Marta Serrat
Presentació a càrrec de Marta Serrat, responsable de serveis de la Biblioteca Oriol Bohigas-ETSAB, per la II Jornada de Difusió de la Recerca. Organitza: Biblioteca Oriol Bohigas de l'ETSAB.

Sabíeu que els oceans cobreixen més del 70 % de la superfície terrestre, que ens proporcionen el 55 % de l'oxigen que respirem i que són termoreguladors, ja que absorbeixen mil cops més calor que l'atmosfera? Tot i la seva vital importància, l'activitat humana els està perjudicant: el 90 % de les mercaderies mundials es transporten pel mar i aquest transport introdueix sorolls que trenquen l'equilibri de l'ecosistema. La contaminació acústica als oceans és invisible però real, i fins i tot pot causar la mort de balenes i d’altres espècies marines.

Per parlar sobre aquests temes, el nou pòdcast de la sèrie 'Algorrritmes UPC' compta amb la veu experta de Michel André, investigador de la UPC i director del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB), un centre de recerca vinculat a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG). En aquest laboratori s’explora l'impacte de la contaminació acústica en el món natural, tant en entorns marins com en entorns terrestres. Ho fan amb una tecnologia de sensors bioacústics que han creat per poder escoltar les profunditats dels oceans i les selves.

En el nou ‘Algorritmes UPC’, Michel André explica què és la bioacústica i com la introducció de fonts acústiques marines artificials, produïdes per l’activitat humana, genera traumes físics i acústics en els ecosistemes marins. També dona detalls del sistema que han creat per prevenir el xoc de balenes amb grans vaixells i per reduir el soroll que aquests generen, una tecnologia que funciona com una oïda artificial, identifica les espècies d'interès i en transmet la presència, per evitar col·lisions.

Les oïdes electròniques que ha creat aquest laboratori també s’han instal·lat a l’Amazònia, un ecosistema de vital importància per a l’equilibri del planeta. A partir de sensors instal·lats a la selva, es monitora, en temps real, la biodiversitat de l’ecosistema i el comportament dels éssers vius que hi habiten. És un sistema d'alerta que informa de qualsevol canvi que pugui amenaçar la vida a la selva.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Presentació a càrrec de Pilar Chías, Dra Arquitecta per la II Jornada de Difusió de la Recerca. Meet. Organitza: Biblioteca Oriol Bohigas de l'ETSAB.

Presentació de Francesc Valls, Departament de Representació Arquitectònica ETSAB | UPC per la II Jornada de Difusió de la Recerca. Meet. Organitza: Biblioteca Oriol Bohigas de l'ETSAB.

Rafael Vidal Ferré, professor del Departament d'Enginyeria Telemàtica de la UPC és, des de maig de 2023, el delegat del rector en Ciència Oberta i Ciència Ciutadana. Aquest nomenament suposa un pas més en el compromís de la Universitat per adoptar aquest paradigma col·laboratiu, transparent i obert de cara a avançar en el coneixement científic i tecnològic, i contribuir al compromís social de la Universitat.

Sabíeu que fa cinc anys un robot, anomenat Yumi, va dirigir la filharmònica de Lucca, al Teatre Verdi de Pisa, amb el tenor Andrea Bocelli? O que la paraula ‘robot’ ve del terme txec 'robota' i significa 'treball forçat' o ‘servitud’? Va ser utilitzada per primera vegada el 1920 en una obra de teatre en què un científic creava i venia éssers anomenats ‘robots’ per utilitzar-los com a esclaus.

Els robots ja són a tot arreu: a les fàbriques, a la restauració, a la construcció, a l'agricultura, a la medicina… I, per parlar-ne, en el nou ‘Algorrritmes UPC’ ens acompanyen Alícia Casals, professora i investigadora a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la UPC, i Maria Farají, doctoranda al Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB).

En el pòdcast ‘Joguines, companys de feina, cirurgians, directors d'orquestra… De qui parlem?’, les investigadores expliquen què és la robòtica, quines característiques fan que una màquina es consideri un robot i com la seva presència creixent influirà en el mercat laboral. Un robot és una màquina funcional que podem programar perquè faci tasques repetitives de manera autònoma o dotar-la d'una certa capacitat d'aprenentatge. Les científiques apunten que la diferència entre una màquina i un robot és simple: mentre que la màquina necessita algú que la controli, els robots poden decidir per ells mateixos.

