El gran matemàtic John von Neumann (1903-1957) tingué un paper primordial en la gènesi de la Teoria dels Jocs, la teoria matemàtica de les interaccions socials, avui una eina imprescindible de les ciències socials. Tot i que els pioners d'aquesta teoria -Borel, Zermelo, von Neumann
i altres- hi feren les seves aportacions inspirant-se en els jocs de taula com ara els escacs o el pòquer, de seguida deixaren clar el seu afany de construir una teoria matemàtica de totes les interaccions estratègiques que pogués convertir-se en una eina per dotar de rigor les ciències
socials. Aquest programa disciplinar assoleix la seva fi ta fundacional el 1944 quan von Neumann i l'economista Oskar Morgenstern publiquen Theory of Games and Economic Behavior. Aquest llibre, avui un clàssic, posava les bases d'una nova disciplina i fou el tret de sortida que esperonà el desenvolupament del la Teoria dels Jocs tal i com avui la coneixem. Amb la metxa ja encesa, l'impacte d'aquesta teoria en l'economia es féu esperar encara tota una generació i no fou fins a finals dels 1970 que la nova eina revolucionà la recerca econòmica. L'impacte d'aquesta teoria ha
estat contundent. Des de l'anàlisi de la competència entre empreses fins a les subhastes, la carrera armamentista, les lleis electorals, l'elecció dels candidats dels partits polítics, les campanyes de
vacunació o els contractes dels futbolistes, l'anàlisi científi ca de multitud de fenòmens del món real seria avui inconcebible sense la Teoria dels Jocs.
Vídeos de la mateixa sèrie
Recordando a G.E.P. Box: sus contribuciones y algunas experiencias personales. Jornada Box (2023-2024)
Jornada Ladyzhenskaya FME (Curs 2021-2022)
El problema de la velocidad de propagación infinita en las ecuaciones de difusión.
J.M. Mazón (Universidad de Valencia).
Presenta: Albert Mas (Dept. Matemàtiques UPC).
Lliurament premis als guanyadors del Concurs Ladyzhenskaya activitat conjunta de l’assignatura Història de la Matemàtica i la Biblioteca FME.
Characterise and control turbulence in shear flows via nonlinear optimization.
Stefania Cherubini (Polytechnical University of Bari).
Presenta: Joan Sánchez (Dept. Física UPC).
Hopf, Caccioppoli and Schauder, reloaded.
Giuseppe Mingione (University of Parma)
Presenta: Xaiver Cabré (Dept. Matemàtiques UPC).
Jornada Nightingale FME (Curs 2020-2021)
“De l’estadística a la infermeria, passejant per la salut pública”. Montse Vergara (Servei de Salut i Treball de l’Agència de Salut Pública de Barcelona) Presentació de la ponent: Prof. Lourdes Rodero (Vicedegana FME- cap d’estudis d’Estadística de l’FME)
“Ciència en temps de pandèmia: les matemàtiques, una eina essencial”. Clara Prats (UPC- grup BIOCOM-SC) Presentació de la ponent: Prof. Jaume Franch (degà de l’FME)
“La visualització de dades com a eina fonamental en un món complex”. Gerard Giménez (Estudiant del Màster MESIO UPC-UB) Presentació del ponent: Prof. Marta Pérez (Vicedegana FME- coordinadora del màster en Estadística i Investigació Operativa UPC-UB)
Sofía Kovalevskaya: recuerdos de infancia. Jornada Kovalevskaya (Curs 2018-2019)
Una mirada al teorema de Cauchy-Kovalevskaya. Jornada Kovalevskaya (Curs 2018-2019)
Lliurament premis als guanyadors del Concurs Kovalevskaya. Jornada Kovalevskaya (Curs 2018-2019)
La fascinante vida de Sonia Kovalévskaya. Jornada Kovalevskaya (Curs 2018-2019)
Sus investigaciones se centran en el Análisis Matemático. Su nombre ha pasado a la historia por el Teorema de Cauchy-Kovaleskaya. Su especialización, por lo que en su época fue conocida en toda Europa, era la teoría de funciones abelianas. Su trabajo sobre los anillos de Saturno representa su aportación a la matemática aplicada. Su mayor éxito matemático fue su investigación sobre la rotación de un sólido alrededor de un punto fijo por el que obtuvo el Premio Bordin de la Academia de Ciencias de París. Su trabajo póstumo, una simplificación de un Teorema de Bruns.
