Poincaré, una referència del noucentisme català. Curs Poincaré (2003-2004)
Accés obert
21 d’abr. 2004
3
visualitzacions
Antoni Roca i Rossell
Poincaré, una referència del noucentisme català
Llicència: Copyright (Licencia propietaria)
Sèrie:
FME. Conferències
Vídeos de la mateixa sèrie
Remembering George E.P. Box with: Tim Robinson (University of Wyoming) Curs Box 2023-2024
Accés obert
13 de maig 2024
Remembering George E.P. Box with: Lourdes Pozueta (AVANCEX+i) Curs Box 2023-2024
Accés obert
6 de març 2024
.png)
Remembering George E.P. Box with: Bart De Ketelaere (KU Leuven) Curs Box 2023-2024
Accés obert
15 de febr. 2024
Remembering George E.P. Box with: José Nuñez Ares (KU Leuven) Curs Box 2023-2024
Accés obert
22 de gen. 2024
Remembering George E.P. Box with: Christian Ritter (Université catholique de Louvain) Curs Box 2023-2024
Accés obert
22 de gen. 2024
Remembering George E.P. Box with: Inez M. Zwetsloot (University of Amsterdam) Curs Box 2023-2024
Accés obert
13 de nov. 2023
Remembering George E.P. Box with: Inez M. Zwetsloot (University of Amsterdam) Curs Box 2023-2024
Remembering George E.P. Box with: Emilio López Cano (Universidad Rey Juan Carlos) Curs Box 2023-2024
Accés obert
8 de nov. 2023
Remembering George E.P. Box with: Emilio López Cano (Universidad Rey Juan Carlos) Curs Box 2023-2024
Remembering George E.P. Box with: Shirley Coleman (Newcastle University) Curs Box 2023-2024
Accés obert
8 de nov. 2023
Remembering George E.P. Box with: Shirley Coleman (Newcastle University) Curs Box 2023-2024
Remembering George E.P. Box with: Marco P. Seabra dos Reis (Universidade de Coimbra) Curs Box 2023-2024
Accés obert
8 de nov. 2023
Remembering George E.P. Box with: Marco P. Seabra dos Reis (Universidade de Coimbra) Curs Box 2023-2024
Remembering George E.P. Box with: Froydis Bjerke (Animalia) Curs Box 2023-2024
Accés obert
8 de nov. 2023
Remembering George E.P. Box with: Froydis Bjerke (Animalia) Curs Box 2023-2024
Xavier Tort-Martorell (dept. EIO UPC) entrevista a Geoff Vining (dept. Statistics Virginia Tech). Curs Box (2023-2024)
Accés obert
14 de set. 2023
Xavier Tort-Martorell (dept. EIO UPC) entrevista a Geoff Vining (dept. Statistics Virginia Tech). Curs Box (2023-2024)
Petjades d'una estadística: un tomb per la vida professional. Curs Kolmogórov (2021-2022)
Accés obert
9 de març 2022
En el marc de la celebració del 8M, Dia Internacional de la Dona, l'FME convida Rosa Lamarca, llicenciada en Ciències i Tècniques Estadístiques per la UPC amb més de 20 anys d'experiència en la indústria farmacèutica, que ens farà una presentació del seu bagatge acadèmic i professional amb perspectiva de gènere. Al final s’obrirà un espai de debat i d'intercanvi d'opinions, buscant la participació i la complicitat dels assistents.
Contribucions de Maryam Mirzakhani en dinàmica i geometria. Curs Fourier (2019-2020)
Accés obert
11 de març 2020
La conferència, accessible a una audiència general, traslladarà la rellevància i elegància d'algunes idees de Maryam Mirzakhani en l'estudi de les superfícies de Riemann i els seus espais de moduli, combinant conceptes de dinàmica i de geometria.
Remember Maryam Mirzakhani: una mirada col·lectiva. Curs Fourier (2019-2020)
Accés obert
12 de febr. 2020
17 plafons, 17 mirades: 17 professores del Departament de Matemàtiques de la UPC presenten cadascun dels plafons de l’exposició REMEMBER MARYAM MIRZAKHANI (vegeu díptic).
Quantitative Methods in Sports: Evolution and Application. Curs Hilbert (2017-2018)
Accés obert
16 de febr. 2018
Sergi Oliva is currently Director of Analytics & Strategy at the Philadelphia 76ers of the National Basketball Association (NBA). He joined the team in 2014, after graduating from UPC - BarcelonaTech with a PhD in Computational Complexity. Prior to joining the 76ers, Sergi coached amateur basketball in Catalonia for 12 years, most recently at CB Hortonenc.
He is also a regular collaborator of the Catalan Basketball Federation (FCBQ), particularly as a lecturer in their coaching certification courses.
For futher information about Sergi, you can read a recent interview here:
https://thegoalpoint.com/2017/12/18/en-las-entranas-de-el-proceso/
https://www.ara.cat/esports/basquet/NBA-Sixers-aposten-Sergi-Oliva_0_1671432967.html
Starting with Baseball in the 90s, quantitative methods have creeped their way into all levels of decision-making in professional sports organizations. Even though this evolution has taken different forms and speeds depending on the sport or league, most have shared several common themes: the incremental availability of richer data sources
fueled by a growing interest in their potential, the challenge in communicating actionable insights to very successful and traditionally-minded industry leaders, and, nonetheless, the overall evolution of the conventional standards towards more analytically-oriented principles.