Un dels sectors en què la robòtica està entrant amb força és el de la robòtica mèdica: és precisament en aquest àmbit, que treballen les protagonistes del pòdcast. En concret, en les seves aplicacions en la cirurgia, la rehabilitació i l’assistència de persones amb discapacitat. També expliquen que, en el futur, els robots seran més petits i amb més capacitat sensorial, per fer-los més intel·ligents i poder entendre’s amb les persones. I que també obriran nous camins i possibilitats: crearan nous llocs de treball que ara no coneixem, que requeriran una formació més especialitzada de les persones.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Un grup d’estudiants de grau, màster i doctorat de la UPC han comprovat en instal·lacions de l'Agència Espacial Europea (ESA) a Bèlgica la resistència tèrmica i del buit dels components del nanosatèl·lit 3Cat-4 (acrònim de CubeCat-4), que s’enlairarà a l’espai a finals de 2023, en el marc del programa 'Fly Your Satellite! II' de l’Agència Espacial Europea (ESA).

Guillem Gràcia, estudiant del programa de doctorat de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC, explica quines proves es realitzen per validar el nanosatèl·lit 3Cat-4. La missió s'ha desenvolupat íntegrament al NanoSat Lab, ubicat a l'Escola de Telecomunicació de Barcelona.

Un grup d’estudiants de grau, màster i doctorat de la UPC han comprovat en instal·lacions de l'Agència Espacial Europea (ESA) a Bèlgica la resistència tèrmica i del buit dels components del nanosatèl·lit 3Cat-4 (acrònim de CubeCat-4), que s’enlairarà a l’espai a finals de 2023, en el marc del programa 'Fly Your Satellite! II' de l’Agència Espacial Europea (ESA).

Lara Fernández, estudiant del programa de doctorat de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC i capitana del 3Cat-4, explica els objectius de la missió, desenvolupada íntegrament al NanoSat Lab, ubicat a l'Escola de Telecomunicació de Barcelona de la UPC.

Sabíeu que la meitat de la població mundial ja viu en zones urbanes i que s'espera que, el 2050, arribi al 68 %? I que els processos de conservació i renovació dels habitatges representaran, els pròxims anys, el 90 % de les activitats de construcció? Aquest és el repte que ja encaren '“els metges dels edificis'”: els professionals de l’arquitectura i la rehabilitació.

I, per parlar-ne, al nou episodi de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’ podem sentir Joan Ramon Rosell, professor i investigador de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) de la UPC. En el nou pòdcast, ‘Doctor House’, Rosell analitza quin perfil ha de tenir aquest metge d’edificis, els reptes de present i de futur de la rehabilitació, i com podem fer una arquitectura més sostenible.

L’investigador detalla què és un edifici malalt: un edifici obsolet, antic o desajustat respecte dels usos dels seus habitants, que demanen unes condicions més estrictes de confort, habitabilitat, accessibilitat, eficiència energètica, seguretat o bellesa. I planteja que la rehabilitació és la solució a aquestes demandes.

“L’edifici menys sostenible és l’edifici buit”, explica Rosell, que planteja que el que cal és adequar els edificis ja existents a les necessitats actuals, sobretot en escenaris com el primer món, on no hi ha creixement demogràfic ni territori on es pugui créixer. I precisament això és el que fa un 'metge d'edificis': un expert que fa diagnòstics de les prestacions i l’estat dels edificis. A més, molt sovint es tracta d’edificacions antigues, construïdes amb materials o tècniques que avui ja no es fabriquen o s'utilitzen. Són, per tant, professionals que han de tenir una formació especialitzada i, alhora, multidisciplinària.

El professor també planteja els grans reptes de futur en el món de l’edificació: l’eficiència energètica i el confort i l’habitabilitat, és a dir, que l’edifici ens doni les prestacions que necessitem. També l’ús de nous materials, sostenibles i reciclables. Per a l’investigador, els nous materials han d’incorporar residus, com, per exemple, els residus de les incineradores urbanes, que ja s'estan fent servir en els nous projectes constructius. O tornar a fer servir els materials tradicionals i d'origen vegetal, sovint més sostenibles que els nous materials.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

El Centre de Recerca en Ciència i Enginyeria Multiescala és un centre de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) dedicat a la recerca, el desenvolupament i la innovació en els camps de la microenginyeria, la nanotecnologia i la nanociència, entre d'altres. El centre és un projecte multidisciplinari entre els diferents grups de recerca de la UPC, amb l'objectiu d'enfortir el treball tant en recerca fonamental com aplicada, on hi ha diferents nivells d'escala i complexitat presents.