Una excursión por los sistemas integrables, alrededor de Sofia Kovalevskaya. Jornada Kovalevskaya (Curs 2018-2019)
Vincles conceptuals entre els tres problemes metalògics de Hilbert. Jornada Hilbert (Curs 2017-2018)
Va iniciar la carrera docent el curs 1969-1970 a la UB i també va ser un dels primers professors de matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que tot just naixia. L’any 1975 va defensar la seva tesi doctoral —la primera de l’àmbit de matemàtiques escrita en català—, Contribució a l’estudi de les estructures algebraiques dels sistemes lògics deductius—, que va obtenir la màxima qualificació.
Des de llavors ha dedicat tota la seva vida professional a la recerca i a la docència a la UB, exercint també diversos càrrecs acadèmics a la facultat. Fins a mitjan anys 80 va treballar en el camp de la lògica algebraica, però a partir de llavors va submergir-se en la història de la matemàtica, estudiant-la en profunditat i ensenyant-la als seus alumnes. És autor de diverses obres i articles especialitzats i també ha publicat articles de divulgació adreçats a estudiants i professors de matemàtiques. Dins de la seva obra destacaran sempre els estudis crítics sobre les grans ments matemàtiques universals i les seves contribucions a la didàctica de la història de les matemàtiques en llengua catalana.
Es tracta de presentar un concepte que, d’alguna manera, unifica problemes que, en una primera lectura, podria semblar que no tenen res a veure. I fer-ho basant-nos en els resultats obtinguts entre 1931 i 1971 pels matemàtics que els van estudiar: Gödel, Turing, Post, Davis, J. Robinson, Matiasevick, A. Levy.
¿Por qué le llaman Física cuando quieren decir Geometría?. Jornada Hilbert (Curs 2017-2018)
Desde 2010 compagina su labor de investigación con la divulgación de las matemáticas en casi cualquier formato posible (blogs, prensa, libros, radio, televisión, Youtube, conferencias, teatro...). Es la presidenta de la comisión de divulgación de la Real Sociedad Matemática Española y ha recibido el premio COSCE 2017 (otorgado por la Confederación de Sociedades Científicas Españolas) a la difusión de la Ciencia.
Junto a cuatro compañeras más de la Universidad de Sevilla, recibió en 2016 el premio Equit@t de la Universitat Oberta de Catalunya por la obra de teatro "Científicas: pasado, presente y futuro".
Está empeñada en enseñar matemáticas a todo el mundo y se lo pasa muy bien en el intento. O eso parece.
Decía David Hilbert que "la física es demasiado difícil como para dejársela a los físicos". En esta charla vamos a presentar al Hilbert preocupado por la física puesto que le tocó vivir la que sin duda ha sido, hasta la fecha, la época más excitante de dicha disciplina. La aparición de la Relatividad, Especial y General, así como de la Cuántica, a principios del siglo XX convulsionaron nuestra forma de entender el universo. Pero no solo eso, también supusieron la introducción en las ciencias físicas de ramas matemáticas que le eran ajenas. Campos como la geometría diferencial, el análisis funcional o la teoría de grupos comenzaron a ser elementos indispensables para afrontar el estudio de los procesos físicos. Hilbert no solo no fue insensible a estas corrientes y nuevas teorías sino que participó de manera activa y decisiva. En esta charla daremos unas pinceladas de las aportaciones de Hilbert a la física centrándonos en su trabajo en Relatividad General. Esto nos permitirá ver cómo encaja la física en el esquema conceptual que Hilbert había desarrollado en toda su vida matemática, conocer un par de anécdotas de su relación con Albert Einstein y reivindicar a una gran dama de las matemáticas: Emmy Noether.
Lliurament premis als guanyadors del Concurs Hilbert. Jornada Hilbert (Curs 2017-2018)
Un updated review of Goodness-of-Fit test for regression models with some recent results. Jornada Pearson (Curs 2016-2017)
In this talk, we will give a modern review approach for the GoF theory, illustrating applica- tions in topics of great interest and showing some advances with recent results in (a) testing for interest rate models, (b) testing with directional data and (c) testing for regression with functional covariables.
Els mètodes kernel i perquè els hauríem d'estimar. Jornada Pearson (Curs 2016-2017)
Els mètodes kernel són una classe d'algorismes que estenen l'aplicabilitat de molts mètodes estadístics a pràcticament qualsevol tipus de dades, sense la necessitat de vectorització o codificació explícita. També tenen la virtut de convertir un mètode fonamentalment lineal en un de no lineal, subjecte a certes condicions d'EFoto_belancheuclidianitat. En aquesta xerrada s'ofereix una panoràmica dels mètodes kernel i s'il·lustra el seu potencial aplicant-les a algunes de les tècniques de l'estadística multivariant: regressió lineal, PCA i MDS.