In this talk, focused primarily but not exclusively in basketball, we will have a brief look at the early stages of the field, before discussing the growth in its data sources, the type of research that was made possible, the transformational effects of some of those results in creating new strategical standards, and the challenges of implementing
quantitative-based insights into the day-to-day decision-making of a sports organization.
He is also a regular collaborator of the Catalan Basketball Federation (FCBQ), particularly as a lecturer in their coaching certification courses.
For futher information about Sergi, you can read a recent interview here:
https://thegoalpoint.com/2017/12/18/en-las-entranas-de-el-proceso/
https://www.ara.cat/esports/basquet/NBA-Sixers-aposten-Sergi-Oliva_0_1671432967.html
Starting with Baseball in the 90s, quantitative methods have creeped their way into all levels of decision-making in professional sports organizations. Even though this evolution has taken different forms and speeds depending on the sport or league, most have shared several common themes: the incremental availability of richer data sources
fueled by a growing interest in their potential, the challenge in communicating actionable insights to very successful and traditionally-minded industry leaders, and, nonetheless, the overall evolution of the conventional standards towards more analytically-oriented principles.
In this talk, focused primarily but not exclusively in basketball, we will have a brief look at the early stages of the field, before discussing the growth in its data sources, the type of research that was made possible, the transformational effects of some of those results in creating new strategical standards, and the challenges of implementing
quantitative-based insights into the day-to-day decision-making of a sports organization.
Matemática: la música del entendimiento. Música: la matemática de lo sensible. Curs Hilbert (2017-2018)
Accés obert
15 de nov. 2017
Emilio Lluis Puebla realizó sus Estudios Profesionales y de Maestría en Matemática en México. En 1980 obtuvo su Doctorado en Matemática en Canadá. Es catedrático de la Universidad Nacional Autónoma de México en sus Divisiones de Estudios Profesionales y de Posgrado desde hace más de treinta y ocho años. Ha sido Profesor Visitante en Canadá. Ha formado varios profesores e investigadores que laboran tanto en México como en el extranjero. Su trabajo matemático ha quedado establecido en sus artículos de investigación y divulgación que ha publicado sobre la K-Teoría Algebraica y la Cohomología de Grupos en las más prestigiadas revistas nacionales e internacionales.
Es autor de varios libros sobre K-Teoría Algebraica, Álgebra Homológica, Álgebra Lineal y Teoría Matemática de la Música publicados en las editoriales con distribución mundial Addison Wesley, Birkhäuser y Springer Verlag entre otras. En Emilio Lluis se conjugan el Arte y la Ciencia paralelamente.
Es miembro de varias asociaciones científicas como la American Mathematical Society y la Society for Mathematics and Computation in Music. Es presidente de la Academia de Matemática de la Sociedad Mexicana de Geografía y Estadística y fue presidente (2000-2002) de la Sociedad Matemática Mexicana.
En esta conferencia (la cual tiene como propósito dejarle algo al asistente de cualquier nivel) se hablará de la Matemática, sus características, la investigación y progreso en ella. Como ejemplo de una teoría matemática, se presentará una breve exposición de la K-Teoría Algebraica, de cómo fue su creación y sus problemas de frontera. También, se hablará de Matemática llamada aplicada y cómo las Teorías de Módulos, Categorías, Topos, Homotopía, Homología y otras son utilizadas en la Teoría Matemática de la Música para hacer no solamente aplicaciones sino matemática nueva en ella.
Es autor de varios libros sobre K-Teoría Algebraica, Álgebra Homológica, Álgebra Lineal y Teoría Matemática de la Música publicados en las editoriales con distribución mundial Addison Wesley, Birkhäuser y Springer Verlag entre otras. En Emilio Lluis se conjugan el Arte y la Ciencia paralelamente.
Es miembro de varias asociaciones científicas como la American Mathematical Society y la Society for Mathematics and Computation in Music. Es presidente de la Academia de Matemática de la Sociedad Mexicana de Geografía y Estadística y fue presidente (2000-2002) de la Sociedad Matemática Mexicana.
En esta conferencia (la cual tiene como propósito dejarle algo al asistente de cualquier nivel) se hablará de la Matemática, sus características, la investigación y progreso en ella. Como ejemplo de una teoría matemática, se presentará una breve exposición de la K-Teoría Algebraica, de cómo fue su creación y sus problemas de frontera. También, se hablará de Matemática llamada aplicada y cómo las Teorías de Módulos, Categorías, Topos, Homotopía, Homología y otras son utilizadas en la Teoría Matemática de la Música para hacer no solamente aplicaciones sino matemática nueva en ella.
