

S'ha observat que l'espectre radioelèctric està infrautilitzat en llocs i hores del dia determinats. En aquest escenari, els investigadors plantegen que tant els terminals mòbils com les estacions bases detectin si al seu entorn és possible utilitzar aquestes bandes per incrementar la velocitat de transmissió de la informació. Així mateix el projecte proposa desplegar terminals repetidors molt petits i econòmics, i augmentar significativament les prestacions de les xarxes sense fils.