Lliurament premis als guanyadors del Concurs Pearson. Jornada Pearson (Curs 2016-2017)
Correlación lineal y correlación de distancias. Jornada Pearson (Curs 2016-2017)
Turing al servicio de sus Majestades: su rey y sus matemáticas. Jornada Turing (Curs 2015-2016)
Concurs Turing. Jornada Turing (Curs 2015-2016)
(+)100 años con Turing. Jornada Turing (Curs 2015-2016)
Weierstrass per ell mateix: alguns trets del seu pensament matemàtic. Jornada Weierstrass (Curs 2014-2015)
En aquesta xerrada pretenem enriquir aquesta visió apropant-nos tant a l’home com al matemàtic, des d’un altre vessant, a través de les seves paraules i dels seus deixebles.
Reflexionarem sobre alguns trets característics del seu treball matemàtic com ara la cerca del rigor, la fonamentació aritmètica de l’anàlisi i la unitat del seu pensament matemàtic.
Podeu consultar el text complet de la presentació feta a la Jornada Weierstrass a l'FME: curs 2014-2015 a http://hdl.handle.net/2117/82230
Lliurament premis als guanyadors del Concurs Weierstrass. Jornada Weierstrass (Curs 2014-2015)
De la circumferència al tor: la funció weierstrassfunction. Jornada Weierstrass (Curs 2014-2015)
Caminant agafats de la mà de Karl Weierstrass: alguns conceptes d'anàlisi matemàtica. Jornada Weierstrass (Curs 2014-2015)
L'objectiu d'aquesta xerrada és fer una presentació de les contribucions bàsiques d'aquest il·lustre ancestre tot analitzant cinc temes, quatre d'anàlisi real i un d'anàlisi complexa:
El teorema de Bolzano-Weierstrass i el teorema del valor mig;
Els teoremes de Weierstrass i de Heine-Borel;
La convergència uniforme i el criteri de Weierstrass;
El teorema d'aproximació de Weierstrass i la generalització de Stone;
El teorema de Casorati-Weierstrass.
Lagrange y la primera formulación de la mecánica analítica. Jornada Lagrange (Curs 2013-2014)
El Problema invers de la teoria de Galois. Jornada Galois (Curs 2012-2013)
Lectura de la memòria sobre la resolubilitat de les equacions per radicals. Jornada Galois (Curs 2012-2013)
Grupos de Galois lineales provenientes de la geometría. Jornada Galois (Curs 2012-2013)
The Historical dispute between R. Fisher and J.Neyman. Jornada Fisher (Curs 2011-2012)
La Misteriosa llei de potències de Taylor. Jornada Fisher (Curs 2011-2012)
Grafos aleatorios: tema y variaciones. Jornada Erdös (Curs 2010-2011)
el "método probabilístico", un herramienta poderosa en varias áreas de las matemáticas cuyo desarrollo se debe, principalmente, a Erdős. Sin embargo, hoy en día los grafos aleatorios sirven como modelo en varios campos de investigación y son fundamentales en el estudio de redes sociales, biológicas, redes de comunicación, física estadística etc. En esta charla se presentan algunos modelos y fenómenos de grafos
aleatorios.
Erdös y los enteros. Jornada Erdös (Curs 2010-2011)
La sucesión de los primos y otras sucesiones notables de números enteros no fueron suficientes para saciar su curiosidad. También quiso entender cómo eran aquellos conjuntos de enteros que no contenían
progresiones aritméticas o aquellos otros en los que todas las sumas de dos elementos del conjunto son distintas.
Estos problemas y muchos otros, con ese sabor aritmético y combinatorio tan característico de Erdős, fueron el origen de la teoría combinatoria de números, un área especialmente activa en los últimos
años y que ha tenido su mayor esplendor en el teorema de Green-Tao: la sucesión de los números primos contienen progresiones aritméticas arbitrariamente largas. En la charla hablaremos de algunos de estos problemas y podrá ser seguida por cualquier estudiante sin dificultad. Como a Erdős le gustaba decir:
sólo es necesario “estar con la mente abierta”.
Von Neumann, informática y física cuántica. Jornada Von Neumann (Curs 2009-2010)
además, una nueva visión sobre la Naturaleza, en donde nosotros de finimos la realidad según realizamos observaciones. En esta conferencia explicaré de una manera sencilla algunos de los fenómenos cuánticos más impactantes, la posibilidad de construir nuevos sistemas informáticos y de comunicación basados en estos fenómenos, así como algunas implicaciones filosófi cas.