Ones gravitatòries: el so de l'espai - temps. Curs Pearson (2016-2017)
Accés obert
22 de maig 2017
Fa més d'un any que LIGO (Observatori d'Ones Gravitatòries d'Interferometria Làser) va inaugurar l'era de l'Astronomia d'Ones Gravitatòries observant, per primera vegada, l'emissió d'ones gravitatòries d'un sistema binari de forats negres (la primera vegada que es detecta aquest tipus de sistema). A la mateixa vegada, la missió espacial LISA Pathfinder de l'Agència Espacial Europea (ESA) ha demostrat la tecnologia pel futur detector espacial d'Ones Gravitatòries, la missió L3 d'ESA. En aquesta xerrada parlarem de com són aquestes ones que Einstein va predir a la seva teoria de la Relativitat General, com es poden detectar i quins descobriments podem esperar en els propers anys, amb special atenció al futur detector espacial d'ones gravitatòries LISA (Antena Espacial d'Ones Gravitatòries).
Einstein y el Quijote. Curs Turing (2015-2016)
Accés obert
10 de febr. 2016
¿Hubo alguna conexión entre Albert Einstein y don Qujote de la Mancha? La hubo y, además, tuvo cierta relevancia en la trayectoria vital del padre de la relatividad. De todo lo cual tratará esta conferencia.
Teoría de la relatividad general: 100 años de las ecuaciones de Einstein de la gravitación. Curs Turing (2015-2016)
Accés obert
25 de nov. 2015
El 25 de novembre de 1915, Albert Einstein va presentar la forma final de les equacions de camp de la Gravitació en l'Acadèmia Prussiana de Ciències de Berlín, culminant d'aquesta manera la seva Teoria de la Relativitat General (TRG)
Aquesta conferència té com a objectiu commemorar aquesta efemèride; presentant, en primer lloc, els fonaments, desenvolupament, conseqüències i transcendència de la TRG i fent, després, una breu exposició històrica sobre la gènesi de la TRG i, en particular, de les aportacions del propi Albert Einstein i de David Hilbert.
Aquesta conferència té com a objectiu commemorar aquesta efemèride; presentant, en primer lloc, els fonaments, desenvolupament, conseqüències i transcendència de la TRG i fent, després, una breu exposició històrica sobre la gènesi de la TRG i, en particular, de les aportacions del propi Albert Einstein i de David Hilbert.
Els processos electorals, proporcionalitat i escons: un problema polític i un recurs didàctic. Curs Turing (2015-2016)
Accés obert
16 de set. 2015
Durant l'any 2015 s’han realitzat i previsiblement es realitzaran a Espanya diverses consultes electorals: eleccions a la Comunitat d'Andalusia, eleccions municipals i autonòmiques, Eleccions al Parlament de Catalunya, i potser també eleccions al Parlament Espanyol. Molt hem sentit a les tertúlies radiofòniques i / o televisives sobre els aspectes matemàtics que corresponen a les lleis electorals, és a dir, sobre la proporcionalitat o no entre el nombre de vots obtingut pels diferents partits i els escons que els corresponen, sobre si la llei D’Hondt és proporcional o no, sobre com és que es pot tenir la majoria absoluta amb menys del 50 % dels vots, sobre si cal o no una nova llei electoral...
Veurem quines són les accions que regeixen tot el procés electoral des de publicació de la convocatòria de les eleccions al BOE, DOCG, etc fins al repartiment d'escons a cada partit un cop han finalitzat les votacions i aprofundirem en com s’arriba als resultats i si hi ha proporcionalitat o no, si afavoreix al partit més votat o no, què passaria amb una nova llei electoral.
Veurem quines són les accions que regeixen tot el procés electoral des de publicació de la convocatòria de les eleccions al BOE, DOCG, etc fins al repartiment d'escons a cada partit un cop han finalitzat les votacions i aprofundirem en com s’arriba als resultats i si hi ha proporcionalitat o no, si afavoreix al partit més votat o no, què passaria amb una nova llei electoral.
Dones i Matemàtiques. Curs Weierstrass (2014-2015)
Accés obert
11 de març 2015
La Facultat de Matemàtiques i Estadística acull la taula rodona i debat: Dones i Matemàtiques, promoguda des de la Comissió Mujeres y Matemáticas de la Real Sociedad Matemática Española (RSME). L'activitat tindrà lloc a la sala de Juntes de l'FME el dimecres 11 de març a les 12.15 h., en la setmana de celebracions del Dia Internacional de la Dona Treballadora.
Hi intervindran: Guadalupe Gómez, Sonia Fernández, Gemma Huguet i Marta Casanellas (totes professores de Matemàtiques de la UPC) i Marina Garrote, titulada en Matemàtiques a l’FME.
L'objectiu d'aquesta taula rodona és abordar la situació de les dones en el camp de les matemàtiques. Tot i que actualment l'activitat matemàtica de les dones és més gran que mai, encara són poques les dones que es dediquen a les matemàtiques. Volem entendre/debatre quins aspectes culturals i socials afecten la inclinació de les noies per estudiar matemàtiques, i com es pot actuar per a promoure-la. Tot l'estudiantat i el professorat hi és convidat.
Hi intervindran: Guadalupe Gómez, Sonia Fernández, Gemma Huguet i Marta Casanellas (totes professores de Matemàtiques de la UPC) i Marina Garrote, titulada en Matemàtiques a l’FME.
L'objectiu d'aquesta taula rodona és abordar la situació de les dones en el camp de les matemàtiques. Tot i que actualment l'activitat matemàtica de les dones és més gran que mai, encara són poques les dones que es dediquen a les matemàtiques. Volem entendre/debatre quins aspectes culturals i socials afecten la inclinació de les noies per estudiar matemàtiques, i com es pot actuar per a promoure-la. Tot l'estudiantat i el professorat hi és convidat.
Agujeros negros: espacio-tiempo al límite. Curs Weierstrass (2014-2015)
Accés obert
1 d’oct. 2014
Conferència final del Seminari de Relativitat General, activitat organitzada pel CFIS i oberta a tothom:
"Agujeros negros: espacio-tiempo al límite”, a càrrec de Roberto Emparán, professor d'ICREA vinculat al Departament de Física Fonamental de la Universitat de Barcelona.
"Agujeros negros: espacio-tiempo al límite”, a càrrec de Roberto Emparán, professor d'ICREA vinculat al Departament de Física Fonamental de la Universitat de Barcelona.
Quadratic minimisation problems in statistics-applications. Curs Fisher (2011-2012)
Accés obert
7 d’oct. 2011
Estadisticament impossible: acte de la Societat Catalana d'Estadística. Curs Erdös (2010-2011)
Accés obert
15 de des. 2010
History of the Pythagorean theorem before and after Pythagoras. Curs Erdös (2010-2011)
Accés obert
10 de nov. 2010
Can Mathematics help to understand how does the brain work?. Curs Noether (2008-2009)
Accés obert
18 de set. 2009
How does the brain work is one of the most intriguing questions for the 21st century: what are the logical rules that the brain follows in motor and cognitive processes? Several projects are carried out in our lab (Neuromathlabin the Brain Centerin Bar-Illan University) trying to use mathematics to help understand the brain. We use a wide spectrum of methods from Differential Geometry, Topology, Statistics, Data Mining, Liner algebra, and more, and we collaborate with scientist from other disciplines like Neurophysiology, Neuro-surgery, Electrical Engineering, Psychology, and more. In the talk I'll mention 7 projects and will elaborate on 3 of them.
Hilbert Revisited. Curs Noether (2008-2009)
Accés obert
18 de març 2009
Starting with a look at Hilbert's famous 1890 paper, which was considered at one time to have dealt the deathblow to Invariant Theory, and which inluded the famous Basis Theorem and Syzygy Theorem, we will trace some developments in commutative noetherian ring theory such as the Hilbert Function, homological dimension, global dimension of local rings, determinant alvarieties,and then make a natural return to some of the rings of invariants studied in that same Hilbert paper. While this arc will constitute the main structure of the talk,I may digress into some other related areas,such as characteristic-free representation theory of the general linear group.
La utilització de microdades en l'anàlisi socio-econòmica. Curs Noether (2008-2009)
Accés obert
1 d’oct. 2008
Acte Inaugural
Màster Interuniversitari en Estadística i Investigació Operativa UPC-UB
Màster Interuniversitari en Estadística i Investigació Operativa UPC-UB
Riemann, funciones theta y variedades abelianas. Curs Riemann (2007-2008)
Accés obert
2 d’abr. 2008
Se definirán las funciones theta de una variable y se explicará su relación con la teoría de funciones elípticas. Se dará una introducción a la teoría de formas modulares y a la relación entre la función theta y la función zeta de Riemann.
Finalmente comentaremos las generalizaciones a varias variables y su interpretación geométrica en términos de las variedades abelianas.
Finalmente comentaremos las generalizaciones a varias variables y su interpretación geométrica en términos de las variedades abelianas.
Códigos convolucionales de Goppa. Curs Riemann (2007-2008)
Accés obert
3 d’abr. 2008
Se hará una introducción a la teoría de códigos convolucionales y a continuación describiremos la construcción de códigos convolucionales como códigos de valoración en una familia uniparamétrica de curvas algebraicas. Los casos de las curvas de géneros cero y uno se estudiaran con detalle.
Enginyeria financera. L'experiència d'un científic a la City. Curs Riemann (2007-2008)
Accés obert
5 de març 2008
A las sales de trading de les tresoreries dels grans investment banks i els hedgefunds a la City i WallStreet es troben uns nous científics dits "Quants". Amb l’ajut d’eines matemàtiques com les equacions en derivades parcials i els processos estocàstics són els responsables de valorar i mesurar el risc de complexes transaccions financeres que cada dia mouen trilions de dòlars als mercats financers. Hi ha qui fins i tot els fa responsables de la darrera crisis dels mercats, el credit crunch...
En aquesta xerrada explicaré la meva experiència com a Quant a la City i com matemàtiques interessants són crítiques per a les institucions financeres.
En aquesta xerrada explicaré la meva experiència com a Quant a la City i com matemàtiques interessants són crítiques per a les institucions financeres.
Rey Pastor. Curs Riemann (2007-2008)
Accés obert
24 de gen. 2008
Pimero presentaré una biografía general de Rey
Pastor, señalando cómo repartió su vida entre
España y Argentina. Luego incidiré en su faceta de
autor de libros de texto universitarios, señalando
también su extensa dedicación a la actividad
editorial en otros frentes.