Von Neumann i la teoria de jocs. Jornada Von Neumann (Curs 2009-2010)
i altres- hi feren les seves aportacions inspirant-se en els jocs de taula com ara els escacs o el pòquer, de seguida deixaren clar el seu afany de construir una teoria matemàtica de totes les interaccions estratègiques que pogués convertir-se en una eina per dotar de rigor les ciències
socials. Aquest programa disciplinar assoleix la seva fi ta fundacional el 1944 quan von Neumann i l'economista Oskar Morgenstern publiquen Theory of Games and Economic Behavior. Aquest llibre, avui un clàssic, posava les bases d'una nova disciplina i fou el tret de sortida que esperonà el desenvolupament del la Teoria dels Jocs tal i com avui la coneixem. Amb la metxa ja encesa, l'impacte d'aquesta teoria en l'economia es féu esperar encara tota una generació i no fou fins a finals dels 1970 que la nova eina revolucionà la recerca econòmica. L'impacte d'aquesta teoria ha
estat contundent. Des de l'anàlisi de la competència entre empreses fins a les subhastes, la carrera armamentista, les lleis electorals, l'elecció dels candidats dels partits polítics, les campanyes de
vacunació o els contractes dels futbolistes, l'anàlisi científi ca de multitud de fenòmens del món real seria avui inconcebible sense la Teoria dels Jocs.
Àlgebres d'operadors: un extraordinari llegat de von Neumann. Jornada Von Neumann (Curs 2009-2010)
per l'operació de prendre l'adjunt i tancades en l'anomenada topologia forta dels operadors.
Els conceptes introduïts per von Neumann eren completament nous en la seva època, i encara avui en dia s'estan desenvolupant fèrtilment. En la meva xerrada, explicaré amb un cert detall aquests conceptes. A més donaré una visió general d'algunes de les parts de la matemàtica on el treball de von Neumann en àlgebres d'operadors ha tingut un impacte més significatiu, com per exemple la geometria no-commutativa d'Alain Connes i la teoria de nusos.
Emmy Noether: una contribución extraordinaria y generosa al establecimiento de la Geometría Algebraica. Jornada Noether (Curs 2008-2009)
Emmy Noether: ejercicio de la disonancia. Jornada Noether (Curs 2008-2009)
Hizo caso omiso de las convenciones asignadas a las mujeres de su tiempo. Su ejercicio de la disonancia la arrastró a una confrontación directa en la que ignoró siempre a sus contrarios. Incluso los comentarios elogiosos se teñían a menudo de una nota de despectivo desconcierto. En palabras de Landau, catedrático de su universidad, Gotinga: "Puedo dar testimonio de que es un gran matemático, pero de si es una mujer... bien, esto ya no podría jurarlo".
El abatimiento pudo alcanzarla a veces, pero nunca la rindió porque su actitud no nacía de un mero acto de rebeldía. O quizá porque procedía del mayor acto de rebeldía que cabe imaginar: aquel que lo es de forma inconsciente, que no se alimenta de contrastes y se limita a enunciarse a sí mismo, sean cuales sean las consecuencias.
Durante quince años dio clase a diario, preparó conferencias y supervisó tesis doctorales, todo ello sin que la universidad le reconocie-ra cargo oficial alguno y sin recibir ningún tipo de remuneración. El propio ministro de Educación de Prusia comunicó expresamente en 1917 su intención de que nunca le fuera permitido enseñar en una universidad alemana y hasta 1922, tras el advenimiento de la Re-pública, sus cursos tuvieron que ser anunciados de manera semiclandestina, siempre bajo el nombre de otro profesor y siendo men-cionada tan sólo marginalmente, como ayudante.
Einstein escribió su obituario para el New York Times:
“En el reino del álgebra, donde los matemáticos más dotados se han esforzado durante siglos, descubrió métodos de enorme
importancia. Las matemáticas puras, a su manera, llegaron a componer una poesía de la lógica"
Emmy Noether i l’àlgebra commutativa. Jornada Noether (Curs 2008-2009)
conflueixen algunes de les línies evolutives prèvies més importants. Per altra, a partir del seu treball i, sobretot, de la influència de la
seva manera de pensar i treballar les Matemàtiques, l’Àlgebra Commutativa va prendre la volada necessària per convertir-se en una
àrea de recerca amb gran vitalitat. A la xerrada revisarem aquesta evolució centrant-nos en el paper exercit per Emmy Noether en el
procés, tot explicant alguns dels seus resultats.