Pastor, señalando cómo repartió su vida entre
España y Argentina. Luego incidiré en su faceta de
autor de libros de texto universitarios, señalando
también su extensa dedicación a la actividad
editorial en otros frentes.
Introduction to Mathematical Finance. Curs Riemann (2007-2008)
Accés obert
11 de gen. 2008
Starting with an introduction to finance and primary
markets, this talk will explore the basics of derivative
pricing using workable actual examples. General themes
and theorems will also be developed to show how
mathematics is key to modern finance.
No prior knowledge of finance or stochastics will be
assumed.
markets, this talk will explore the basics of derivative
pricing using workable actual examples. General themes
and theorems will also be developed to show how
mathematics is key to modern finance.
No prior knowledge of finance or stochastics will be
assumed.
Riemann's Influence in Geometry, Analysis and Number Theory. Curs Riemann (2007-2008)
Accés obert
18 de des. 2007
I will describe some ways in which Zeta functions enter geometry and
their relation to the theory of Riemann surfaces
their relation to the theory of Riemann surfaces
Euler: Idees seminals en combinatòria. Curs Euler (2006-2007)
Accés obert
20 de juny 2007
De la quantitat ingent de treballs d'Euler, només una part molt minsa està dedicada a la combinatòria. Tanmateix, els pocs problemes combinatoris que Euler tractà han estat punt d'arrencada de desenvolupaments posteriors rellevants. En aquesta xerrada comentarem alguns d'aquests problemes, com el dels ponts de Königsberg, el tour del cavall d'escacs, el problema de Josephus, i els quadrats màgics i greco-llatins.
Presentació del llibre: Introducció a la metodologia de la matemàtica. Curs Euler (2006-2007)
Accés obert
28 de febr. 2007
La matemàtica és el llenguatge bàsic de les ciències de la naturalesa, és a dir, descriu les geometries de l'univers, les lleis del moviment, els principis bàsics de les reaccions químiques, explica l'estructura última dels components elementals de la matèria, estableix les normes que segueix l'atzar, etc., però alhora és l'eina que permet fer prediccions i elaborar conjectures, quelcom bàsic en la forma de procedir del coneixement científic humà. I, per si això no fos suficient, ens ajuda a comprendre i fer avançar les tècniques de la computació, fonamentalment el software, proporciona les eines de l’encriptació, les lleis que regulen, tanmateix, el caos i la fractalitat, finalment, ultra la lògica clàssica, permet d'aprofundir d'altres lògiques, com la lògica difusa (o borrosa) que és a la base de la robòtica
Avaluació de la producció científica a les universitats iberoamericanes. Curs Euler (2006-2007)
Accés obert
10 d’oct. 2006
De la mecànica celeste als sistemes dinàmics: un camí d'anar i tornar. Curs Gauss (2005-2006)
Accés obert
17 de maig 2006
La Mecànica Celeste estudia el moviment dels astres i, en general, tot tema relacionat amb el problema dels N cossos i les seves aplicacions a la ciència espacial. Podem considerar que el seu origen remot és el coneixement que els astrònoms babilonis i xinesos tenien del moviment dels astres.
La conjetura del rango toral. Curs Gauss (2005-2006)
Accés obert
11 de maig 2006
La conjetura del rango toral predice que si tenemos dos variedades compactas y una aplicación entre ellas cuyas fibras son todas toros r-dimensionales, entonces la dimensión de la cohomología de la variedad inicial ha de ser bastante grande.
Analyse sensorielle: un domaine d’application de la statistique en pleine expansion. Curs Gauss (2005-2006)
Accés obert
19 d’abr. 2006
L’analyse sensorielle est la discipline qui recouvre ce qui est communément appelé « tests de dégustation ». Classiquement, on propose une série de produits à un ensemble de dégustateurs.
Gauss y la geodesia : un paseo por los mapas. Curs Gauss (2005-2006)
Accés obert
29 de març 2006
Un breve resumen de las enormes contribuciones de Gauss al
desarrollo de la topografía, la astronomía y la geodesia:
instrumentos de observación, métodos de observación, métodos
de cálculo, sistemas de representación... Algunas de estas
aportaciones todavía siguen vigentes y las emplean cada día
profesionales de la topografía y la geodesia, además de
ciudadanos de todo tipo que cada vez que despliegan un mapa
tienen en sus manos una parte del trabajo de Gauss.
desarrollo de la topografía, la astronomía y la geodesia:
instrumentos de observación, métodos de observación, métodos
de cálculo, sistemas de representación... Algunas de estas
aportaciones todavía siguen vigentes y las emplean cada día
profesionales de la topografía y la geodesia, además de
ciudadanos de todo tipo que cada vez que despliegan un mapa
tienen en sus manos una parte del trabajo de Gauss.
Aproximació històrica i heurística al teorema fonamental de l’algebra. Curs Gauss (2005-2006)
Accés obert
15 de març 2006
Després de fer un recorregut ràpid per la història de les raons que van portar a l’acceptació dels nombres complexos —un problema d’existència—, veurem l'impuls que el càlcul integral i diferencial van donar a la necessitat de disposar d’una demostració del TFA.