Emmy Noether i l’algebraïtzació de la topologia. Jornada Noether (Curs 2008-2009)
El teorema de Noether: com el va descobrir i com es fa servir. Jornada Noether (Curs 2008-2009)
Aquesta va ser una de les poques però molt fructuoses incursions de E. Noether a la física. De fet ho va fer a petició de D. Hilbert, que
va demanar la seva ajuda per resoldre el problema de la conservació de l'energia en relativitat general; el problema va quedar resolt amb els teoremes de Noether.
Aquests teoremes (i els seus inversos) estableixen una profunda relació entre invariància per un grup de simetries i lleis de conservació.
Encara que es parla molt sovint del 'Teorema de Noether generalitzat', totes les versions que s'han fet servir estaven ja incloses en el
treball de 1918. Els dos teoremes s'il·lustraran amb exemples procedents de la mecànica clàssica, així com de les teories de camps, i es
comentarà com els teoremes de Noether permeteren resoldre el problema de la conservació de l'energia en relativitat general.
Riemann i les funcions de variable complexa. Jornada Riemann (Curs 2007-2008)
Riemann i la física. Jornada Riemann (Curs 2007-2008)
Las ecuaciones en derivadas parciales de Riemann: un camino a la geometría y a la física. Jornada Riemann (Curs 2007-2008)
en análisis, geometría y física: (i) las ecuaciones de Cauchy‐Riemann como fundamento de la variable compleja; (ii) las métricas
riemannianas como el camino a la geometría de múltiples dimensiones, un camino que lleva en directo a las ecuaciones de Einstein de la
relatividad general y que hoy es famoso por el trabajo de Hamilton y Perelman sobre la conjetura de Poincaré; y (iii) las ecuaciones de
los gases compresibles y las ondas de choque, su contribución revolucionaria a la mecánica.
Geometria de Riemann. Jornada Riemann (Curs 2007-2008)
An overview of Riemann’s life and work. Jornada Riemann (Curs 2007-2008)
Sortis in ludis: Euler, juegos y paradojas. Jornada Euler (Curs 2006-2007)
Les equacions d'Euler dels fluids no viscosos. Jornada Euler (Curs 2006-2007)
Euler, sèries i funció zeta de Riemann. Jornada Euler (Curs 2006-2007)
Euler y los infinitos (grandes y pequeños). Jornada Euler (Curs 2006-2007)
Euler y la Teoría de Números. Jornada Euler (Curs 2006-2007)
Les disquisicions aritmètiques de Gauss. Jornada Gauss (Curs 2005-2006)
aritmètiques, que C. F. Gauss publicà l’any 1801, quan comptava
24 anys. En una primera part, de caire històric, s’exposen les
circumstàncies que van concórrer en la seva elaboració. En una
segona part s’ofereix una visió del seu contingut, acompanyada
d’algunes reflexions sobre la seva influència posterior.
Johann Carl Friedrich Gauss. Jornada Gauss (Curs 2005-2006)
Gauss y la estadística. Jornada Gauss (Curs 2005-2006)
a propósito de la autoría del método de los mínimos cuadrados,
se hace una exposición de dicho método, insistiendo en las
aportaciones estadísticas de Gauss al mismo, distinguiendo entre
la “Primera Aproximación de Gauss” (1809), en que supone la normalidad
de los errores de observación y la “Segunda Aproximación
de Gauss” (1821), en que restringe la clase de estimadores a las funciones
lineales de las observaciones y suprime la normalidad de los
errores. En la primera aproximación, el tratamiento es inferencial,
en la segunda es un tratamiento de Teoría de la Decisión.
Gauss i la geometria. Jornada Gauss (Curs 2005-2006)
Gauss i els polígons. Jornada Gauss (Curs 2005-2006)
va fer, naturalment, però també què va deixar als altres per fer.
En aquest article expositiu, mostrem aquest fet en el cas de la
constructibilitat amb regle i compàs dels polígons regulars a la
circumferència i a la lemniscata. Gauss va provar (1796) que el
polígon regular de n costats es pot construir amb regle i compàs
si els factors primers senars de n són primers de Fermat diferents.
També va conjecturar que aquesta condició era necessària, la qual
cosa fou demostrada per Wantzel el 1836. Una nota “insinuant” a
les seves Disquisitiones Mathematicae va propiciar que Abel trobés
(1828) el mateix resultat per al cas dels polígons regulars de la
lemniscata; en aquest cas, el recíproc fou provat per Rosen el 1981.