Hamilton y la teoría de Galois. Curs Gauss (2005-2006)
Accés obert
8 de març 2006
Indudablemente uno de los legados más importantes de Hamilton es la
rama de la teoría de ecuaciones diferenciales que en honor a su nombre
se denomina Sistemas Hamiltonianos. Ejemplos de sistemas Hamiltonianos
son la práctica totalidad de los sistemas de la Mecánica Clásica: los
problemas del movimiento de los cuerpos celestes o de las partículas
cargadas sometidas a campos electromagnéticos. Además, la formulación
más usual de la Mecánica Cuántica -que controla la dinámica de la
física atómica- se hace en forma Hamiltoniana, mediante un
procedimiento llamado cuantización del Sistema Hamiltoniano clásico
correspondiente. Entre los múltiples problemas de investigación en la
teoría actual de Sistemas Hamiltonianos aquí nos centraremos en el de
la Integrabilidad que “grosso modo” trata de responder a la pregunta de
si podemos resolver explícitamente las ecuaciones de Hamilton.
Sorprendentemente esta cuestión está relacionada con otras ramas
profundas de la matemática aparentemente alejadas de la teoría de
Sistemas Hamiltonianos, como la teoría de Galois.
rama de la teoría de ecuaciones diferenciales que en honor a su nombre
se denomina Sistemas Hamiltonianos. Ejemplos de sistemas Hamiltonianos
son la práctica totalidad de los sistemas de la Mecánica Clásica: los
problemas del movimiento de los cuerpos celestes o de las partículas
cargadas sometidas a campos electromagnéticos. Además, la formulación
más usual de la Mecánica Cuántica -que controla la dinámica de la
física atómica- se hace en forma Hamiltoniana, mediante un
procedimiento llamado cuantización del Sistema Hamiltoniano clásico
correspondiente. Entre los múltiples problemas de investigación en la
teoría actual de Sistemas Hamiltonianos aquí nos centraremos en el de
la Integrabilidad que “grosso modo” trata de responder a la pregunta de
si podemos resolver explícitamente las ecuaciones de Hamilton.
Sorprendentemente esta cuestión está relacionada con otras ramas
profundas de la matemática aparentemente alejadas de la teoría de
Sistemas Hamiltonianos, como la teoría de Galois.
William Rowan Hamilton i els quaternions. Origen, present i futur del càlcul (multi) vectorial. Curs Gauss (2005-2006)
Accés obert
22 de febr. 2006
William Rowan Hamilton, el científic irlandès més destacat de la història, ocupa un lloc preeminent en la física actual. Les més diverses teories clàssiques i quàntiques, de partícules o de camps, són presentades en la seva formulació hamiltoniana.
Las contribuciones de Gauss a la física : un panorama. Curs Gauss (2005-2006)
Accés obert
8 de febr. 2006
En la charla se da una visión panorámica, desde el punto de vista actual, de las contribuciones de C. F. Gauss a la Física. Gauss se interesó en Mecánica, Magnetismo, Electrodinámica, Óptica, ... y en todos esos campos realizó aportaciones notables, en paralelo en el tiempo con sus otros trabajos propiamente matemáticos.
Borges y la matemática. Curs Gauss (2005-2006)
Accés obert
24 de gen. 2006
"Señalaremos en algunos textos fundamentales, como El Aleph, La muerte y la brújula, Funes el memorioso, La biblioteca de Babel y El libro de arena, algunos de los elementos de matemática que aparecen recurrentemente en la obra de Borges, así como los mecanismos de abstracción y estructuración lógica en sus relatos, en su estilo y en su credo artístico."
Fonaments matemàtics en l'estudi del go. Curs Einstein (2004-2005)
Accés obert
13 de des. 2005
"La conferència té com a objectiu exposar els principis de la Teoria de Jocs Combinatòria, exposant breument el seu nexe amb les branques de la Matemàtica Moderna. Es dóna a continuació una visió dels fruits que ha donat l'aplicació d'aquesta teoria a la comprensió del Go..."
Relacions creatives entre la física i la geometria. Curs Gauss (2005-2006)
Accés obert
9 de nov. 2005
Es descriure tres exemples d'aplicació d'idees físiques a problemes de geometría. El primer
exemple és elemental (la propietat focal de les el•lipses), el segon exemple prové de la teoria de nusos, i el tercer de la geometría algebraica.
exemple és elemental (la propietat focal de les el•lipses), el segon exemple prové de la teoria de nusos, i el tercer de la geometría algebraica.
El proper Congrés Internacional dels Matemàtics, ICM 2006, Madrid. Curs Gauss (2005-2006)
Accés obert
2 de nov. 2005
El proper Congrés Internacional dels Matemàtics, ICM 2006, Madrid
Teoremas de singularidades en relatividad general. Curs Einstein (2004-2005)
Accés obert
8 de juny 2005
"La Relatividad General es uno de los campos de mayor intersección entre las geometrías, y las matemáticas en general, y los conceptos físicos. Uno de los momentos culminantes de esta interacción fue el desarrollo y las aplicaciones de los llamados «teoremas de singularidades» (...)"
Nuevos retos para la cosmología observacional. Curs Einstein (2004-2005)
Accés obert
25 de maig 2005
"Como muestra, presentaré uno de los más ambiciosos proyectos observacionales que se están preparando para los próximos años: El Cartografiado de la «energía oscura» (The Dark Energy Survey). La preparación y objetivos de este proyecto ilustran el estado actual de las observaciones en 5 de sus aspectos claves: la radiación cósmica de fondo, los c úmulos de galaxias, las lentes gravitacionales, la estructura a gran escala y la medición de supernovas lejanas."
Einstein, mestre de la física estadística. Curs Einstein (2004-2005)
Accés obert
18 de maig 2005
"La termodinàmica entusiasmà Einstein des de la seva època d’estudiant. El seu primer article va ser dedicat a termodinàmica de membranes. El seu tercer article (1902), a l’estudi de les fluctuacions entorn de l’equilibri termodinàmic. Aquest interès és essencial per comprendre tres dels seus cinc cèlebres articles de 1905, el de la superació de la frontera entre corpuscle i radiació (efecte fotoelèctric), el del moviment brownià, i la tesi doctoral sobre la grandària dels àtoms. El 1907, el seu estudi de la calor específica dels sòlids manifestà que la teoria quàntica no era exclusiva de la llum, ..."
El teorema fundamental del cálculo. Curs Einstein (2004-2005)
Accés obert
12 de maig 2005
"¿Qué es la pendiente de una montaña? ¿Tiene velocidad el agua de un torrente?¿Puede medirse la superficie de una coliflor? ¿Cuál es la región plana de área menor dentro de la que es posible dar la vuelta a una aguja? ¿Acaso poseen dirección los vientos? A pesar de su apariencia sencilla, incluso ingenua, éstas y parecidas preguntas han estimulado en el pasado, y lo continúan aún haciendo, el desarrollo de profundas y bellas teorías..."
L'anàlisi factorial de correspondència: una eina per la literatura i la música medieval, una eina per la "performance". Curs Einstein (2004-2005)
Accés obert
4 de maig 2005
"L’anàlisi factorial de correspondències ha estat una eina molt útil alhora d’investigar els processos de construcció i composició de la lírica trobadoresca medieval. El programa estadístic -en concret SPAD.T- ha tractat d’una manera objectiva el lèxic dels textos sense diferenciar les paraules de contingut po ètic de les altres ..."
Sobre la constant cosmològica, l'energia del buit i les sèries divergents. Curs Einstein (2004-2005)
Accés obert
6 d’abr. 2005
"La constant cosmològica va ser considerada pel mateix Einstein com 'la burrada més gran de la seva vida' («die grösste Eselei meines Lebens»). Molt al contrari, la visió actual és que es tracta d’un terme del tot necessari per tal de poder explicar l’acceleració de l’expansió de l’Univers. Està inevitablement relacionada amb l’energia del buit quàntic, de la qual no es pot deslligar en els resultats observacionals: són dos termes que se sumen en el valor final..."
Problems and challenges in control theory for mechanical systems. Curs Einstein (2004-2005)
Accés obert
16 de març 2005
The topic of geometric control theory is one that makes use of significant mathematical sophistication. This is particularly so when one talks about geometric control theory for mechanical systems, since these systems themselves have a deep and interesting mathematical structure. In this talk, the basic problems of geometric control theory will be introduced. Mechanical examples will be used to illustrate that some of these problems in geometric control theory can be quite subtle and difficult"
Mathematical modelling of swimming-pool chlorination. Curs Einstein (2004-2005)
Accés obert
10 de març 2005
"The Swimming pools have chlorine (or sometimes ozone) added to them to prevent the build-up of organic pollutants from bathers. But what happens if the additives are not pumped around quickly enough or too many bathers enter the pool at once? In this presentation, we will build a simple mathematical model of this process and show how to calculate the critical parameters of the problem. The modelling involves nonlinear ordinary equations and the results are of interest to swimming pool pump manufacturers and to anyone who goes swimming!"
El problema dels deu Martinis. Curs Einstein (2004-2005)
Accés obert
9 de març 2005
"El problema dels 10 martinis fou plantejat el 1981 pel matemàtic Marc Kac i es pregunta per l'estructura cantoriana de l'espectre de l’operador «almost Mathieu» o de Harper. En aquesta xerrada exposarem les motivacions físiques d’aquest problema així com algunes de les tècniques matemàtiques que han portat recentment a la seva solució. Veurem com els diferents punts de vista sobre un mateix problema poden aportar una informació molt valuosa"
Genètica i geometria algebraica. Curs Einstein (2004-2005)
Accés obert
3 de març 2005
"... Les varietats algebraiques apareixen de manera natural en considerar models estadístics empleats en genòmica i filogenètica. Explicarem quina és la relació entre aquests models estadístics i la geometria algebraica. Veurem també com utilitzar aquestes varietats algebraiques per a recuperar les relacions ancestrals entre espècies, és a dir, recuperar l’arbre filogenètic".
Nudos, trenzas y criptología. Curs Einstein (2004-2005)
Accés obert
2 de març 2005
"Desde sus orígenes, en los años 20, la principal aplicación de los grupos de trenzas ha sido la teoría de nudos. En la actualidad aún se espera resolver importantes problemas --por ejemplo, encontrar un algoritmo suficientemente rápido para distinguir nudos-- usando grupos de trenzas. Pero en los últimos 6 años se ha descubierto una nueva y sorprendente aplicación de las trenzas: la criptografía...".
Música i matemàtiques. Curs Einstein (2004-2005)
Accés obert
10 de nov. 2004
Conferències: dimecres a l'FME
Einstein, divulgador científic. Curs Einstein (2004-2005)
Accés obert
10 de nov. 2004
Presentació de l'obra de divulgació d'Einstein: Vom Relativitäts-prinzip (26-4-1914); Die Relativitätstheorie (1915); Sobre la teoria de la relativitat especial i general (1917); My theory (28-11-1919); The Meaning of Relativity (1921); L'evolució de la física (1938); Mi visión del mundo (1934); Mis ideas y opiniones (1954)
Poincaré, una referència del noucentisme català. Curs Poincaré (2003-2004)
Accés obert
21 d’abr. 2004
Poincaré, una referència del noucentisme català
Analogías y su aporte en el aprendizaje de conceptos estadísticos. Curs Poincaré (2003-2004)
Accés obert
14 d’abr. 2004
En la actualidad, cada vez hay más consenso alrededor de lo que se conoce como aprendizaje significativo en estadística. El interés, en los cursos introductorios de estadística, esta cada vez menos en lograr objetivos propios del método deductivo de la matemática, y mucho más en la naturaleza inductiva que exige la aplicación de la estadística. Se hace necesario por tanto que el estudiante construyan relaciones, entre sus experiencias, conceptos, esquemas y principios de orden superior.El razonamiento por analogía parece ser un camino promisorio para que ese proceso de generación de nuevo conocimiento estadístico, se desarrollo sobre la base de cosas que son ya familiares para los estudiantes. Las analogías pueden ser una valiosa herramienta pedagógica para generar nuevos marcos conceptuales que potencializan la creación de nuevos esquemas representacionales que permiten corregir sesgos e interpretaciones erróneas.
Geometria amb bombolles de sabó. Curs Poincaré (2003-2004)
Accés obert
11 de febr. 2004
Tots, de petits o de més grans, hem fet bombolles de sabói hem gaudit de la seva bellesa. Tanmateix, darrera d'aquestes innocents i divertides figures s'hi amaga un formidable entramat matemàtic que pot aprofitar-se com a eina per ensenyar geometria a diversos nivells.
En aquesta xerrada, a partir d'una breu exposicióteòrica, presentarem un conjunt d’experiències que combinen estètica, sorpresa, formulacióde conjectures, interpretacions matemàtiques, simulacions,... Sempre des d'una perspectiva didàctica en la que convergeixen dos aspectes:
Els components recreatius, lúdics, divertits,... que poden aportar un gran efecte motivadora les nostres classes.
La constatacióde les possibilitats que ofereixen les matemàtiques per ex-plicar, descriure i predir fenòmens naturals. Estracta d'un bon àmbit per tal de posar de manifest el seu podermodelitzador i comprendre millor les paraules deGalileo: "El llibre de la naturalesa estàescrit amb els caràcters matemàtics".
En aquesta xerrada, a partir d'una breu exposicióteòrica, presentarem un conjunt d’experiències que combinen estètica, sorpresa, formulacióde conjectures, interpretacions matemàtiques, simulacions,... Sempre des d'una perspectiva didàctica en la que convergeixen dos aspectes:
Els components recreatius, lúdics, divertits,... que poden aportar un gran efecte motivadora les nostres classes.
La constatacióde les possibilitats que ofereixen les matemàtiques per ex-plicar, descriure i predir fenòmens naturals. Estracta d'un bon àmbit per tal de posar de manifest el seu podermodelitzador i comprendre millor les paraules deGalileo: "El llibre de la naturalesa estàescrit amb els caràcters matemàtics".
WWW.euclides.org. Curs Poincaré (2003-2004)
Accés obert
29 d’oct. 2003
Història del Elements d'Euclides (300 AC) i de la seva transmissión fins als nostres dies. Estructura i cronologia del web d'euclides.org. D. Joyce, creador dels applets de la versió anglesa del Elements. Els interactius en java i el doble canal de transmissió que representa el web en l'ensenyament de la lògica deductiva de la geometria. La dimensió artística de la matemàtica. L'art. Les noves tecnologies. catalanhost.com. Propostes de col3laboració a euclides.org
L'Emergència de les formes a la natura. Curs Poincaré (2003-2004)
Accés obert
15 d’oct. 2003
A la natura hi ha unes formes més freqüents que d'altres. Aixòvol dir que, en la matèria viva, la selecció natural afavoreix certes formes. Quines formes? Per què unes i no d'altres?.Es proposen les vuit formes més rellevants i les seves respectives funcions, tot il·lustrantles primeres amb objectes reals i demostrant les corresponents funcions mitjançant experiments interdisciplinaris.
